Israel es prepara per atacar l'Iran, que diu que està "a punt" per a la guerra

BarcelonaEls Estats Units han ordenat l'evacuació parcial de la seva ambaixada a l'Iraq i han autoritzat la sortida voluntària dels familiars del seu personal diplomàtic a Bahrain, Kuwait i els Emirats Àrabs Units a causa de la "creixent tensió" a la regió. El motiu són les informacions sobre un possible atac imminent d'Israel contra l'Iran, del qual informen diversos mitjans nord-americans. Mentre les converses entre Teheran i Washington per arribar a un acord nuclear semblen estancades, mitjans com el New York Times i la CBS afirmen que Tel-Aviv es prepara per atacar el règim iranià "aviat" i sense el suport dels Estats Units, citant fonts nord-americanes i europees sense especificar.

Sense esperar una confirmació oficial de fonts israelianes, el comandant en cap de la Guàrdia Revolucionària iraniana, el general Hosin Salamí, ha afirmat que la República Islàmica està preparada per a una "guerra a qualsevol nivell" i que respondrà a qualsevol agressió. "L'enemic de vegades ens amenaça amb accions militars. Sempre hem dit, i ho repetim ara, que estem totalment preparats per a qualsevol escenari, en qualsevol circumstància", ha dit Salamí, segons recull l'agència iraniana IRNA, i ha sostingut que si Tel-Aviv els ataca no es trobarà amb els “palestins assetjats i indefensos de Gaza”. A més, Teheran ha anunciat l'inici de maniobres militars arreu del país per “millorar la força defensiva, la preparació operativa i la capacitat de dissuasió”.

Donald Trump va justificar la decisió d'evacuar la seva ambaixada perquè considera que "la regió es pot convertir en un lloc perillós": "Ens han avisat que sortim, veurem què passa". En referència a l'Iran, amb qui els Estats Units estan negociant un acord sobre el seu programa nuclear, el republicà va assenyalar: "No poden tenir armes nuclears. És molt senzill, no ho permetrem". Després d'haver-se mostrat optimista, en els últims dies Trump havia enviat senyals que l'acord no semblava possible, cosa que es pot interpretar també com una mesura de pressió sobre Teheran.

Tot i que Trump ha lamentat aquest dijous l'augment dels preus del petroli per la preocupació d'un possible conflicte a l'Orient Mitjà, el president nord-americà no ha donat explicacions convincents que justifiquin l'evacuació de personal nord-americà de l'Iran. Per això alguns analistes especulen que el temor d'un atac israelià sobre l'Iran pugui ser una estratègia per augmentar la pressió sobre Teheran per obtenir concessions a la taula de negociacions.

Per la seva banda, la diplomàcia iraniana ha criticat que "el militarisme dels Estats Units només atia la inestabilitat". El ministre de Defensa iranià, el general Aziz Nasirzadeh, ha dit que confia en l'èxit de les converses, però també ha advertit: "Si ens imposen el conflicte, Amèrica haurà de marxar de la regió perquè tenim totes les seves bases dins el nostre abast".

Aquesta setmana hi ha prevista la sisena ronda de converses entre Washington i Teheran per discutir l'aixecament de les sancions internacionals a canvi de compromisos per limitar el programa nuclear, a Oman. La Casa Blanca ha assegurat que encara es preveu la participació de l'enviat de Trump, Steve Witkoff.

Acusació sense precedents de l'AEIA

Justament aquest dijous l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica (AIEA), l’organisme de l’ONU que supervisa els programes nuclears, ha denunciat l’Iran per incomplir amb les seves obligacions de no-proliferació. És el primer cop en vint anys que l’AIEA emet un senyal tan dur, després d’haver dit la setmana passada que Teheran no estava cooperant amb els inspectors i mantenia material nuclear en secret.

Això pot complicar encara més les negociacions entre Washington i Teheran i fer escalar les tensions regionals. L’Iran insisteix que el seu programa nuclear és pacífic i recorda que Israel és una potència nuclear que no se sotmet a control internacional. El 2015 l’administració Obama i la Unió Europea van aconseguir un acord històric que permetia sotmetre a vigilància internacional el programa nuclear iranià, però tres anys més tard Trump va abandonar unilateralment l’acord al principi del seu primer mandat i va tornar a imposar sancions. Des d’aleshores l’Iran s’ha saltat les restriccions a l’enriquiment d’urani que havien estat acordades. Segons l’últim informe de l’AIEA, l’Iran disposa ja de 408 quilos d’urani enriquit a un 60% de puresa, molt a prop del necessari per fabricar nou bombes atòmiques.

Com a resposta a l'informe internacional, que ha tingut 19 vots a favor, 3 en contra i 11 abstencions, el ministre d'Exteriors iranià ha anunciat la construcció d'una nova planta d'enriquiment d'urani en un "lloc segur" i ha amenaçat amb més mesures.

