Coronavirus
Internacional 03/12/2021

Els països pobres només han rebut el 30% de les vacunes promeses

Malgrat això, es vol haver immunitzat el 70% de la població mundial a finals del 2022

5 min
Una dona s'asseu amb una infermera després d'haver rebut la vacuna contra la COVID-19, en una clínica administrada pel govern a Hillbrow, Johannesburg

LondresA finals d'aquest 2021, deu països d'ingressos alts tindran un excés de vacunes de 870 milions de dosis, segons les dades que manega Metges Sense Fronteres . Un excedent que podria obligar a la destrucció de 241 milions de vials a finals d'aquest mes. O a una donació apressada a països pobres, sense temps perquè es puguin administrar, com ja ha passat en diferents ocasions al llarg de l'any. Per exemple, el Sudan del Sud va haver de destruir 60.000 dosis al juny, i Malawi 20.000. Per la seva banda, la República Democràtica del Congo no va poder utilitzar la majoria de l'1,7 milions de dosis d'AstraZeneca que va rebre del programa Covax a causa de la proximitat de la data de caducitat.

Covax és l'acrònim en anglès del Fons d'Accés Global a Vacunes contra el Covid-19. Es tracta d'una aliança formada per 190 països per garantir un accés equitatiu a les vacunes contra el coronavirus a tot el món. Però una cosa és la teoria, i una altra de ben diferent la pràctica. A finals d'aquest any, 92 estats de renda baixa confiaven rebre 2.000 milions de dosis, d'acord amb les primeres estimacions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). El setembre passat, però, la previsió es va revisar a la baixa, a 1.425 milions. Però si es consulten les dades de l'Unicef a 1 de desembre, aquesta xifra també era massa optimista.

Fins ara els països pobres només han rebut 600,2 milions de dosis. És a dir, un 30% de les promeses inicialment. I això no significa que les hagin administrat, perquè moltes vegades hi ha problemes logístics. Malgrat això, el programa Covax assegura que vol haver vacunat el 70% de la població mundial a finals del 2022, una previsió molt més que optimista, ateses les dades registrades els últims dotze mesos.

A finals de novembre, al voltant del 54,2% de la població mundial havia rebut almenys una dosi de la vacuna contra el covid. Per als països d'ingressos baixos, però, la taxa mitjana era només del 5,8%. Alguns casos són escandalosos. A la República Democràtica del Congo, el volum de vacunació amb pauta completa és, només, del 0,1% del total de la població. A Eritrea no s'ha posat ni una sola pauta completa de dues inoculacions. Al Sudan del Sud, la taxa és de l'1,2% , i a Uganda, de l'1,9%. En general, Àfrica és el continent sense vacunes .

Doble velocitat

El risc de la doble velocitat de vacunació és evident. "Pèrdua de vides humanes, allargament de la pandèmia i impacte sobre altres malalties que no s'atenen, des de la sida fins a la malària, en tant que tots els esforços se centren en el covid", diu a l'ARA Raquel González, de Metges Sense Fronteres.

Així doncs, Covax ha fracassat? Sí, sens dubte, si es tenen en compte els objectius confessats per l'OMS: o sigui, 2.000 milions de dosis a finals del 2021 per vacunar el 20% de la població dels països més pobres i d'ingressos baixos i mitjans. La plataforma "era una eina esperançadora, però a la pràctica no ha donat resposta a l'objectiu fixat", diu González, per a qui "l'acaparament dels països rics ha hipotecat la producció actual i la producció futura".

El 3 de març va arribar a Ruanda el primer carregament amb vacunes de Pfizer/BioNTech a través del programa Covax.

Les dades són inequívoques i sostenen de manera contundent l'afirmació. Quan encara no s'havia aprovat per a la seva administració cap de les vacunes actualment en ús, el 15 de novembre de l'any passat, els països més rics (els Estats Units, els de la Unió Europea, el Regne Unit, el Japó i Austràlia, entre d'altres) ja havien compromès la compra d'un total de 7.480 milions de dosis a tretze fabricants de vacunes. Algunes d'aquestes vacunes finalment no han fructificat, com ara la de Zanofi i l'Institut Pasteur de París; d'altres s'han retardat molt, com la de Novavax. Més de la meitat d'aquestes dosis són per a països d'alts ingressos, que representen el 14% de la població mundial.

Seguint amb aquesta pràctica d'acaparament, i enmig de la histèria causada per la detecció de la nova variant òmicron , el Regne Unit tot just ha anunciat aquesta setmana la compra per al 2022 i el 2023 de 60 milions de dosis addicionals de Moderna i 54 milions més de Pfizer. "Cada país ha dut a terme l'estratègia del campi qui pugui. En termes de salut global és un desastre", diu Raquel González. La Unió Europea ha fet anuncis semblants.

Previsions optimistes

Les raons del desastre són múltiples, no només l'acaparament. "Covax no està complint els objectius perquè es van fer previsions molt optimistes, quan encara no se sabia ni quantes vacunes hi hauria disponibles", afirma Lorena Cobas, responsable d'emergència del comitè espanyol de l'Unicef. A més, el març passat, el major proveïdor de dosis per a Covax, el Serum Institut de l'Índia, va aturar l'exportació de vials destinats a la plataforma arran de l'emergència i la prohibició decretada pel govern de Nova Delhi davant de la virulència d'una segona onada .

El capítol de donacions és irreal. Sobre el paper, són milers de milions. A la pràctica, centenars de milions. Les diferències entre les promeses i els lliuraments efectius així ho demostren. Els Estats Units, per exemple, han compromès 800 milions de vials, però de moment només n'han donat 120. La Unió Europea ha promès 443,55 milions, però fins al 8 de novembre passat només havia lliurat 47,2 milions. Covax no ha dut ni el 14% de totes les dosis que fabricants i països han compromès, segons la base de dades que recull l'Unicef.

L'acaparament, el campi qui pugui i les promeses no satisfetes també han tingut un epígon en la falta de solidaritat internacional. Molts països rics ja han començat a posar dosis de reforç havent fet cas omís de les peticions de l'OMS d'afavorir la vacunació en les regions amb índexs d'immunització més baixos.

Problemes logístics

El nou objectiu confessat de Covax, el 70% de la població de tots els països del món vacunada a finals del 2022, és pràcticament impossible d'assolir igualment per raons logístiques. D'una banda, els països rics s'han negat no només a alliberar les patents, sinó també a transferir la tecnologia que podria accelerar la producció de vacunes. El cas del Serum Institut de l'Índia és pràcticament únic, ja que va aconseguir la llicència per fabricar la vacuna d'Oxford/AstraZeneca. I encara que s'alliberessin les patents, sense la tecnologia per produir vacunes no s'avançaria gens. Només després de molta pressió BioNTech s'ha compromès finalment a fabricar vacunes al sud i s'ha ofert a construir una planta a l'Àfrica a mitjans de l'any vinent, que en algun moment produirà 50 milions de dosis anuals, suficients per només el 2% de la població del continent. A Alemanya, BioNTech les produeix en un mes.

De l'altra, com recorden des d'Unicef Espanya, "no és el mateix que les vacunes arribin a un país concret que dur-les a llocs remots o zones en conflicte", com ara l'Afganistan, el Sudan del Sud, Síria o Líbia, per exemple. O el Nepal, "on de vegades s'han de transportar amb xerpes". Els reptes per al 2022 són enormes. "Fem una crida no només per solidaritat, sinó per la nostra pròpia protecció", recorda Lorena Cobas. "Si la pandèmia s'allarga i no s'arriba al 70% de la població de tots els països del món, continuarem estant en risc".

stats