Zaki Chehab: "Una invasió de Gaza només farà créixer encara més Hamàs"

Periodista, autor del llibre 'Inside Hamas. The untold story of militants, martyrs and spies'

5 min
Tancs israelians prenen posició prop de la frontera d'Israel amb la Franja de Gaza, al sud d'Israel.

LondresZaki Chehab és un especialista en la informació sobre l'Orient Mitjà des dels anys 80 del segle passat. Va néixer el 1956 a Tir, al sud del Líban, i va créixer al camp de refugiats palestins de Burj el-Shemali. Ha cobert tots els grans esdeveniments que han sacsejat la zona des de fa quaranta anys, també la conferència de pau de Madrid del 1991. El 2007 va publicar el llibre Inside Hamas. The untold story of militants, martyrs and spies, un retrat de l'organització islamista en què ja avançava alguns dels esdeveniments que ara ocorren. Resideix a Londres, on té lloc la conversa.

Què pretenia Hamàs amb l'atac del 7 d'octubre?

— Abans d'això, cal parlar de les raons de l'atac.

En calen per assassinar civils?

— El que ha fet Hamàs ho hem vist altres vegades, fet pels israelians. El posaré en antecedents. Una setmana abans de l'atac, Hamàs va contactar amb Qatar, Egipte i Jordània per dir que el que estava passant a la mesquita d'Al-Aqsa, al Jerusalem Est ocupat, era contrari als acords que s'havien establert arran de la darrera crisi, el 2021. L'acord l'havia aconseguit Biden, i va ser presentat per Egipte i Jordània. Bàsicament, implicava que Israel no canviaria l'estatus de la mesquita ni de Jerusalem. Però els darrers tres o quatre mesos hi ha hagut atacs diaris a la mesquita, de vegades amb el suport de ministres del govern Netanyahu.

Zaki Chehab

¿No hem de suposar, doncs, que l'atac va ser planejat amb molt de temps i amb la participació de l'Iran?

— Ja el 2007 vaig escriure que no passaria gaire temps abans que Hamàs desenvolupés la capacitat d'atacar qualsevol part del territori israelià. Col·legues meus israelians no s'ho van creure. És a dir, la capacitat de Hamàs s'ha anat enfortint durant anys. I Israel, de sobte, s'ha enfonsat. Ha perdut la confiança en el seu exèrcit. Israel s'havia presentat durant dècades com el país que tenia l'exèrcit més fort de la zona, la millor tecnologia, la millor intel·ligència i de sobte, en una hora, tot això s'ha enfonsat.

Quin ha sigut el paper de l'Iran?

— L'Iran no ha participat en la preparació, en absolut. Abans Hamàs en rebia suport. Però no ara. Els nord-americans i els israelians han admès que només va ser un pla palestí elaborat a Gaza. Fins i tot el lideratge de Hamàs, que té l'oficina política a Qatar, no era conscient que això passaria. Tot ho han fet amb molt de secretisme i el resultat suposa un veritable fracàs dels serveis secrets israelians. Sap molt greu pels civils assassinats de tots dos bàndols. Volem la pau. Ja en tenim prou, de guerra. Però per fer la pau l'has de fer amb l'enemic, no amb el cosí de l'enemic.

Què vol dir, exactament?

— Que Israel va tractar d'ignorar els seus veïns del costat [els palestins] i només volia fer la pau i obtenir el reconeixement de l'Aràbia Saudita o el Marroc. Ara, per fer la pau totes dues parts han de fer concessions. No pot ser que els palestins sempre donin i els israelians no es moguin ni un centímetre mai. És absurd!

¿La normalització de relacions entre l'Aràbia Saudita i Israel ara està definitivament morta?

