'Cowboys' i faraons dins de refugis: el Carnaval d'Israel en guerra

JerusalemA la cafeteria de l’Hospici Austríac, al bell mig de la ciutat antiga de Jerusalem, les taules de marbre estaven gairebé buides. Normalment, pel Purim, la festa que commemora la salvació del poble jueu a l’antiga Pèrsia, els carrers s’omplien de famílies, nens disfressats i turistes curiosos. Però enguany hi havia una barreja de silenci i tensió derivada de la guerra amb l’Iran.

En una de les taules, un grup de joves amb perruques de colors, barrets extravagants i purpurina intentaven mantenir l’esperit festiu. Una d’elles, amb unes ulleres de sol enormes i un nas de pallasso, bevia cafè com si fos un matí qualsevol. “D’aquí una estona anirem a una festa a un pis d’un amic”, comentava la Nadia, una jove nord-americana que fa tres anys que viu a la Ciutat Santa.

En una altra de les poques taules que estaven ocupades, dues mares disfressades de bolet vigilaven com jugaven amb unes màscares les seves dues filles maquillades de gat. “Hem intentat que les nenes no ho notin gaire”, va dir la Yael, mare de la petita Karim. “No hi ha les grans festes de cada any, però igualment ho celebrem. Potser amb més prudència, però el Purim és el Purim”.

A Israel, aquesta festa és un espectacle que dura dies i s’escampa per tot el país. Les anomenades adloyades, enormes desfilades de carrosses, acostumen a omplir les avingudes de les grans ciutats, mentre els adolescents passegen amb disfresses grupals bevent alcohol i els bars organitzen festes temàtiques.

Aquest any, però, l’ofensiva militar contra l’Iran ha obligat a cancel·lar gairebé tots els esdeveniments públics. A moltes escoles, les celebracions s'han traslladat a internet: els alumnes s'han disfressat davant de la càmera i han fet manualitats relacionades amb la festa des de casa.

“No recordo cap Purim en guerra. És la primera vegada”, deia el Yonatan, un cambrer de 20 anys en una de les festes improvisades al seu bloc de pisos al barri de Talpiot, al sud de Jerusalem Oest. “Tot i que les festes públiques s’hagin cancel·lat, la gent igualment convida amics a casa. Els meus veïns fan festes obertes a tothom als seus pisos”.

Per a ell, l’ambient és diferent, però tothom ha trobat la manera de celebrar-ho enmig d’un context regional tens. Uns quants dies després del final de la festa, els atacs israelians han deixat més de 1.330 morts a l’Iran i gairebé 400 al Líban, mentre l’ofensiva sobre Gaza continua.

I will survive

Les celebracions també han omplert refugis públics. En un refugi del barri jueu de Nachlaot, l’escena era gairebé surrealista. Un home disfressat de cowboy abraçava un amic vestit de Pokémon. Un nen amb un vestit de Buzz Lightyear, l’astronauta de la pel·lícula de dibuixos animats Toy Story, corria entre adults disfressats de mariners, policies, infermers, superherois i animals amb orelles de peluix. Quan sonava l’alarma, la gent semblava fer cas omís i seguien ballant amb el que tenien a les mans: gots de cervesa, combinats o ampolles de vi. Un DJ improvisat posava música des del mòbil mentre una desena de persones s’agafaven dels braços i giraven en cercle. La festa continuava. L’ofensiva militar, també.

“La guerra és una mica surrealista, però volem celebrar la nostra festa”, va dir Shimon, un jove de 25 anys disfressat de faraó egipci. “El Purim és això: mantenir l’esperit israelià viu”.

Durant els dies del Purim, del 2 al 4 de març, a les xarxes socials es van viralitzar vídeos de refugis públics plens de gom a gom amb joves i famílies ballant. En molts d’ells cantaven el clàssic disco I Will Survive; a l’exterior, les defenses antiaèries interceptaven míssils.

Per a molts israelians, la coincidència entre la història bíblica del Purim i el conflicte actual amb l’Iran té un simbolisme evident. “Fa por, sí. Però també pensem que hem de continuar vivint”, va resumir la Karla, una estudiant de 27 anys que celebrava la festa amb amics en el mateix refugi a Jerusalem Oest. “El Purim parla d’un moment en què el poble jueu estava amenaçat i va sobreviure”. La seva parella, l’Ariel, ho veu com una mena de paral·lelisme històric. “El Purim recorda quan l’Imperi Persa va intentar destruir els jueus i no ho va aconseguir. Ara tenim míssils iranians sobrevolant el país. Israel tornarà a sortir victoriós”.

Al barri ultraortodox de Mea Shearim, on moltes famílies jueves mantenen les tradicions més estrictes, els carrers sí que eren plens de famílies senceres i música; res hauria fet sospitar que el país es troba en guerra en diversos fronts a l’Orient Mitjà. Autobusos plens de famílies provinents d’altres barris i els nens disfressats de prínceps i princeses passaven entre adults amb barrets negres i abrics llargs.

Alguns joves van optar per disfresses satíriques: un passejava amb túnica i una barba falsa representant un aiatol·là; d’altres anaven vestits d’àrabs i alguns portaven la kufia palestina com a burla. Chag Purim sameach!”, cridava un jove visiblement begut mentre passava amb un grup d’amics. "Feliç Purim!", repetia.