Les protestes antiausteritat tomben el govern de Jordània

El primer ministre dimiteix després de la vaga general i cinc dies de manifestacions arreu del país

El primer ministre de Jordània, Hani Mulki, ha dimitit aquest dilluns, acorralat per l'onada de protestes que sacseja el país des de dimecres, motivades per l'alça de preus de productes bàsics i un projecte de reforma fiscal d'augment d'impostos en el marc del pla de rescat recomanat pel Fons Monetari Internacional.

Milers de jordans s'han manifestat a la capital Amman, i d'altres ciutats del país en les protestes més grans que ha afrontat el regne haixemita -que va esquivar l'onada revolucionària de 2011- en els últims anys. Després de l'increment de preus del combustible (que ha pujat cinc cops aquest 2018 que repercutirà sobre el transport i els aliments), i l'increment de la factura de la llum d'un 55%, el projecte de reforma fiscal, pendent de l'aprovació del parlament, ha estat la gota que ha fet vessar el got per als sectors populars i les classes mitjanes. Preveu augmentar un 5% els impostos als particulars i entre el 20 i el 40% a les empreses, a més de rebaixar l'exempció als impostos dels 12.000 als 8.000 dinars i penes de fins a 10 anys de presó per als qui no paguin a hisenda. Dimecres el país va quedar paralitzat en la vaga general convocada pels sindicats i una quarantena d'associacions professionals. Les protestes estan liderades pel Partit Comunista i el moviment de joves Hirak Shababi.

"El rei fa caure el govern: és l'avantatge que tenen els règims monàrquics, que poden donar la culpa a algú altre. Però demostra que els problemes que van sacsejar el món àrab des de 2011 continuen ben presents. Prenguem nota", escriu Eduard Soler, analista del Cidob. Els manifestants cantaven lemes que recordaven el que es va viure a Tunísia, Egipte o Síria a principis de 2011: "el poble vol la caiguda del govern" (tot i que la cançó original es referia al règim) o "avui faig vaga per poder viure demà". L'executiu ara dimitit també és criticat als carrers com "una banda de lladres".

Les polèmiques mesures formen part d'un programa d'austeritat per reduir el deute públic, que equival al 95% del PIB del país. Segons les xifres oficials, l'atur arriba al 18,5% i un 20% de la població viu sota el llindar de la pobresa. Divendres el rei Abdullah va congelar l'alça de preus, però el gest arriba tard: segons un estudi de 'The Economist' Amman és la ciutat més cara del món àrab.

Sense repressió

Les forces de seguretat no han reprimit les protestes i el rei fins i tot va baixar diumenge a saludar els manifestants al davant de la residència del primer ministre i va dir que l'exèrcit i la policia els havien de protegir. Com explica el periodista Mohammad Ayesh a al portal Middle East Eye, "El règim jordà i les seves forces de seguretat clarament volen rebaixar al tensió social derivada de a crisi econòmica tolerant les protestes organitzades pels sindicats més que entrar en una deriva de manifestacions descontrolades i més perilloses, com les que es van produir al sud el 1989 i el 1996".

L'economia jordana s'ha vist afectada per la manca de suport dels dos principals valedors de l'estabilitat del regne haixemita: l'Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs i els Estats Units. El paquet d'ajuda de 3.000 milions d'euros que havia lliurat el Consell de Cooperació del Golf es va esgotar el gener de l'any passat. Els mil milions d'euros anuals de Washington amb una administració Trump cada cop més tancada també estan a l'aire: el secretari d'Estat Rex Tillerson, que s'havia compromès a mantenir l'ajuda ja no està al càrrec.

Refugiats

El país afronta també els problemes derivats de la política de Trump a la regió. El trasllat de l'ambaixada nord-americana a Jerusalem i la congelació dels fons a l'agència de l'ONU per al refugiats palestins ha encès els ànims als dos milions de palestins que viuen a Jordània, un 20% de la població. A més el país ha de gestionar l'acollida d'uns 650.000 de sirians que han fugit de la guerra i que segons el govern suposen una despesa de 8.500 milions d'euros cada any.

Més continguts de