Israel inicia l'assalt de Ciutat de Gaza

BarcelonaEls plans del govern israelià per conquerir Ciutat de Gaza, que es van conèixer a principis d'aquest mes d'agost, ja estan en marxa. L'exèrcit de Benjamin Netanyahu ha començat aquest dimecres l'assalt de Ciutat de Gaza. Segons ha informat el portaveu militar israelià, Effie Defrin, les tropes han iniciat "operacions militars i les primeres etapes" de la conquesta de la ciutat, on es refugien almenys un milió de palestins. Després d'un enfrontament amb Hamàs al sud de Khan Yunis, l'exèrcit assegura que ja controla els afores de Ciutat de Gaza.

El ministre de Defensa, Israel Katz, havia aprovat aquesta setmana el pla militar per a la conquesta i l'ocupació de l'enclavament, i ha ordenat el desplegament de 60.000 reservistes addicionals per completar les operacions. El ministeri de Defensa ho ha confirmat aquest dimecres a l’agència France Presse, després que diversos mitjans israelians avancessin la notícia.

Coincidint amb l'anunci, Netanyahu ha ordenat a l'exèrcit accelerar els preparatius de la invasió militar de Ciutat de Gaza. En un comunicat de l'oficina del primer ministre s'hi recull que ha exigit a l'exèrcit que "escurci els terminis per prendre els últims bastions terroristes" i per "derrotar Hamàs". També ha expressat el seu agraïment als combatents reservistes mobilitzats.

Els esforços a contrarellotge dels últims dies per aconseguir un alto el foc abans de l'ocupació militar de Ciutat de Gaza no han servit de res. A l'espera que Israel doni una resposta oficial als mediadors de Qatar i Egipte sobre la proposta d'una treva de seixanta dies que Hamàs ja ha acceptat, la televisió israeliana Canal 12 informa que Tel-Aviv exigeix l'alliberament de tots els 50 ostatges (vius i morts) com a condició per al pacte. La demanda, que obligaria Hamàs a renunciar a l'únic actiu que té per a la negociació, és a la pràctica una manera de rebutjar l'acord.

Segons la ràdio pública KAN, les ordres de mobilització dels reservistes israelians arribaran en els pròxims dies, i els cridats a l’exèrcit tindran com a màxim dues setmanes per presentar-se a les seves casernes. Aquest contingent se sumarà als més de 70.000 soldats de reserva que ja operen en diferents sectors de la Franja. El diari Haaretz assenyala que aquesta última mobilització és conseqüència directa de l’aprovació del pla per part del ministre Katz, mentre que el diari Maariv apunta que el pla encara ha de ser ratificat pel gabinet de seguretat, previsiblement demà dijous. El nom triat per a l’ofensiva de Ciutat de Gaza és revelador: Chariots of Gideon II.

D'una banda, evoca la figura de Gedeó (Gideon), un líder jueu del Llibre de Jutges –és el setè llibre de la Tanakh i de l'Antic Testament cristià, que explica la història dels líders i guies d'Israel– que, amb una tropa reduïda escollida amb criteri diví, va derrotar els madianites. D'una altra, el nom no és nou en l’imaginari militar israelià. El 1948, durant la Nakba (l'expulsió dels palestins de la seva terra, arran de la fundació de l'estat d'Israel), hi va haver una operació Gideon destinada, justament, a expulsar la població de Bet-Xean, una ciutat al districte nord d'Israel. Reutilitzar aquest nom avui evoca un fil de continuïtat entre les polítiques d’aleshores i les actuals, i aprofundeix en el trauma col·lectiu del poble palestí.

Les operacions militars en curs als barris de Sabra i Zeitoun, al sud-est de la ciutat, tenen com a objectiu encerclar Ciutat de Gaza, on encara viuen en condicions infrahumanes un milió de persones. Una part dels habitants són desplaçats que van tornar al nord el gener passat, quan un alto el foc temporal va fer pensar que la guerra podia acabar. Però les esperances es van esvair ràpidament quan Israel va reprendre les operacions militars al març i va tallar l’entrada d’ajuda humanitària, fet que va desencadenar la pitjor crisi de tot el conflicte i es va utilitzar la fam com a arma contra els palestins.

El precedent de Rafah

A principis de maig Netanyahu ja va decidir que Ciutat de Gaza s'havia d'ocupar i que el territori que fos conquerit no seria lliurat de nou als palestins. El record de Rafah plana ara sobre la vila destruïda. El maig del 2024 Israel va ordenar l’evacuació de la ciutat del sud, aleshores habitada per prop d’un milió de persones. Abans que l’exèrcit israelià iniciés la destrucció sistemàtica de Rafah, la majoria va fugir cap a la zona costanera d’Al-Mawasi. Avui allò que va ser una ciutat vibrant pràcticament ja no existeix. Les informacions que es van coneixent amb comptagotes a través de mitjans israelians apunten que ara podria repetir-se el mateix destí al nord, a Ciutat de Gaza. Israel planeja noves evacuacions massives, que podrien completar-se en dos mesos.

Però la pregunta és: evacuacions cap a on? Khan Yunis i Rafah han quedat arrasades. Els camps del centre de la franja –Nuseirat, Bureij i Deir al-Balah– encara existeixen, però han estat atacats repetidament i la seva població viu en condicions límit. Fonts militars israelianes asseguren que, de moment, no hi ha plans d’ocupació immediata d’aquests camps, però admeten que si Hamàs continua present a la zona, especialment si manté ostatges, el patró podria repetir-se.

I, de fet, l'exèrcit israelià ha llançat aquest dimecres fullets informatius exigint l'evacuació urgent del camp de refugiats de Jabaliya, situat al nord de Ciutat de Gaza, segons ha informat Haaretz. En un comunicat, també ha anunciat que la població de la regió de i els afores de la capital de l'enclavament "ha estat advertida i autoritzada a traslladar-se cap al sud per la seva seguretat". Tot plegat, fa pensar que l'operació de control total és poc menys que imminent.

Des del punt de vista militar, Netanyahu i Katz defensen que l’operació és imprescindible per assolir la “victòria total” sobre Hamàs. Segons fonts de seguretat israelianes que cita la BBC, encara hi ha una cinquantena d’ostatges retinguts a Gaza, una vintena dels quals podrien estar vius. Per a molts israelians aquesta ofensiva suposa, però, un risc afegit per a la seva supervivència. Les famílies dels ostatges han intensificat les seves protestes els últims dies i han advertit que l’estratègia del govern equival a condemnar-los.

I si bé oficialment el govern Netanyahu ha dit que està estudiant l'última proposta d'alto el foc plantejada per Egipte i Qatar –i acceptada per Hamàs–, en què el grup palestí es compromet a alliberar la meitat dels ostatges que té retinguts a la Franja a canvi d'una treva de seixanta dies, des de l'Oficina del primer ministre s'ha filtrat que Israel només acceptarà un acord integral que inclogui l'alliberament de tots els cinquanta ostatges. El pla és idèntic a la proposta de treva que havien fet els Estats Units per aturar els combats i a la qual Tel-Aviv havia donat llum verda. El més que probable canvi de posició de Tel-Aviv acabaria per confirmar les intencions d'assaltar i conquerir Ciutat de Gaza definitivament.