El petroli barat frena la pirateria al mar
El nou punt calent dels atacs als vaixells és el golf de Guinea, davant les costes de Nigèria
BarcelonaMenys pirateria als mars del món però amb més violència. És, ras i curt, el resum que s’extreu de l’informe anual de la Cambra Internacional de Comerç Martím. El nombre de vaixells segrestats o assaltats s’ha anat reduint en els últims anys, en una tendència que continua el primer trimestre del 2016. Fins a finals de març s’havien denunciat 37 accions violentes, per 54 durant el mateix període de l’any passat. La xifra real és, a la força, molt més elevada perquè es calcula que només al golf de Guinea “dos terços” dels atacs no es denuncien, indica Fernando Ibáñez, doctor en seguretat i conflictes. La creu és que els pirates usen mètodes més expeditius per al pillatge o la intimidació de la tripulació, que inclouen simulacres d’execució, segons la fundació Oceans Beyond Piracy (OBP).
La davallada s’explica sobretot perquè la caiguda en picat del preu del petroli ha fet de la pirateria un mal negoci. Però també hi ha una part que s’explica per la pacificació aconseguida a les aigües de la Banya d’Àfrica, a costa d’inversions milionàries en seguretat privada per als vaixells i en caríssimes operacions militars internacionals, com l’Atalanta, “contra la pirateria somali”, que la Unió Europea va aprovar el desembre del 2008. Només en els dos últims anys, l’operatiu té un pressupost de 17,4 milions d’euros. “Des de fa quatre anys, els pirates no aconsegueixen grans segrestos perquè ara ja tots els mercants van amb vigilants armats”, explica Ibáñez. Abans els nombrosos atacs havien fet que les navilieres desviessin els vaixells pel cap de Bona Esperança, la punta més austral de l’Àfrica, amb el consegüent augment de costos i de temps. Alhora, els governs occidentals van pressionar perquè es produís un canvi legislatiu i es permetés l’enrolament de personal armat en els vaixells comercials.
Fins ara aquest any, a les aigües de la costa africana de l’Índic no hi ha hagut cap atac, segons la Cambra Internacional del sector, malgrat que en el seu informe alerta que “Somàlia continua sent un estat fallit amb un elevat risc”. L’advertència podria ser llegida com a pressió per a la UE, que al desembre haurà de decidir si continua amb l’Atalanta i amb quins fons. En qualsevol cas, és cert que les arrels del problema no sembla que s’hagin de solucionar i, sense govern ni lleis, els somalis no tenen oportunitats de prosperar. Així, Iñigo Macías, economista i editor del blog Africaye, recorda que pescadors somalis li explicaven que “cada cop havien de feinejar més lluny de la costa”.
Activitats paral·leles
La tesi s’arrodoneix amb el que afegeix Ibáñez quan parla dels “negocis que la pirateria ha creat, des de prostitució fins a restaurants o la vigilància dels vaixells segrestats”. Més que no pas en el pillatge del cru, els somalis s’han centrat bàsicament a obtenir bons rescats de la tripulació, i l’any passat van arribar a obtenir “400.000 dòlars en un sol incident”, expliquen des de la fundació OBP.
Amb l’activitat pirata en caiguda a Somàlia, la majoria d’atacs continuen produint-se al Sud-est Asiàtic: 199 incidents denunciats, amb pèrdues de 10 milions per a les companyies, segons OBP. Però, ara per ara, el punt calent que més amoïna és el del golf de Guinea, davant de les costes de Nigèria, una potència en hidrocarburs i també en corrupció. Els analistes l’assenyalen “com la zona més perillosa” per als mercants i, de fet, és on es van produir totes les víctimes mortals, 23.
Les causes de la pirateria són, com en el cas somali, socioeconòmiques. A Somàlia, els pescadors veuen com la pesca il·legal i invasiva internacional els expulsa dels seus caladors o com arran del tsunami del 2004 les seves costes i aigües s’omplen de residus i vessaments tòxics que els deixen amb una activitat sota mínims, subratlla Macías. És posteriorment que es creen les xarxes professionalitzades, relacionades amb els senyors de la guerra. En el pic més alt de l’activitat pirata, els rescats podien suposar entre 400 i 500 milions de dòlars a l’any.
A Nigèria, la pirateria sorgeix cap al 2008, quan militants del pacífic Moviment per l’Emancipació del Delta del Níger van passar a l’acció, tips que el govern nigerià no escoltés les seves reclamacions d’una socialització dels beneficis del petroli, assenyala Ibáñez. Per a aquest expert, no hi ha dubte que les xarxes han trobat complicitat i ajut de les autoritats locals, ja que alguns atacs s’han produït quan els vaixells estaven fondejats o en aigües nacionals. Macías apunta al detall de les 24.000 nòmines que l’administració nigeriana ha pagat durant anys a treballadors fantasma. Amb un preu del petroli per terra, els pirates han començat a perpetrar segrestos curts de les tripulacions, que duen a terra a l’espera del rescat.
