Israel talla l'entrada d'ajuda a Gaza i fa perillar l'alto el foc

BarcelonaFa un mes i mig que Israel i Hamàs van acordar la treva a la Franja de Gaza, tot i que en tot moment ha pesat la preocupació que s'acabés trencant abans d'aconseguir una pau a llarg termini. Una de les dates clau era l'1 de març, el dia que expirava la primera fase de l'acord. A partir d'aquest diumenge s'havia d'encetar una nova etapa per avançar cap a un alto el foc permanent. Els termes del pacte establien que abans s'haurien d'haver retirat tots els soldats israelians de l'enclavament palestí.

Doncs bé, aquest diumenge, l'endemà de la primera data límit, s'han confirmat els mals auguris. L'exèrcit israelià continua present a la Franja i no hi ha avenços en les negociacions per al futur immediat de l'enclavament. Israel ha exigit prolongar la primera fase durant un mes i mig més i, com que Hamàs no ho ha acceptat, ha contraatacat amb l'amenaça més potent que té al seu abast: ha ordenat aturar tota entrada d'ajuda humanitària a una Franja devastada per 15 mesos de guerra.

"No hi haurà menjar gratis –ha sentenciat el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu–. Si Hamàs creu que serà possible mantenir l'alto el foc o gaudir de les condicions de la fase 1 sense que rebem ostatges, està molt equivocat", ha afegit a l'inici d'una reunió del seu gabinet aquest diumenge.

Hamàs ha considerat que la decisió de Tel-Aviv és un "xantatge barat" i un "cop" a l'acord, i ha instat els mediadors (Qatar, Egipte i els Estats Units) a obligar el país a posar fi a les mesures punitives contra la Franja. El grup islamista ha alertat que aquesta decisió "complica les coses i afecta el procés de negociació", i ha avisat que Israel "és responsable" del destí dels ostatges encara retinguts a Gaza.

Israel ha acusat Hamàs de no acceptar l'esborrany de l'enviat especial dels Estats Units, Steve Witkoff, per continuar les converses. Tel-Aviv atribueix a l'enviat de Donald Trump una proposta per estendre la primera fase durant el mes del Ramadà i la Pasqua jueva (50 dies en total) a canvi de l'alliberament de la meitat dels ostatges vius i morts que encara són a Gaza. "Israel no acceptarà un alto el foc sense l'alliberament dels nostres ostatges. Si Hamàs manté la seva negativa, hi haurà més conseqüències", avisa l'oficina de Netanyahu en un comunicat.

Durant la primera fase, han quedat en llibertat 33 ostatges a canvi de 1.778 presos palestins reclosos en presons israelianes. Segons ha detallat el primer ministre a la reunió del gabinet, Hamàs manté 59 israelians captius, dels quals 24 estan vius i 35 morts. Netanyahu també ha dit que està "totalment coordinat" amb l'administració de Donald Trump. Segons el pla presentat per Witkoff, el primer dia d'implementació de la pròrroga de la primera fase Hamàs hauria d'alliberar la meitat dels ostatges i, al final, si s'arriba a un acord per a la següent etapa, es retornarien la resta de segrestats, tots de cop.

La decisió de tallar l'entrada de mercaderies a Gaza ha rebut la condemna de diverses organitzacions internacionals, com Metges Sense Fronteres, que han remarcat que "l'ajuda humanitària mai s'hauria d'utilitzar com una arma de guerra".

L'exèrcit israelià ha matat almenys quatre persones i n'ha ferit 12 en diversos llocs de l'enclavament aquest diumenge, segons el ministeri de Sanitat de la Franja. Les forces de defensa d'Israel han dit que, en un dels atacs, al nord, ha "eliminat" sospitosos que estaven col·locant un aparell explosiu a prop dels soldats desplegats a la zona.

Segons Hamàs, en canvi, les forces israelianes han comès 962 violacions de l'alto el foc durant les sis setmanes de la primera fase. Segons un informe del grup islamista citat per Efe, els soldats israelians han matat 98 persones, n'han ferit 490 i han dut a terme 45 incursions i 37 bombardejos.

"Les portes de l'infern"

El ministre de Finances israelià, Bezalel Smotrich, un dels més extremistes del govern de Netanyahu, ha aplaudit la decisió i ha dit que "és un pas en la direcció correcta". Ha demanat que el país reprengui els combats "fins a obtenir la victòria completa". "Ara hem d'obrir les portes [de l'infern] el més ràpid i letalment possible contra l'enemic cruel", ha afirmat Smotrich, que va decidir seguir donant suport al govern de coalició malgrat el seu rebuig a l'acord d'alto el foc per mantenir la pressió per tornar a la guerra contra Hamàs. En canvi, un altre dels socis ultres, Itamar Ben-Gvir, sí que va abandonar l'executiu. Aquest diumenge, Ben-Gvir també ha demanat "obrir les portes de l'infern"; tots dos han fet servir una expressió pronunciada pel president dels Estats Units, Donald Trump, en campanya electoral.

Paral·lelament, els Estats Units han anunciat l'aprovació d'un important paquet d'armes per a Israel per valor de 4.000 milions de dòlars. El secretari d'Estat, Marco Rubio, ha informat en un comunicat, aquest dissabte a la nit, que ha signat una declaració per utilitzar les autoritats d'emergència per accelerar l'entrega d'aquesta assistència militar. Aquesta declaració d'emergència permet al departament d'Estat eludir la revisió de la venda per part del Congrés. Amb aquest nou paquet, la venda d'armes a Israel per part de la nova administració de Trump puja a gairebé fins als 12.000 milions de dòlars.