Internacional 09/02/2017

El Senat confirma Jeff Sessions com a fiscal general dels Estats Units

Els demòcrates lamenten que en el debat se silenciés la crítica d'Elizabeth Warren quan llegia una carta de la dona de Martin Luther King on l'acusava de racisme

Anna Moyà
3 min
Jeff Sessions, nou fiscal general, durant la investidura de Trump el 20 de gener.

BarcelonaLes confirmacions dels alts càrrecs del govern de Donald Trump per part del Senat dels Estats Units estan sent les més llargues i controvertides de la història recent del país. Dimarts la nova secretària de Salut, Betsy DeVos, va necessitar el vot del vicepresident Mike Pence per assegurar-se el càrrec: un fet sense precedents. Mai abans un vicepresident del país havia hagut de votar per desempatar la confirmació d’un càrrec proposat.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Aquest cas és només un exemple de la tensió que es respira aquests dies a la cambra alta nord-americana, l’òrgan responsable d’aprovar els membres del govern proposats pel president. Ahir va ser el torn del nou fiscal general, cap de la justícia, Jeff Sessions, que va ser ratificat pel Senat per 52 vots a 47, després d'un encès debat. El 18 de novembre, quan Donald Trump va anunciar que era el seu escollit, va rebre una allau de crítiques perquè Sessions, que fins ara era senador per l’estat d’Alabama, és conegut per les seves posicions dures en immigració i el 1986 unes acusacions per racisme li van impedir ser jutge federal.

L'exlíder del Ku Klux Klan, David Duke, ha celebrat al seu compte de twitter la confirmació de Sessions

La dona de Martin Luther King

En relació a aquest fet, la senadora demòcrata Elizabeth Warren va voler llegir ahir al ple en què es debatia l’aprovació de la designació una carta que va escriure fa vint anys Coretta Scott King, dona de Martin Luther King, en què acusava Sessions d’haver fet servir el seu càrrec quan era fiscal d’Alabama “per intimidar i espantar els votants negres d’edat avançada”. Warren no va poder acabar de llegir la carta perquè va ser interrompuda pel senador republicà Mitch McConnell, que va dir que la demòcrata estava incomplint una regla del Senat que impedeix als seus membres desacreditar un company -Sessions encara era senador per Alabama.

La disputa es va resoldre amb una votació sobre si Warren havia incomplert el reglament o no, i finalment el Senat, amb majoria republicana, va concloure que sí per 49 vots contra 43, de manera que li va impedir tornar a pronunciar-se durant tot el que quedava de sessió. La decisió va molestar els demòcrates, que argumentaven que aquesta regla no s’havia aplicat en casos anteriors en què alguns membres de la cambra, republicans, havien injuriat altres senadors. De tota manera, Warren va acabar llegint la carta a través de Facebook, i va aconseguir prop de 2 milions de visualitzacions, una audiència que segurament no hauria aconseguit si la cambra no l’hagués vetat.

Senador durant 20 anys, Sessions es va convertir durant la campanya de les presidencials en un dels assessors més fidels de Trump, amb qui comparteix gran part de l’ideari, que inclou una política de mà dura contra el crim i les deportacions massives dels sensepapers que viuen als Estats Units.

Les acusacions de racisme que el 1986 van impedir que fos nomenat jutge federal van reaparèixer el dia que va haver de defensar la seva candidatura davant el Senat. Sessions va negar les imputacions: “Detesto el KKK [el grup supremacista blanc Ku Klux Klan], el que representa i la seva ideologia de l’odi”, va afirmar en una sessió que va ser interrompuda per diferents manifestants que cridaven “No a Trump, no a un feixista, no al KKK”. En aquella ocasió també va dir que estava en contra de prohibir l’entrada de musulmans al país, però això va ser abans que Trump signés l’ordre executiva que impedeix l’entrada als EUA als ciutadans de set països de majoria musulmana i que acomiadés la fiscal general que substituirà Sessions per haver posat en dubte la legalitat de la mesura.

stats