Execucions a Gaza: Hamàs reimposa el terror per consolidar el seu poder
La milícia islamista impulsa una violència extrajudicial per escenificar autoritat i dissuadir aquells que qüestionin el seu domini
BeirutEn els dies posteriors a l’alto el foc entre Hamàs i Israel, Gaza viu un inquietant retorn a una violència interna que pocs s’atreveixen a anomenar. Segons diverses fonts locals i diplomàtiques, el moviment islamista ha executat desenes de persones acusades de "col·laborar" amb l’enemic o d’haver comès delictes comuns. Alguns d’aquests afusellaments s’haurien dut a terme en públic, davant de multituds, en barris devastats per la guerra. L’escena, repetida en diferents punts de la Franja, recorda un temps en què el poder s’afirmava mitjançant la por i no pas per la legitimitat.
Un vídeo geolocalitzat per la cadena australiana ABC mostra diversos homes agenollats en un carrer de Gaza abans de ser abatuts per individus amb insígnies de Hamàs. L’autenticitat del material va ser confirmada per equips de verificació independents, tot i que el moviment no ha reconegut de manera explícita els fets. En un comunicat posterior, el ministeri de l’Interior de Gaza es va limitar a assenyalar que "certs elements criminals" havien estat executats després de rebre "un procés legal complet". Aquesta versió contrasta amb la denúncia de l’Autoritat Palestina a Ramal·lah, que va qualificar les execucions de "crims atroços" comesos "fora de tot marc judicial".
Diplomàtics occidentals adverteixen que "aquests actes no responen a un impuls aïllat, sinó a una estratègia de control". Després de l’acord d’alto el foc, Hamàs es troba en una posició precària. Tot i que va aconseguir aturar temporalment els bombardejos israelians, ha de restablir l’ordre en una Franja convertida en un mosaic de runes, milícies i clans armats. Segons el Meir Amit Intelligence and Terrorism Information Center, el grup ha desplegat policies i combatents en diverses zones urbanes per "reimposar la governabilitat". En altres paraules, les execucions compleixen un doble propòsit: escenificar autoritat i dissuadir aquells que qüestionin el seu domini. A més, l’enemic ja no és només Israel: també són els mateixos gazatins que, per sospita o rivalitat, queden marcats com a traïdors.
Les xifres exactes de morts varien segons les fonts. L’Autoritat Palestina va parlar de 32 executats entre divendres i dimarts passats, mentre que mitjans israelians i àrabs eleven la xifra a diverses desenes més. Entre ells, alguns homes acusats d’espionatge i altres pertanyents a famílies influents que s’haurien negat a acatar ordres del moviment. L’organització islamista justifica la seva actuació sota la narrativa de la resistència. En declaracions a l’agència Reuters, un dirigent de Hamàs va reconèixer que no poden comprometre’s al desarmament immediat perquè “encara no existeix una autoritat palestina capaç de garantir la seguretat interna”. En aquesta lògica, el monopoli de la violència es converteix en sinònim de supervivència política.
Un clima de silenci
Des del punt de vista humanitari, els fets agreugen el dilema dels actors internacionals que intenten sostenir la reconstrucció de l’enclavament. Els donants europeus i les agències de l’ONU s’enfronten a la disjuntiva de continuar finançant projectes civils sota un poder acusat de violacions greus dels drets humans. París va condemnar les "execucions sumàries" i va demanar una investigació independent, mentre que Washington va evitar pronunciar-se de manera directa, tot i que funcionaris nord-americans van assenyalar que "l’estabilitat interna a Gaza només serà possible sota una autoritat legítima i responsable davant del seu poble".
Les execucions han reinstal·lat un clima de silenci. "Ningú parla, ningú confia en ningú", explicava per telèfon un treballador humanitari des de Deir al-Balah al diari libanès L'Orient-Le Jour. Les mateixes places que fa setmanes servien de refugi improvisat avui són escenari de revenges. Als hospitals i camps, els rumors corren més de pressa que les ambulàncies: qui ha estat detingut, qui ha desaparegut, qui serà el pròxim.
La repressió interna revela la paradoxa de Hamàs: un moviment que, a l'intentar governar, reprodueix els mecanismes autoritaris que deia que combatia. Com escrivia Haaretz, "la guerra exterior ha acabat, però la guerra interna tot just comença". A la Franja de Gaza, on les fronteres es tanquen i la fam es multiplica, la línia entre justícia i venjança s’ha tornat invisible. La capacitat de Hamàs per transformar el seu poder militar en una autoritat política reconeguda continua sent incerta, i el control mitjançant la força podria convertir-se en el seu propi límit. Mentrestant, la població continua pagant el preu d’un poder que encara no sap exercir sense recórrer a la guerra.