Hezbollah es prepara per a una altra guerra llarga amb Israel

BeirutAls turons del sud del Líban, on el front torna a obrir-se pas entre pobles buits i carreteres bombardejades, Hezbollah no combat com una força en retirada. Combat com una organització que feia mesos que esperava aquest moment. L'escena contrasta amb la imatge que el grup va projectar durant més d'un any. Després de l'acord del 27 de novembre del 2024, negociat pel xiïta Nabih Berri, president del Parlament, amb mediació nord-americana, Hezbollah va donar senyals de contenció. Almenys, formalment, va acceptar desvincular el front libanès de Gaza i va tolerar el desplegament de l'estat al sud del riu Litani, en línia amb la resolució 1701 de l'ONU. Durant mesos va semblar replegar-se, cooperar, i fins i tot adaptar-se a un nou equilibri intern.

Després de la mort de Hassan Nasrallah, el moviment va entrar en una fase d'incertesa. El seu successor, Naim Qassem, va adoptar un to més pragmàtic, fins i tot conciliador per moments, mentre dins de l'organització creixien tensions entre els que acceptaven una integració parcial a l'aparell de l'Estat i els que consideraven qualsevol desarmament com una línia vermella. Durant aquest període, Hezbollah va evitar respondre a atacs israelians, fins i tot quan es multiplicaven. Però en paral·lel, segons fonts diplomàtiques i de seguretat, va continuar rebent finançament i armes de l'Iran, reconstruint el seu arsenal i reorganitzant les unitats de combat.

“Tot indicava que el partit s'estava replegant, però en realitat estava comprant temps”, resumeix Mohammad Obaid, analista proper a l'eix proiranià, que afegeix: "Hezbollah no podia permetre's una altra guerra en aquell moment. Necessitava reconstruir-se, reorganitzar-se i esperar el moment adequat". Avui, sobre el terreny, aquesta preparació es fa visible. Israel avança lentament al sud, però es troba amb una resistència estructurada amb míssils antitancs, drons, emboscades i combats cos a cos. Hezbollah ha tornat a desplegar les seves forces d'elit Radwan i ha reprès tàctiques de guerrilla, operant en petites unitats disperses, integrades al terreny.

"No és una guerra convencional, és una guerra de desgast", assegura Obaid. El grup conserva desenes de milers de combatents, encara que només una part són operatius de primera línia, i un arsenal significatiu de coets i míssils. La seva capacitat ha estat degradada, però no neutralitzada. Després de la guerra del 2024, Hezbollah ha reforçat els seus sistemes de comunicació, ha descentralitzat la seva estructura militar i ha apostat per atacs coordinats –també amb l'Iran– per saturar les defenses israelianes. Fins i tot fonts israelianes reconeixen cert grau de sorpresa davant la rapidesa de la seva mobilització.

De la contenció a la confrontació

El punt d'inflexió va arribar els últims mesos. Mentre l'estat libanès, sota pressió internacional, insistia en recuperar el monopoli de les armes, Hezbollah va endurir el discurs. Qassem va advertir obertament de les conseqüències d'un intent de desarmament. Alts càrrecs del moviment van arribar a parlar de guerra civil si es creuava aquesta línia. Fins i tot, quan va esclatar l'escalada regional actual, després de l'atac contra l'Iran i la mort del líder suprem Ali Khamenei, molts analistes van creure que Hezbollah es mantindria al marge, debilitat i condicionat per la pressió interna. S'equivocaven.

Combatents que durant mesos havien estat en segon pla van tornar a les seves posicions al sud i a la vall de la Bekaa, al centre. En qüestió d'hores, el grup va passar de la contenció a la confrontació oberta. “Ja no ens amaguem”, reconeixia recentment un membre del partit. "L'acord del 2024 no va ser l'inici d'una desescalada estructural, sinó una pausa tàctica", assegura, per la seva banda, Hanin Ghaddar, especialista a Hezbollah. Tot i això, segons l'analista, la milícia xiïta intenta projectar força, però arriba a aquesta guerra “debilitat, amb menys legitimitat interna i més dependència que mai de l'Iran”. "La seva estratègia no és guanyar, sinó sobreviure políticament i evitar un escenari en el qual l'estat libanès o la pressió internacional puguin imposar el seu desarmament", diu Ghaddar.

En altres paraules, Hezbollah no només combat Israel, també gestiona la seva posició dins d'un Líban exhaust, on una part creixent de la població qüestiona el cost de la “resistència”. Tot i que continua sent un actor profundament arrelat en l'àmbit militar, social i polític, ara el seu marge de maniobra s'ha limitat. La possibilitat d'un enfrontament directe amb l'exèrcit libanès ja no es veu com una cosa improbable. "Hezbollah no necessita derrotar Israel al camp de batalla; en té prou d'impedir una victòria clara, allargar el conflicte i mantenir-se com a actor imprescindible en qualsevol negociació futura. El temps li va a favor", resumeix Ghaddar. “Com més duri la guerra, més difícil serà per a Israel sostenir-la políticament”, adverteix.

El moviment proiranià no només rep finançament, desenes de milions de dòlars mensuals de Teheran, segons estimacions occidentals, sinó que forma part d'una arquitectura regional més àmplia. La guerra actual ofereix al règim dels aiatol·làs la possibilitat d'obrir múltiples fronts i desgastar Israel. Si l'Iran resisteix, Hezbollah pot sobreviure, fins i tot sortir-ne reforçat políticament. Si es debilita de forma decisiva, el grup xiïta podria perdre el seu principal suport i quedar exposat, tant davant d'Israel com dins del mateix Líban.

Al sud del Líban, mentrestant, la lògica és una altra. Cada avenç israelià implica combats lents, exposició constant i un terreny que afavoreix qui resisteix més que qui avança. Hezbollah sembla haver assumit aquesta equació. No cerca una victòria ràpida. Busca resistir. Resistir prou per continuar sent rellevant, prou per imposar un cost, prou per no desaparèixer. Perquè resistir és la seva manera de guanyar.