L'Aràbia Saudita busca el seu lloc al nou Orient Mitjà: quin rol juga en la guerra?

BarcelonaDe totes les monarquies del golf Pèrsic que han patit els atacs de l'Iran des que Washington va iniciar la guerra, l'Aràbia Saudita és la que es troba en una posició més confusa, immers en un autèntic dilema estratègic. Entre altres raons, perquè és el país més gran i poderós de la regió, el que té un vincle més antic i estret amb els Estats Units, però el que, juntament amb l'Oman, ha patit menys la ira del règim dels aiatol·làs. Almenys, fins ara. Per això, s'han publicat notícies contradictòries sobre com i quan voldria Riad que acabés el conflicte bèl·lic, i quina podria ser la seva futura estratègia de seguretat, atès el fracàs de l'actual.

En les seves declaracions públiques, el govern saudita ha condemnat els atacs de l'Iran amb els seus veïns en un to més aviat mesurat. Per bé que ha advertit que es reserva el dret "a prendre totes les mesures necessàries per salvaguardar la seva sobirania", els analistes han interpretat que no es plantejava contraatacar Teheran per por de provocar una escalada en el conflicte. Riad, com les altres petromonarquies del Golf, desitjaria que la guerra acabés com més aviat millor per minimitzar els danys a les seves instal·lacions petrolieres i al seu model econòmic.

Per això, va causar sorpresa un article d'aquesta setmana del New York Times en què s'assegurava que el príncep hereu saudita, Mohammed bin Salman, hauria instat el president Donald Trump a continuar la guerra en diverses converses telefòniques recents. Segons el rotatiu estatunidenc, Bin Salman hauria definit la guerra com "una oportunitat històrica per refer l'Orient Mitjà", la qual cosa implicaria provocar un canvi de règim a l'Iran.

La naturalesa de l'article és força excepcional, ja que el govern saudita és poc propens a les filtracions. A partir de la informació, alguns analistes han argumentat que, tot i haver-se posicionat contra la guerra abans de l'esclat de les hostilitats, Bin Salman deu estar preocupat per l'escenari que perfilaria una retirada precipitada dels EUA i, en conseqüència, un Iran envalentit i disposat a fer un xantatge continuat als seus veïns. Altres han apuntat que la informació podria tractar-se d'una filtració poc acurada per part d'una Casa Blanca que s'ha sentit aïllada quan ha demanat ajuda als seus aliats per reobrir l'estret d'Ormuz.

Contradiccions

La contradicció en els missatges que arriben des de Riad és fruit de l'estupefacció que ha generat el fracàs de la seva aposta dual per garantir la seva seguretat. La dinastia dels Saud va percebre la fundació de la República Islàmica com una amenaça des del seu adveniment l'any 1979, tant pel seu discurs revolucionari, com pel seu potencial demogràfic i militar. Per això, el seu primer instint va ser reforçar el seu pacte de seguretat amb els EUA, signat el 1945.

Tanmateix, després de les desavinences amb Washington durant el mandat de Barack Obama pel seu suport a les revoltes de les Primaveres Àrabs i per la seva incapacitat de derrotar els houthis, la milícia proiraniana del Iemen, Bin Salman va optar per afegir una nova pòlissa d'assegurances: rebaixar la tensió amb l'Iran. El gir saudita té una data, el setembre del 2019, quan un atac dels houthis va provocar seriosos danys a la refineria de petroli més gran del món. Davant la inacció de Washington, Riad va recórrer a la mediació de la Xina. L'any 2023, per a sorpresa de molts, es va anunciar el restabliment de relacions diplomàtiques entre l'Aràbia Saudita i l'Iran gràcies a la mediació de Pequín.

Davant el fracàs d'aquesta estratègia dual de seguretat nacional, el govern saudita està sospesant alternatives. En primer lloc, el règim dels aiatol·làs ha suggerit als seus veïns àrabs que si trenquen la seva associació amb Washington i tanquen les bases estatunidenques, ja no seran novament atacats. Aquesta elecció requeriria apropar-se a la Xina com a garant. Ara bé, en el clima actual de desconfiança mútua, aquest escenari sembla una quimera. A més, presenta un seriós problema: gairebé tot l'armament de l'exèrcit saudita és estatunidenc.

En segon lloc, una opció que va en una direcció completament inversa és signar amb Washington un pacte de defensa mútua amb una clàusula semblant a l'article 5 de l'OTAN que forcés els EUA a ajudar Riad en cas d'atac. Aquesta és una vella aspiració saudita que actualment topa amb un obstacle important: Washington, a canvi, li demana normalitzar les relacions amb Israel, una condició difícil de digerir després de la guerra a Gaza.

Una tercera alternativa consistiria en diversificar els seus socis en l'àmbit militar. De fet, la setmana passada Riad va celebrar una reunió amb altres tres potències de la regió, Turquia, Egipte i el Pakistan per coordinar les seves posicions sobre la guerra, una trobada que alguns analistes han interpretat com l'embrió d'una possible aliança militar de cara al futur.