De Gaza al Líban: els hospitals són objectius militars
A mesura que la guerra s'intensifica, la sanitat libanesa es troba en una situació cada vegada més precària i els que intenten salvar vides semblen haver-se convertit en un nou objectiu
BeirutAquest diumenge, els equips de rescat continuaven retirant runa del centre d’atenció primària bombardejat dissabte a la matinada a Burj Qalawiya, al sud del Líban. Entre les restes de l’edifici, els serveis d’emergència van recuperar nous cossos de paramèdics que estaven de servei en el moment de l’atac. Amb aquesta actualització, el ministeri de Salut libanès va elevar a 32 el nombre de treballadors sanitaris morts des de l’inici de l’ofensiva israeliana el 2 de març, una xifra que reflecteix fins a quin punt la guerra comença també a afectar els que intenten salvar vides.
L'últim balanç oficial situa, a més, a 850 els morts i a més de 2.105 els ferits en menys de dues setmanes de bombardejos. Paral·lelament, cinc hospitals han hagut de tancar després d’atacs directes o amenaces, mentre ambulàncies i equips de rescat denuncien que treballen sota el risc constant de nous atacs aeris.
El bombardeig contra el centre mèdic de Burj Qalawiya, al sud del país, que va deixar desenes de víctimes entre sanitaris i personal d’emergència, s’ha convertit en un dels episodis més mortífers per al sistema sanitari libanès des de l’inici de l’escalada. Les autoritats asseguren que diversos paramèdics van morir mentre participaven en tasques de rescat. Israel sosté que algunes d’aquestes instal·lacions formen part de la infraestructura de Hezbollah, i acusa el moviment xiïta d’utilitzar ambulàncies, clíniques i altres infraestructures civils per a activitats militars. Organitzacions humanitàries i responsables sanitaris libanesos rebutgen aquestes acusacions i recorden que el dret internacional humanitari protegeix el personal mèdic fins i tot en zones de combat.
El patró recorda el que es va observar durant la guerra a Gaza, on hospitals, ambulàncies i centres de salut van ser assenyalats repetidament per l’exèrcit israelià com a part de la infraestructura de Hamàs. En tots dos escenaris, Israel ha argumentat que els grups armats utilitzen instal·lacions mèdiques amb finalitats militars, una acusació que organitzacions humanitàries qüestionen pel risc que suposa per a la protecció de la sanitat en zones de guerra.
Mentre els bombardejos continuen, els hospitals dels suburbis de Beirut intenten mantenir la seva activitat sota l’amenaça d’atacs aeris. Per a molts residents, aquestes instal·lacions s’han convertit en els únics centres d’atenció mèdica disponibles en barris repetidament bombardejats. En els últims dies, avisos d’evacuació dirigits a dos hospitals importants de la zona, Al-Sahel i Bahman, van desencadenar el trasllat urgent de pacients a altres centres de la capital. Equips de la Creu Roja libanesa van evacuar diversos malalts mentre les autoritats sanitàries buscaven places disponibles en hospitals de Beirut.
La tensió va augmentar quan un bombardeig israelià va impactar contra un edifici al costat de l’hospital Bahman, a Haret Hreik, que va causar danys importants. Tot i que l’hospital no va ser atacat directament, l’incident va reforçar la por que altres centres puguin convertir-se en objectius si l’ofensiva s’intensifica. "Si la consciència de la comunitat internacional continua viva, s'ha de protegir la neutralitat dels hospitals", diu a l'ARA per telèfon Ali Kreim, director general de l’hospital Bahman. "No som una institució partidista, sinó un centre sanitari que ha de romandre al servei de la població".
Preparar-se per a més víctimes
Malgrat el clima d’incertesa, molts hospitals asseguren que intenten mantenir l’activitat fins i tot en zones colpejades pels bombardejos. A Hadath, un suburbi del sud de Beirut que també ha estat afectat per atacs israelians, un dels principals centres mèdics de la zona continua rebent pacients per rebre tractaments, i no només víctimes de la guerra. Altres centres mèdics han començat a reorganitzar els seus serveis per preparar-se davant un possible augment de ferits si els bombardejos s’intensifiquen. Alguns hospitals han reduït la seva ocupació per deixar llits disponibles davant d’una possible arribada massiva de víctimes, mentre mantenen actius els serveis essencials, com la diàlisi o els tractaments oncològics.
Responsables sanitaris expliquen que els hospitals de la capital estan coordinant estretament la distribució de pacients per evitar que algunes instal·lacions se saturin mentre d’altres conserven capacitat. En aquest marc, els malalts procedents de centres amenaçats o parcialment evacuats han estat redistribuïts en diversos hospitals de Beirut com a part d’un esforç conjunt per mantenir operatiu el sistema sanitari. El president del sindicat d’hospitals privats del Líban, Pierre Yared, destaca que els centres mèdics estan cooperant entre ells per respondre a la pressió de la guerra i garantir que els pacients continuïn rebent atenció mèdica.
Però el sistema sanitari, debilitat per anys de crisi econòmica, afronta grans dificultats logístiques. Responsables hospitalaris estimen que només hi ha reserves de combustible –que calen per alimentar els generadors elèctrics– per una setmana o deu dies, i medicaments per aproximadament un mes, sempre que les cadenes de subministrament no es vegin interrompudes pel conflicte. Per adaptar-se a la situació, molts hospitals han implantat torns rotatoris entre el personal mèdic, després que alguns treballadors decidissin abandonar la zona amb les seves famílies per por a nous bombardejos.