BarcelonaEn el quart dia consecutiu de conflicte Israel ha bombardejat aquest dilluns la seu de la televisió i la ràdio nacional de l'Iran, coneguda com a IRIB, després que l'exèrcit emetés una ordre d'evacuació "urgent" al districte tercer de Teheran, on es troba la seu del mitjà públic. "El que sentiu és el so de l'agressor atacant la veritat", afirmava en directe la coneguda presentadora iraniana Sahar Emami, mentre s'ensorrava parcialment el sostre del plató de televisió i se sentia l'esclat dels vidres trencant-se. L'emissora ha hagut d'interrompre la programació, però l'ha recuperat al cap d'uns minuts.
Una part de l'edifici s'ha incendiat a conseqüència de l'explosió i ha deixat una gran columna de fum visible des d'arreu de la ciutat. Hassan Abedini, el subdirector de la radiodifusió estatal iraniana, ha informat que alguns treballadors han quedat ferits, i ha assegurat que els bombers estaven intentant contenir les flames.
El ministre de Defensa israelià, Israel Katz, ha confirmat l'atac en un comunicat: "Atacarem el dictador iranià a tot arreu", afirmava el text, que qualificava la cadena iraniana de font de "propaganda i incitació". De fet, hores abans el ministre havia advertit en un comunicat que "el portaveu de la propaganda i la incitació iraniana" estava "a punt de desaparèixer". L'exèrcit israelià ha justificat el cop al·legant que les forces armades iranianes feien servir la seu del mitjà estatal en "operacions militars sota cobertura civil, utilitzant els seus propis mitjans i actius" i ha afirmat que s'havia intentat "minimitzar al màxim els danys [als civils] no implicats".
A mitja tarda Tel-Aviv havia emès ordres d'evacuació en algunes zones de Teheran, similars a les que ha emès en zones de Gaza i el Líban abans d'atacar-hi. "En les pròximes hores l'exèrcit israelià intervindrà en aquesta zona per atacar les infraestructures militars del règim iranià, tal com ha fet en els últims dies al voltant de Teheran", deia el missatge de l'exèrcit, escrit en persa i emès a través de X. I afegia: "La teva presència en aquesta zona pot posar en perill la teva vida".
Un hospital bombardejat
La televisió no ha estat l'únic blanc de l'aviació israeliana. La portaveu del govern iranià, Fatemeh Mohajerani, ha denunciat aquest matí que Israel havia atacat l'hospital Farabi de la ciutat de Kermanshah, a l'oest del país, i ha acusat Tel-Aviv de mentir quan afirmava que "no tenia com a objectiu la gent normal i corrent". Diversos mitjans de comunicació iranians mostraven imatges de l'interior de les instal·lacions mèdiques destruïdes, en què es veia que parts del sostre s'havien esfondrat per culpa de l'impacte d'un projectil israelià que hauria impactat contra la unitat crítica de l'hospital, segons ha declarat el vicegovernador de Kermanshah, Bahram Sulaimani.
Des de divendres i fins aquest dilluns el balanç de víctimes era d'almenys 224 morts i 1.277 ferits pels atacs israelians sobre l'Iran, segons el ministeri de Salut iranià, i de 24 persones mortes en territori israelià, la majoria en la perifèria de Tel-Aviv, segons l'agència Efe.
Les autoritats israelianes asseguren que només set del centenar de míssils disparats per l'Iran durant la nit de dilluns havien aterrat a Israel. Però un d'ells, per exemple, ha impactat directament contra un búnquer on es refugiaven dues persones i les ha matat, segons els serveis d'emergència. I un altre projectil ha caigut al damunt d'una refineria de petroli a Haifa, on tres persones han mort per inhalació de fum.
Aquesta tarda l'Iran ha llaçat una segona onada de deu projectils contra Israel, que les defenses aèries de Tel-Aviv han pogut repel·lir. L'exèrcit israelià ha informat a través de la xarxa X que s'havien detectat diversos míssils al nord del país i ha recomanat a la població continuar obeint les instruccions de les autoritats: "La defensa no és hermètica, per la qual cosa cal seguir obeint les ordres del Comandament del Front Interior".
Retòrica amenaçadora i intents negociadors
Tot i que de cara a la galeria l'Iran ha amenaçat Tel-Aviv amb llançar "l'atac més gran i més intens de la història en sòl israelià", segons informa la televisió estatal iraniana, mitjans estatunidencs informen que la diplomàcia iraniana està fent tot el possible per posar fi a les hostilitats. Mitjançant emissors de diversos països àrabs, Teheran s'hauria posat en contacte amb funcionaris dels Estats Units per fer-los saber que estan disposats a tornar a seure a la taula de negociació per un acord nuclear, a condició que Washington no doni suport a Israel en l'ofensiva.
El ministre d'Afers Exteriors iranià, Abbas Araghchi, que considera que l'ofensiva aèria contra Israel és defensa pròpia, ha instat Donald Trump a pressionar el seu soci Benjamin Netanyahu. "Si el president Trump és sincer sobre la diplomàcia i està interessat en aturar aquesta guerra, els passos següents són importants –deia en un missatge a X–. Israel ha d'aturar la seva agressió, i si no hi ha un cessament total de l'agressió militar contra nosaltres, les nostres respostes continuaran. Cal una trucada telefònica de Washington per emmordassar algú com Netanyahu. Això pot aplanar el camí per a un retorn a la diplomàcia".
Per la seva banda, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, assegura que avança en els seus objectius confessos en aquest conflicte: eliminar el programa nuclear i destruir els míssils de la República Islàmica. "Estem en el camí cap a la victòria", ha dit. Però també alimenta la retòrica d'amenaça en línia amb la seva voluntat de provocar un canvi de règim a l'Iran. En declaracions a ABC News ha afirmat que no descarta fer fora el líder suprem, l'aiatol·là Ali Khamenei, i que matar-lo podria "posar fi al conflicte".
Trump encalla els intents del G7 de pressionar Israel i l’Iran
La cimera del G7, que reuneix les set grans economies occidentals, ha començat aquest dilluns les converses anuals al Canadà, amb la guerra entre l’Iran i Israel en el punt de mira.
Diversos mitjans han informat que els líders reunits estan intentant elaborar algun tipus de declaració conjunta sobre el conflicte entre Israel i l'Iran. El primer ministre britànic, Keir Starmer, ha declarat als periodistes que creia que hi havia consens per a la desescalada, però que encara calia feina per “tenir clar com aconseguir-ho”.
En aquest sentit, el canceller alemany, Friedrich Merz, ha suggerit que els líders europeus proposarien un comunicat que defensaria que l'Iran no pot posseir armes nuclears i que Israel té dret a defensar-se.
Ara bé, fonts diplomàtiques dels Estats Units han confirmat que el president Donald Trump no té cap intenció de firmar aquest document. En canvi, Trump opina que Israel podria posar fi a l'ofensiva si l'Iran cedeix a les demandes dels EUA i accepta restriccions més estrictes sobre el seu programa nuclear. "Jo diria que l'Iran no està guanyant aquesta guerra, i que haurien de parlar immediatament abans que sigui massa tard", ha dit Trump als periodistes a l'inici d'una reunió amb el primer ministre canadenc, Mark Carney.