Canadà

Polèmica al Quebec per la llei que blinda el francès i restringeix l'ús de l'anglès

Les minories anglòfones i indígenes i veus del sector empresarial hi veuen discriminació

2 min
Manifestants contra la nova llei lingüística a la convenció nacional del partit Coalición Avenir Quebec (CAQ) a Drummondville, Quebec, al Canadà, el passat 29 de maig de 2022

BarcelonaEl govern del Quebec, la província francòfona del Canadà, ha aprovat una llei de protecció del francès que restringeix l'ús de l'anglès a les escoles, davant dels tribunals, a l'administració pública i a les empreses. L'anomenada llei 96, proposada pel govern conservador de la Coalició Avenir del Quebec, va ser aprovada per una àmplia majoria parlamentària de 78 vots a favor i 29 en contra, el 24 de maig. El primer ministre quebequès, François Legault, ha felicitat el ministre responsable de la llengua francesa, Simon Jolin-Barrette, per la que va qualificar com "la reforma més important" des de l'adopció de la llei 101 l'any 1977, que convertia el francès en l'única llengua oficial.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

La nova llei reforma diversos punts de la legislació provincial, incloent-hi la Carta de la Llengua Francesa –la llei que defineix els drets lingüístics dels quebequesos–, i afecta àrees clau com l'educació, la salut i els drets dels immigrants a ser atesos en altres llengües.

Les escoles angleses no podran representar més del 17,5% del total de la població estudiantil de la província, i els seus alumnes hauran de fer més classes de francès i examinar-se'n per aconseguir el graduat. Pel que fa als seus efectes en l'àmbit de la sanitat, el govern federal tem que metges i altres professionals no puguin parlar amb els seus pacients en altres idiomes. Amb tot, el govern provincial ha dit que l'accés a la sanitat o la seguretat pública queden exclosos de l'aplicació de la llei. Un altre dels punts controvertits de la llei 96 afecta els immigrants, a qui s'obligarà a adreçar-se a l'administració en francès a partir dels sis mesos de la seva arribada.

En l'àmbit empresarial, també hi ha modificacions. Fins ara, les empreses de més de 50 treballadors havien de fer servir el francès com a llengua de comunicació interna. Amb la nova llei hi estaran obligades totes les empreses amb més de 25 treballadors, i s'ha previst un cos d'inspectors que podran escorcollar les oficines, sense ordre judicial, per investigar-ne el compliment i procedir a retirar llicències de negoci si escau. La nova llei obre la porta a demandar les botigues que no atenguin els clients en francès, segons experts citats per Reuters.

Les minories denuncien vulneració de drets

La nova llei ha topat amb les reticències de la comunitat anglòfona de la província, i també la dels pobles indígenes, que l'han rebuda com un atac als seus drets com a minoria. En les últimes setmanes hi ha hagut dues manifestacions de persones contràries a la llei que han protestat pels carrers de la principal ciutat, Mont-real. El primer ministre canadenc, Justin Trudeau, també s'ha mostrat "preocupat" pels efectes de la llei, ja que el govern federal és responsable de la protecció dels drets lingüístics de les minories. Per la seva banda, Legault ha dit que està disposat a invocar l'anomenada clàusula de no aplicació, que permet al govern provincial anul·lar alguns aspectes de la Carta de Drets del Canadà en intervals de cinc anys.

La llengua és un dels temes més delicats a la província francòfona, on la insatisfacció per la predominança de l'anglès va alimentar l'auge del separatista Partit Quebequès als anys setanta, i és un dels fonaments de la identitat quebequesa. Segons l'últim cens, la població francòfona del Quebec representa el 85%.

El Canadà vol prohibir la compravenda d'armes de foc

El govern del Canadà va presentar dilluns una llei per “congelar” totalment la compra i la venda d’armes de foc com a part d’un paquet de mesures pel control de les armes que també limitaria la capacitat dels carregadors i prohibiria algunes joguines que semblen armes. La mesura no suposa una prohibició total de les armes, ja que els canadencs que ja en tenen podran conservar-les, però sí que preveu que en disminueixi la presència al país.

El primer ministre canadenc, Justin Trudeau, ho ha justificat per l’augment de la violència armada al país. La nova empenta per aquesta llei, que havia estat arraconada des de l’any passat, arriba just una setmana després de la commoció per la massacre en una escola de Texas, als Estats Units.

El Canadà té una legislació més restrictiva que els Estats Units pel que fa a les armes, però el nombre d’homicidis per arma de foc és més alt que en països amb restriccions similars, i està creixent. Fa dos anys, després del tiroteig més mortífer en la història del país, el Canadà ja va prohibir la venda i l’ús d’alguns models d’armes d’assalt. El govern ha anunciat ara que recomprarà aquestes armes que encara estiguin en mans de particulars.

stats