Mil milions de dòlars al dia, el cost de protegir Israel dels míssils iranians

JerusalemLa guerra d'Israel i els Estats Units contra l'Iran amenaça amb allargar-se més del previst. Així ho han indicat dirigents israelians i nord-americans. De les inicials quatre setmanes que va anunciar Donald Trump es va passar a cinc, i ara, de moment, a vuit. Més enllà de l'estratègia militar, un conflicte prolongat planteja dubtes sobre la capacitat d'Israel de sostenir un enfrontament d'alta intensitat contra l'Iran després d'anys d’una economia condicionada pels fronts oberts a Gaza, el Líban i Síria, a més de les tensions directes amb Teheran.

Des de fa més de dos anys i mig, després dels atacs de Hamàs del 7 d’octubre del 2023, que van desencadenar campanyes militars en diversos punts de la regió, l’economia israeliana suporta el pes de conflictes sostinguts, en un context de crisi energètica i de deute que pressiona tant empreses com llars. 

Només el 2024, les operacions a Gaza i al Líban van elevar la despesa militar fins als 27.000 milions d'euros, el 8,4% del PIB, una de les xifres més altes del món. Les estimacions preliminars del 2025 situen el cost total de la guerra entre 47.500 i 59.000 milions d’euros. Mentrestant, la població, tot i que majoritàriament és partidària de la defensa nacional, veu com el govern ja ha començat a retallar pressupostos civils en uns 4.320 milions d’euros, amb l’objectiu de situar el dèficit per sota del 3% els pròxims tres anys.

Estratègies comptables o enganys?

"El deute és significatiu, no només pel seu volum, sinó perquè Israel amaga gran part del deute; per exemple, no informa dels diners que deu a empreses d'armes estrangeres per armament comprat a crèdit, valorat en desenes de milers de milions de dòlars", explica a l’ARA Shir Hever, investigador econòmic israelià. "El mercat energètic està en crisi, els serveis públics han estat greument descuidats i el nivell de vida està en declivi; tant, que el 2024 va ser el primer any a la història d'Israel en què l'esperança de vida va baixar".

Ara, el cost de l'ofensiva contra l'Iran podria arribar a uns 2.600 milions d'euros per setmana si es mantenen les actuals limitacions a l'activitat econòmica nacional, segons ha advertit el director general del ministeri de Finances, Ilan Rom. Per reduir-ne l'impacte, Rom ha demanat al cap del Comandament del Front Interior una reobertura gradual i parcial d'empreses i llocs de treball que podria reduir el desgast econòmic setmanal a la meitat.

Un dels factors clau per determinar la durada del conflicte amb l'Iran serà la capacitat d'Israel per mantenir el seu sistema de defensa aèria, la Cúpula de Ferro, davant d'un volum elevat de míssils iranians. Cada atac obliga Israel a llançar múltiples interceptors, cosa que genera una pressió constant sobre les seves reserves de munició. Entre aquests interceptors hi ha els Arrow-3, destinats a abatre míssils balístics de llarg abast, que s'estima que costen prop de 3,5 milions d'euros cada un, segons ha recollit The Wall Street Journal. 

Durant alguns episodis d'escalada amb l'Iran, com a l'abril i l'octubre del 2024 i durant la guerra dels dotze dies del juny del 2025, Teheran va llançar uns 800 míssils contra Israel. Israel va llançar per cada cinc míssils enemics, dos interceptors, sense comptar el suport dels Estats Units. En total en va fer servir uns 213, amb un cost que pujaria a prop de 745 milions d’euros, segons estimacions de Jonathan Schanzer, exanalista de finances al departament del Tresor dels EUA i actual director de la Foundation for Defense of Democracies. 

La guerra té costos directes i indirectes. "Els costos directes són les armes, el combustible dels avions i els reservistes, que reben salaris molt elevats, i també els interceptors de míssils, que s’estimen en més de mil milions de dòlars cada dia", afegeix Hever. "Si la guerra continua durant unes setmanes, arruïnarà no només Israel sinó eventualment també els Estats Units, o bé es deixaran d’interceptar míssils", rebla.

Els costos indirectes són més complexos de calcular: s'hi inclouen les pèrdues derivades dels aeroports tancats, la pèrdua d'intercanvi acadèmic i l'absència de turisme. "Actualment, Israel està aïllat i sectors sencers de l’economia estan paralitzats. Els inversors serien ximples si invertissin en un país que entra en guerra cada pocs mesos, on no poden contractar personal local sense que siguin cridats al servei de reserva o on els visitants internacionals poden quedar atrapats", resumeix Hever.

Ara mateix, la capacitat d’Israel de mantenir un nivell tan alt d’intensitat militar contra l’Iran no depèn només dels recursos propis, sinó també en gran manera de l’abast i la durabilitat del suport dels Estats Units.