— Li donaré informació de background. Quan Netanyahu es va trobar amb Biden al setembre, el president li havia posat una condició prèvia per fer-ho. "Quan vinguis a veure'm, has de tenir un seriós i substancial pla sobre què fer amb la qüestió palestina". Perquè l'Aràbia Saudita i els israelians volien establir relacions diplomàtiques. Però els saudites van posar condicions als americans. L'Aràbia Saudita vol tenir capacitat nuclear. I els van dir als nord-americans de manera simple: si no ens la doneu, l'obtindrem de la Xina. La segona condició és que volen un acord de pau amb els palestins. I Biden l'hi va demanar a Netanyahu, per avançar en la normalització de les relacions d'Israel amb Aràbia. Ara, però, l'acord serà més difícil. Però, entre bastidors, els americans saben què està en joc. I saben que cal una solució política.

Un dels arguments israelià i americà és que la població de Gaza és presonera de Hamàs. Quin és el suport real que té el grup a la Franja?

— Això no és cert. Parlo amb molta gent i et puc garantir que no és cert. A més, després del que està passant, Hamàs aconseguirà més militants que no pas els que tenia fins ara; en sortirà més forta.

Netanyahu assegura que erradicaran Hamàs de Gaza. ¿Es pot aconseguir amb una invasió terrestre?

— Somien. Ja ho han fet moltes vegades. No erradicaran Hamàs amb una invasió terrestre. Creixerà encara més forta. Aquesta manera de pensar no resoldrà el problema. Una de les coses que cal tenir present és que després de cada guerra Hamàs ha sigut més forta. Així que després d'aquesta nova guerra, que esperem que acabi algun dia, en algun moment, el que cal és preguntar-se quina pot ser la sortida política a aquesta crisi i com aconseguir la pau. Si et prens seriosament la pau i l'estabilitat de la zona, cal trobar una solució política seriosa per a aquest problema.

Com? Netanyahu diu que ara és el moment de la guerra. Quan i com serà el moment de la pau?

— A veure, serem molt clars aquí. Israel està cada cop més a prop de tenir un govern d'unitat. Si s'hi arriba, els extremistes religiosos ultraortodoxos no tindran cap influència com la tenien fins ara. Així que han de pensar de manera més raonable, i han de fer concessions als palestins. Els palestins no es rendiran fins que no aconsegueixin una pau justa, això és segur. Netanyahu pot provar d'espantar els palestins, però no aconseguirà res. Tampoc amb una invasió terrestre. El que tracten de fer ara és un intent de netejar la població cap al sud, forçant 1,2 milions de persones a anar cap al sud. Però no aconseguiran res. I xocaran amb la sorpresa de la resistència que hi trobaran. Hi haurà més atacs palestins, més presoners. Quan no tens res a perdre, què t'ha d'espantar?

El fundador de Hamàs, Ahmed Yassin, amb Zaki Chehab, poques setmanes abans que fos assassinat, l'any 2004, per un atac israelià.

Els israelians i els americans han definit els combatents de Hamàs com a "bèsties humanes", els han comparat a l'Estat Islàmic. ¿Són això, exactament?

Em sap greu pels civils de les dues bandes que perden la vida. Però els israelians han fet coses pitjors que el que hem vist. Te'n puc ensenyar centenars de proves. Pensa, per un moment, en la massacre de Sabra i Shatila, del 1982, quan van morir milers de persones, la majoria palestins i xiïtes libanesos, durant la guerra civil del Líban. Tot es va fer mentre Ariel Sharon [aleshores ministre de Defensa] s'ho mirava. La matança es va fer mentre l'exèrcit israelià, que havia ocupat el Líban des de la frontera sud fins a l'oest de Beirut, va envoltar la zona amb tanquetes militars, per impedir la fugida dels refugiats als camps. Van matar milers de persones. I em sap molt greu pels nois que van matar al festival de música. Però tot això ja ho hem vist abans i les víctimes eren palestines. Dir, per tant, que són bèsties o com l'Estat Islàmic és una estupidesa, no ajuda gens a mirar més enllà. D'altra banda, si veiem la destrucció que té lloc a Gaza, és molt més terrible que el més terrible que hagi pogut fer Hamàs fins ara.

stats