El gir de Merz sobre el conflicte a l’Iran: “No és la nostra guerra”

BerlínFriedrich Merz ja parla sense embuts. El canceller alemany inicialment es va mostrar comprensiu amb els atacs dels Estats Units i d’Israel contra l'Iran. Amb els dies, però, ha matisat la seva posició. Ara, tres setmanes després de l'inici de l'ofensiva, descarta qualsevol participació d'Alemanya en el conflicte –a diferència del que exigeix el president dels Estats Units, Donald Trump– i proclama: “No és la nostra guerra”.

En pocs dies, el democristià ha passat de ser el líder europeu més reticent a criticar Trump i el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, a marcar-hi distàncies per la guerra. Ara s’acosta més al president espanyol, Pedro Sánchez, que amb el seu “No a la guerra” va irritar inicialment el govern alemany fins al punt que Berlín el va acusar d’oportunisme polític.

L'evolució del canceller alemany es pot entendre com una mostra de pragmatisme i de capacitat de reacció davant els esdeveniments, tot i que també ha estat criticat per la seva inconsistència. "No és el moment de donar lliçons als nostres socis i aliats. Malgrat tots els dubtes, compartim molts dels seus objectius", va dir Merz l'1 de març, un dia després de l’atac que va acabar amb la vida del líder suprem iranià, Ali Khamenei.

Els objectius als quals al·ludia Merz són la fi del programa nuclear i balístic de l'Iran i la caiguda del règim dels aiatol·làs. Per a Berlín, Teheran és "un règim terrorista responsable de l'opressió del poble iranià durant dècades" i que "amenaça l'existència de l'estat d'Israel i és responsable del terrorisme de Hamàs i de Hezbollah".

Dos dies després d'aquesta primera declaració, Merz va visitar Trump al Despatx Oval. No va sortir-ne ben parat. Mentre Trump amenaçava amb sancions comercials Espanya, soci d'Alemanya a la Unió Europea, el canceller es va mantenir en silenci i fins i tot va donar la raó al president dels EUA quan va exigir a Madrid una despesa militar més gran. L'actitud de Merz, un dirigent conservador que mai ha arribat a connectar amb el socialdemòcrata Sánchez, va disgustar profundament el govern espanyol i va provocar un dels moments de més fredor en anys entre Berlín i Madrid.

Una raó d'estat

Merz, al poder des del maig del 2025, ha estat considerat durant anys un atlantista convençut, però amb el retorn de Trump a la Casa Blanca ha advocat per una Europa més independent de Washington, capaç d'assegurar la seva pròpia defensa. L'existència i la seguretat d'Israel són tradicionalment considerades una raó d'estat per a Alemanya, a causa de la responsabilitat històrica que sent el país per l'assassinat de sis milions de jueus durant el nazisme.

El diputat democristià Norbert Röttgen, pel que fa al gir de Merz sobre la guerra de l'Iran, considera “totalment natural” que el canceller hagi anat matisant el seu discurs. El diputat conservador ha defensat en una trobada amb la premsa estrangera que Merz guardés silenci davant les crítiques de Trump cap a Espanya al Despatx Oval. A més, també ha dit que, per a Alemanya, i en última instància per a Espanya, hauria estat més arriscat respondre el president dels Estats Units i potser provocar la seva ira i revenja, que callar davant dels seus atacs.

Röttgen opina que Pedro Sánchez, amb el seu rotund "No a la guerra", “està en campanya electoral”, cosa que considera legítim. Al govern alemany, però, no li convé comportar-se “de forma provocadora”, afegeix, donant a entendre que això és el que fa el president espanyol. "A nosaltres no ens interessa convertir la relació transatlàntica en una campanya electoral interna", justifica.

La distància entre Alemanya i Espanya s'ha reduït amb els dies. "No és la nostra guerra, nosaltres no l'hem iniciat. Volem solucions diplomàtiques i un final ràpid, però l'enviament de més vaixells de guerra a la regió no hi contribueix", ha dit aquesta setmana el ministre de Defensa, el socialdemòcrata Boris Pistorius.

Creixen els dubtes

Tot i que el govern alemany continua compartint amb Israel i els Estats Units l'objectiu que l'Iran no sigui una amenaça en el futur ni per a Israel ni per als seus estats veïns, els dubtes sobre la guerra creixen a Berlín. Els Estats Units i Israel no van consultar els europeus abans d'atacar l'Iran. El canceller considera que fins ara no hi ha un pla convincent sobre com podria tenir èxit aquesta operació militar. Si Washington els hagués consultat, haurien desaconsellat seguir aquest camí, ha declarat Merz.

El líder conservador es mostra preocupat per com afectaria una nova escalada regional o una desintegració estatal de l'Iran a la seguretat i el subministrament energètic, i “possiblement també desencadenaria moviments migratoris massius”. Això podria donar ales a l'extrema dreta en un any electoral a Alemanya: se celebren comicis regionals en cinc estats federats.

El canceller ha deixat clar que, mentre continuï la guerra, Alemanya no participarà en una missió militar per garantir la lliure circulació a l'estret d'Ormuz. "No tenim el mandat de les Nacions Unides, de la Unió Europea o de l'OTAN que exigeix la Constitució", ha recordat. “Aquesta guerra ens perjudica a tots. Per cert, també als Estats Units”, ha afegit.