La politòloga iraniana Anahita Nassir explica a l'ARA que aquesta dinàmica de tensió no és nova. "No hem d’oblidar que el programa nuclear iranià es va posar en marxa els anys cinquanta sota el règim del xa, amb el suport dels Estats Units. Després, Teheran sempre ha dit que volia desenvolupar l’energia nuclear amb finalitats pacífiques. Tots els països, independentment dels seus règims, tenen dret a desenvolupar energia nuclear en benefici de les seves poblacions, sempre que no amenacin la seguretat de comunitat internacional. Ara tenim la típica negociació a dues velocitats: l’amenaça màxima amb l’ús de la força, per pressionar a la taula negociadora".

La pressió de les sancions

Com recorda Nassir, "al règim iranià no li interessa un xoc militar obert, perquè tindria poca capacitat per respondre. L’Iran està envoltat de bases estatunidenques i dels seus aliats. Malgrat les amenaces, Teheran intenta mantenir la diplomàcia de resistència i negociar l’aixecament de les sancions, per aconseguir liquiditat i rebaixar el malestar entre la població civil que és qui en pateix les conseqüències". Unes sancions que els aiatol·làs "han pogut saltar-se parcialment, amb aliances estratègiques amb altres governs autoritaris com Rússia o la Xina". Però és la població qui "pateix la inflació, la manca de les expectatives de vida i viu sota un règim corrupte i assassí".

La resposta de l’Iran amenaçant d’atacar les bases militars estatunidenques forma part de les relacions que des de 1979 el règim manté amb els Estats Units. "Quan el Pentàgon va matar el General Suleimani, l’Iran va respondre atacant bases americanes a l’Iraq però sense causar morts. El que estem veient ara pot ser una altra escalada retòrica", apunta. I pel que fa a Israel, la politòloga iraniana recorda que "Netanyahu sempre ha volgut forçar els Estats Units a atacar les instal·lacions iranianes i fins ara no han caigut en aquesta provocació. Vol crear una cortina de fum i desviar l’atenció del genocidi a Gaza i dels seus problemes interns". Però, alhora, Teheran estava acostumat a fer guerres per interposició amb els grups que armava a la regió, en lloc de xocs directes, cosa que ara és més complicat després de la derrota de la milícia libanesa de Hezbollah, l'afebliment de les milícies proiranianes a l'Iraq o l'acord dels houthis del Iemen amb els Estats Units. Per això, Nassir adverteix que "la situació a la regió no ofereix ara les condicions per una negociació calmada".

Nassir recorda que els iranians "viuen sota un règim violador dels drets humans, corrupte i assassí, però un atac militar dels Estats Units o Israel només perjudicaria la població". També apunta que "no és acceptable la ingerència dels Estats Units en la política interna de l’Iran ni la doble vara de mesura de la comunitat internacional, que permet que Israel perpetri impunement el genocidi de Gaza i hagi desenvolupat armes nuclears fora de qualsevol control internacional". La politòloga assegura: "Els iranians no volem que el genocidi de Gaza es tapi amb una nova guerra: volem que la justícia i la pau arribin a tot arreu".

Netanyahu, salvat 'in extremis' i noves massacres a Gaza

L'amenaça d'Israel contra l'Iran coincideix amb un nou episodi de la crisi política interna que amenaça el govern de Netanyahu. Aquesta matinada la Knesset ha rebutjat per 61 vots contra 53 una moció per dissoldre el Parlament i convocar eleccions anticipades: la coalició de govern de la dreta amb la ultradreta i, amb ella, la carrera política del primer ministre acusat de criminal de guerra pel Tribunal Penal Internacional, sobreviuen almenys una setmana més. La moció l'havien presentat els partits representants dels ultraortodoxos, que s'oposen al seu reclutament per motius religiosos, en un moment en què l'exèrcit israelià té dificultats per aconseguir els soldats que necessita per mantenir simultàniament el genocidi de Gaza, l'ocupació de Cisjordània, les invasions del Líban i Síria i els bombardejos al Iemen.

Fonts de l'Hospital Al-Awda, del centre de Gaza, han denunciat que soldats israelians han tornat a disparar contra palestins que anaven a recollir aliments al punt de distribució de la Fundació Humanitària de Gaza (GHF), el mecanisme imposat per Israel i els Estats Units per deixar de banda l'ONU i les ONG independents, i que posa el menjar en mans d'empreses de mercenaris. Almenys 13 morts i 200 ferits han arribat a l'hospital, que se sumen als 57 morts assassinats dimarts per les tropes israelianes en un altre punt de repartiment. La GHF ha acusat Hamàs d'haver matat cinc dels seus treballadors palestins en un atac contra un autobús.