Colons, policies i por: comença el Ramadà a Al-Aqsa
El mes sagrat dels musulmans arrenca amb un fort desplegament israelià a la Ciutat Vella
JerusalemEl Ramadà, que cada any converteix el complex d’Al-Aqsa en un mar de fidels, arriba a Jerusalem marcat per la tensió. Gairebé 400 colons israelians han interromput la pregària ballant i cantant aquest dimecres quan els fidels resaven dins d'aquest espai sagrat de la Ciutat Vella.
Setmanes abans, grups palestins alertaven d’una escalada en la pressió de les autoritats israelianes a l'Esplanada de les Mesquites. S’han emès més d’un miler d’ordres d’expulsió contra residents i periodistes palestins, notificades per WhatsApp o penjades a les portes del recinte.
Tampoc se n'han salvat les autoritats religioses: l’imam Muhammad Ali al-Abbasi ha estat detingut i li han imposat una prohibició temporal que li impedeix entrar al complex durant almenys una setmana. Mentrestant, el govern israelià ha ampliat l’horari de circulació de colons: ara poden passejar-se de 6.30 a 11.30 del matí, i la policia permet que portin fulls de pregària dins del recinte, una mesura que, segons l’ONG Ir Amim, contradiu l’statu quo, que reserva el lloc exclusivament al culte musulmà.
Espais d’oració buits
Les tensions recents es reflectien clarament en l’escena del complex: els espais d’oració com la Cúpula de la Roca i la mesquita Al-Qibli, habitualment desbordada de fidels, estaven gairebé buits dies abans del Ramadà.
“Mai ha estat tan buit, especialment abans del Ramadà”, comenta el Mohammed (nom fictici per raons de seguretat) de Waqf, l’entitat jordana que gestiona Al-Aqsa. “Aquest any hi ha molta por, un sentiment que ha augmentat durant els últims tres anys de govern israelià”, afegeix el guardià, que fa més de 14 anys que treballa a l’espai sagrat.
Per tot el recinte, els pocs fidels presents els dies previs al Ramadà es movien amb discreció entre desenes de turistes, sota la mirada constant de soldats israelians. La presència de colons, sempre escortats per almenys un agent, era evident. “Venen a resar i fan el que volen”, explica el Mohammed. “Nosaltres, com a guardians, no podem acostar-nos-hi ni avisar la policia. Només ens podem quedar enrere, a 50 metres, o ser detinguts immediatament”. A uns 100 metres, un grup de colons aplaudien i es miraven els palestins.
El control israelià no es limita als accessos: arriba fins als detalls més quotidians dins del complex. Abans del Ramadà, els guardians de la Waqf no han pogut canviar la moqueta de la mesquita Al-Qibli, reparar les parets dels edificis sagrats amb marques de trets de les intifades ni arreglar les vidrieres o la porta que comunica amb la clínica annexa, malmesa en una incursió policial el 2023 i especialment necessària durant la festivitat. Qualsevol reparació requereix autorització israeliana. Per tot el recinte hi ha forats a terra: els guardians han hagut de cobrir-los amb la base d’un para-sol per evitar accidents.
El Mohammed i els seus companys també pateixen incidents diaris amb les autoritats. “Un company ja no té permís per entrar perquè la policia va intentar donar-li la mà dins la Cúpula de la Roca i ell no va voler; el van detenir”, explica. “A mi mateix, quan entrava per la Porta de la Cadena, un soldat va començar a escridassar-me i em volia arrestar. Els vaig explicar que treballo aquí i els conec personalment. Uns minuts després em van dir que només feien broma”.
No gaire lluny de la Cúpula de la Roca, l’antiga oficina de la Waqf és, des del 2003, una comissaria de policia israeliana, i l’oficina del Mohammed ha quedat reduïda a un espai de 3x3 metres.
Històricament, el govern jordà supervisava els assumptes religiosos amb relativa calma, mentre que Israel controlava la seguretat exterior del recinte. Tot va canviar l’any 2000, quan Ariel Sharon, aleshores líder del partit Likud i futur primer ministre, va visitar Al-Aqsa acompanyat de centenars de policies. Aquesta visita, viscuda per molts palestins com una provocació, va ser el detonant de la Segona Intifada, un gran aixecament civil a Jerusalem i Israel. Les forces israelianes van matar més de 100 palestins en les primeres setmanes i van imposar un control més estricte sobre el recinte. Un control que es va endurir encara més després dels atacs del 7 d'octubre del 2023.
Gaza: esperança fràgil
A Gaza, malgrat les restriccions israelianes sobre materials i els bombardejos en diversos barris de la ciutat i al sud de la Franja, els fidels han començat a celebrar les pregàries a la Gran Mesquita Al-Omari. Carrers i cases s’han decorat amb fanalets improvisats, llaunes i dibuixos acolorits. Tot i l’alegria, la por a un retorn del conflicte és omnipresent, amb el record dels combats que es van reprendre el 19 de març del 2025, durant la segona setmana del Ramadà.
Gaza viu sota un alto el foc fràgil, iniciat el 10 d’octubre del 2025, durant el qual Israel ha matat gairebé 600 palestins segons les autoritats de la Franja. Informes del Programa Mundial d’Aliments (WFP) i de l’Oficina de Coordinació d’Assumptes Humanitaris de l’ONU (OCHA) assenyalen una millora relativa en la disponibilitat d’aliments, però el flux d’ajuda continua sent inconsistent, i molts habitants depenen encara de l’assistència humanitària per cobrir necessitats bàsiques.