Hezbollah reconstrueix en silenci el seu poder militar

BeirutUn any després de l'atac israelià que va matar Hassan Nasrallah i va devastar bona part del sud i l’est del Líban, Hezbollah intenta refer-se. La milícia xiïta libanesa ho fa en silenci i prioritzant la reorganització interna abans que la confrontació oberta. El seu aparell polític i social continua intacte, però l’estructura militar, profundament afectada, es troba immersa en un procés de reconfiguració supervisat per l'Iran.

Segons Hussain Abdul-Hussain, analista de la Fundació per a la Defensa de les Democràcies, encara que el govern libanès va prometre treballar pel desarmament de la milícia, està passant "el contrari": "Estem presenciant una intensificació del seu rearmament". Aquest fet, subratlla, preocupa Israel i està empenyent l’exèrcit israelià a reforçar les seves pròpies capacitats, de manera que alimenta una dinàmica d’escalada. L’analista sosté que, lluny d’haver desaparegut, el moviment xiïta s'adapta a un nou equilibri en què “la discreció s’ha convertit en la seva principal estratègia de supervivència”.

La mort de Nasrallah, el setembre del 2024, va sumir el partit en una paràlisi gairebé total. Poc després, la Força Quds de l'Iran va intervenir directament i, en menys de dues setmanes, agents enviats des de Teheran van reestructurar la cadena de comandament, van substituir quadres intermedis i van reduir la visibilitat pública del grup. Aquest procés va confirmar una tendència iniciada abans de la guerra: una separació més clara entre el braç militar i l’aparell polític, que ara operen gairebé com dues entitats complementàries però autònomes.

Retirada tàctica

Al sud del Líban, on nombroses localitats van quedar semidestruïdes, Hezbollah ha acceptat formalment una presència reforçada de l’exèrcit libanès i de la FINUL, la missió de pau de l'ONU. Tot i això, diplomàtics i observadors sobre el terreny coincideixen en el fet que aquesta aparent retirada és sobretot tàctica. El grup manté xarxes locals, estructures logístiques i un control informal sobre bona part de la població xiïta. La seva xarxa de serveis socials, hospitals i escoles continua funcionant amb normalitat, de manera que garanteix un vincle de dependència que cap altre actor libanès ha aconseguit igualar.

“Una presència política plena, amb una visibilitat militar mínima; és la fórmula que li permet conservar influència sense provocar una nova ofensiva israeliana”, assenyala el politòleg Sami Nader.

Pragmatisme amb la reconstrucció

La reconstrucció del sud és l’altre front. Els danys superen els 10.000 milions de dòlars, segons estimacions oficials, i la comunitat internacional condiciona l’ajuda a un compromís de desarmament. Hezbollah ha reaccionat amb pragmatisme i impulsa campanyes locals de rehabilitació a través del seu braç civil, Jihad al-Bina, però evita assumir un paper visible en els fòrums de reconstrucció promoguts per les Nacions Unides o pels països donants del Golf. Aquest doble llenguatge –col·laborar sense cedir control– és, segons Nader, una prolongació natural de la lògica de resistència, en què es delega a l’Estat només el mínim necessari per sobreviure.

En l’àmbit polític, el moviment també s’ha replegat. Els seus diputats continuen actius al Parlament i la seva aliança amb el moviment Amal li garanteix influència institucional, tot i que la prioritat ha passat a ser la cohesió interna. “Quadres joves, formats a Teheran i a Damasc, han assumit noves responsabilitats. Aquesta generació és menys ideològica i més tecnocràtica. La seva tasca no és la confrontació, sinó la reconstrucció del moviment”, adverteix el politòleg libanès.

Per la seva banda, Israel manté la pressió. En les darreres setmanes, l’exèrcit israelià ha dut a terme atacs aeris i incursions limitades en zones frontereres, argumentant que Hezbollah intenta restablir la seva infraestructura operativa. Aquestes operacions demostren que l’alto el foc imposat després de l’ofensiva del 2024 és fràgil.

Washington intenta aprofitar aquest impàs per reforçar el paper de l’estat libanès. El Pla Escut de la Pàtria, impulsat pel president Joseph Aoun, preveu que l’exèrcit libanès recuperi el control total del sud en cinc fases, tot i que la seva aplicació avança lentament. Aoun va reconèixer al setembre que “era millor no provocar una bèstia ferida”, en al·lusió al poder residual de Hezbollah.

L'Iran, entre bastidors

Mentrestant, l’Iran continua actuant entre bastidors com a garant i supervisor. Segons fonts diplomàtiques citades per Reuters, oficials de la Força Quds romanen en territori libanès per assessorar la nova direcció del moviment. El seu objectiu no és preparar una ofensiva, sinó garantir que el grup mantingui la capacitat d’influència que Teheran considera essencial dins la seva xarxa regional.

Avui, el partit xiïta sembla haver assumit que la seva supervivència depèn menys de les armes que de la seva habilitat per continuar essent indispensable dins el sistema libanès. S’adapta, es replega i manté la seva presència amb discreció. Ja no necessita demostrar força, sinó persistència.