Israel colpeja el sud de Síria i complica unes negociacions que ja eren fràgils
L’atac israelià a Beit Jinn deixa tretze morts i fa augmentar la tensió en una zona amb presència desigual de l’estat
BeirutIsrael ha matat tretze persones, entre elles dos menors, i ha causat desenes de ferits en una operació duta a terme aquesta matinada al sud de Síria. L’atac va tenir lloc ahir a Beit Jinn, una localitat drusa a les faldes del mont Hermon, a la frontera entre Síria i els territoris del Golan ocupats per Israel, quan una unitat israeliana va intentar detenir tres joves del poble. Segons fonts locals, els soldats van quedar encerclats després que alguns residents armats intentessin impedir la detenció, fet que va portar la unitat a sol·licitar cobertura aèria. Els bombardejos i l’ús de drons van facilitar la seva retirada, però van incrementar el nombre de víctimes i van forçar el desplaçament immediat de famílies cap a zones considerades més segures.
Israel ha afirmat que els joves formaven part d’una cèl·lula implicada en atacs recents contra civils al nord del país, però Damasc ha rebutjat aquesta versió i ha acusat Israel d’haver executat una incursió no provocada que qualifica de crim de guerra. El nou govern sirià ha insistit que la zona no acull milícies xiïtes ni grups estrangers, i ha denunciat que Israel aprofita la inestabilitat posterior a la caiguda d’Assad per ampliar el seu marge militar més enllà de la franja desmilitaritzada del 1974.
Des de la caiguda de Bashar al-Assad, el desembre del 2024, i l’arribada al poder d’Ahmed al-Sharaa, el sud de Síria viu en un equilibri precari. Tot i que l’executiu ha recuperat el control administratiu de la major part del país, regions com Quneitra i àrees rurals de l’oest de Damasc mantenen una presència estatal desigual. Les comunitats druses, que durant la guerra van adoptar una postura ambivalent, continuen organitzant la seva seguretat mitjançant xarxes locals d’autodefensa creades per omplir els buits institucionals.
En aquest escenari, les incursions israelianes s’han tornat més freqüents i més profundes. Israel sosté que vol evitar el reagrupament d’actors vinculats amb l’Iran, però en localitats com Beit Jinn els habitants insisteixen que no hi ha res més que pagesos i pastors armats per protegir les seves terres. En els últims mesos s’han documentat posicions temporals israelianes dins de Síria, petites portes metàl·liques en camins rurals, i controls a civils, pràctiques que Damasc i organitzacions de drets humans descriuen com a detencions arbitràries o fins i tot segrestos.
Converses fràgils entre Israel i Síria
L’operació arriba en un moment crític per als esforços diplomàtics. Israel i Síria mantenen des de l’estiu contactes discrets, amb la mediació de Washington i París, per pactar un marc que redueixi el risc d’escalada i estableixi regles clares a la frontera del Golan. La Casa Blanca considera urgent avançar abans que la situació sobre el terreny esdevingui incontrolable. La recent visita d’Al-Sharaa a Washington, la primera d’un president sirià en dues dècades, buscava projectar la imatge d’un líder disposat a explorar vies polítiques sense renunciar a la sobirania, reiterant que Síria no s'adherirà als Acords d’Abraham i que qualsevol pacte ha de tenir com a punt de partida la retirada israeliana de les localitats sirianes.
La posició israeliana es percep menys flexible. La visita del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, a posicions militars en territori sirià es va interpretar com un senyal que el seu govern no considera una reducció de la seva presència. En l'entorn del president s’argumenta que una retirada obriria un buit que podrien aprofitar actors hostils, en un moment en què el nou règim sirià encara no demostra que controla plenament el sud.
Per a la comunitat drusa, dispersa a banda i banda de l’Hermon, l’atac afegeix incertesa i les imatges de civils morts a Beit Jinn amenacen amb avivar tensions internes que Damasc intenta contenir. En un país que compleix el primer aniversari de la fi del règim d’Al-Assad, la incursió recorda que les dinàmiques de guerra continuen vives. Les negociacions, alhora, queden en una posició fràgil: avançar-les ara implicaria que Síria cedeix mentre continuen els bombardejos; aturar-les confirmaria que la lògica militar encara s’imposa a la diplomàcia.