El Líban es prepara per negociar amb Israel i els EUA sota les bombes
Mentre s'activen els canals diplomàtics, Tel-Aviv continua atacant el sud del país i pren la ciutat de Bint Jbeil
BeirutMentre s’activen discretament els canals diplomàtics, al sud del Líban la guerra segueix el seu curs amb una intensitat que desmenteix qualsevol indici de treva. La paradoxa no és nova a l'Orient Mitjà, però poques vegades resulta tan evident: les converses comencen, però el front no s’atura.
Aquest dimarts, representants libanesos, israelians i nord-americans celebren a Washington una reunió preparatòria que busca obrir una via de negociació. Mentre els Estats Units pressionen per reforçar el desplegament de l’exèrcit libanès i avançar cap al desarmament de Hezbollah, des de Beirut –on s'estan coordinant el president Joseph Aoun, el president del Parlament, Nabih Berri, i el primer ministre, Nawaf Salam– condicionen qualsevol negociació formal a una treva prèvia i a garanties internacionals sobre el compliment israelià.
Sobre el terreny, aquesta treva no existeix. Al municipi de Bint Jbeil, a tot just cinc quilòmetres de la frontera, l’exèrcit israelià assegura haver completat el setge de la ciutat després de diversos dies de combats intensos. L’ofensiva marca un avenç significatiu en la incursió terrestre iniciada fa unes setmanes. Segons fonts militars israelianes, més d’un centenar de combatents de Hezbollah han mort en l’última setmana, en enfrontaments directes i bombardejos aeris.
El grup xiïta Hezbollah sosté, però, que la batalla continua oberta. El líder del grup, Naim Qassem, ha demanat aquest dilluns al govern libanès que cancel·li la reunió amb l'ambaixador israelià a Washington, qualificant les converses d'inútils. A més, Hezbollah parla d’enfrontaments “a boca de canó” i d’una resistència que es prolonga malgrat la pressió aèria i terrestre. La ciutat de Bint Jbeil, on l’antic líder del moviment, Hassan Nasrallah, va proclamar la “victòria” després de la retirada israeliana l’any 2000, torna a convertir-se en un símbol, però també en un camp de batalla devastat.
La violència no es limita a aquest front. Drons israelians colpegen vehicles al sud, mentre l’artilleria castiga localitats a Nabatieh (també al sud) i a la Bekaa (al sud-est). Hezbollah respon amb coets i drons contra posicions israelianes. L’intercanvi és constant, gairebé mecànic, i deixa poc marge per a la diplomàcia.
El cost humà continua creixent. El balanç oficial supera els 2.055 morts, entre els quals almenys 165 infants i desenes de treballadors sanitaris. En els últims dies, la mort d’un altre paramèdic de la Creu Roja libanesa, abatut per un dron durant una missió humanitària, ha provocat una forta reacció. L’organització denuncia un atac directe malgrat la coordinació prèvia amb forces internacionals per garantir la seva seguretat. També la Força Provisional de Nacions Unides al Líban (FINUL) alerta d’un deteriorament preocupant. En un comunicat aquest dilluns, acusa l’exèrcit israelià d’envestir en dues ocasions vehicles de la missió i d’obstaculitzar la seva llibertat de moviment, a més de destruir equips de vigilància al llarg de la Línia Blava. Incidents que, segons l’ONU, contravenen la resolució 1701 i dificulten la seva capacitat per monitorar les violacions sobre el terreny.
Unes exigències inacceptables per a Beirut
En aquest context, les posicions de les parts s’endureixen. Israel, sota el lideratge de Benjamin Netanyahu, insisteix que l’ofensiva continuarà fins a neutralitzar completament l’amenaça de Hezbollah. L’objectiu declarat és doble: impedir atacs contra el nord d’Israel i forçar un canvi en l’equilibri de poder al Líban. Entre les condicions que es plantegen hi ha el desarmament total del grup, la seva exclusió del govern libanès i el tall dels seus vincles amb l’Iran. En paral·lel, es planteja una supervisió internacional més robusta amb control dels passos fronterers, mecanismes per impedir el contraban d’armes i suport directe a l’exèrcit libanès, sota tutela nord-americana. Tot plegat, acompanyat d’una condició clau per a Israel: mantenir llibertat d’acció militar davant de qualsevol amenaça, fins i tot en cas d’acord.
Per a Beirut, aquestes exigències suposen un desafiament existencial. Hezbollah no és només una milícia, sinó un moviment integrat en el teixit polític i social del país, dins de la comunitat xiïta. El seu desmantellament immediat no només sembla inviable, sinó que podria desestabilitzar encara més un sistema ja fràgil.
Tot i això, el govern intenta guanyar marge. La discussió sobre el monopoli estatal de les armes reflecteix tant una voluntat de reafirmar la sobirania com una pressió creixent per part dels seus socis internacionals. Mentrestant, Nabih Berri, aliat clau de Hezbollah, reobre canals amb el moviment per garantir una posició comuna que permeti negociar sense fracturar l’equilibri intern. Aquest equilibri és, precisament, un dels grans interrogants. Els Estats Units insisteixen en la necessitat d’una “garantia xiïta” que asseguri el compliment de qualsevol acord, conscients que sense l’aval de Hezbollah, directe o indirecte, qualsevol compromís corre el risc de quedar en paper mullat.
Així, les negociacions que comencen avui ho fan sota el signe de la desconfiança. Massa condicions, massa línies vermelles i, sobretot, una guerra que no s’atura. I per ara, al sud del Líban, la guerra continua parlant més fort que la diplomàcia.