El món reacciona a l'atac de Trump a l'Iran: qui l'aplaudeix i qui el condemna?

BarcelonaLa contundent operació militar conjunta dels Estats Units i Israel contra l'Iran, que torna a situar l'Orient Mitjà davant la incertesa màxima, ha rebut la resposta del règim dels aiatol·làs en forma de desenes de míssils contra territori israelià i bases nord-americanes a la regió. El món observa amb atenció l'evolució dels esdeveniments. Des del punt de vista diplomàtic, el grau de contundència de les reaccions varia, tot i que es desprèn una preocupació generalitzada pel perill que la situació empitjori a tota aquesta àrea del món.

Entre els més contundents hi ha el ministre d'Exteriors d'Oman, Badr Albusaidi, que s'ha mostrat "consternat". Albusaidi va fer de mediador i intermediari en les negociacions indirectes dels dos països per intentar arribar a un acord sobre el programa nuclear de l'Iran. L'última ronda de converses va ser dijous, i el diplomàtic omanita va assegurar llavors que hi havia hagut "progressos significatius". "Estic consternat. Les negociacions actives i serioses han estat, una vegada més, minades –ha escrit a X–. Ni els interessos dels Estats Units ni la causa de la pau mundial no en surten ben parats", ha lamentat. I ha fet una crida als EUA a aturar les seves operacions militars a la regió: "Insto els Estats Units a no deixar-se arrossegar més. Aquesta no és la vostra guerra".

Rússia, un dels principals aliats de l'Iran, també ha condemnat l'atac i ha assegurat que és "un acte d'agressió planificat i no provocat contra un estat sobirà i independent", que a més s'ha fet durant el renovat procés de negociacions.

El govern de Qatar ha demanat una "aturada immediata" de totes les operacions bèl·liques per tornar a la taula de negociacions i el diàleg. Això, malgrat que el seu país ha patit un atac iranià, que ha qualificat d'una "flagrant violació de la seva sobirania i el seu espai aeri", el dret internacional i la Carta de les Nacions Unides. L'Aràbia Saudita, per la seva banda, només ha condemnat la "brutal agressió" iraniana contra els països del golf Pèrsic que acullen bases estatunidenques, mentre que no ha mencionat els bombardejos d'Israel i els EUA, aliat seu.

Un dels més contundents a favor de l'operació ha estat el primer ministre canadenc, Mark Carney: "El Canadà dona suport a l'actuació dels EUA per impedir que l'Iran obtingui una arma nuclear i per evitar que el seu règim continuï amenaçant la pau i la seguretat internacionals".

Els líders de la Unió Europea també han emès una resposta més aviat tèbia contra els Estats Units. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha fet una crida a respectar la llei internacional, però no ha condemnat l'operació, que suposa un atac a aquesta llei internacional. En un comunicat, ha dit que la situació a l'Iran és "molt preocupant" i ha instat totes les parts a "exercir la màxima moderació" i a protegir els civils, alhora que ha assegurat que la UE està en contacte estret amb els seus socis a la regió. També ha subratllat que és d'"importància vital" assegurar la seguretat nuclear i "prevenir qualsevol acció que pugui afegir encara més tensions o perjudicar el règim global de no-proliferació", cosa que sembla una certa legitimació a l'argument de Donald Trump per justificar el bombardeig, que és que cal evitar que l'Iran pugui desenvolupar armes nuclears.

L'alta representant de la UE, Kaja Kallas, s'ha manifestat en la mateixa línia: "El règim iranià ha matat milers de persones. Els seus programes de míssils balístics i nuclears, juntament amb el seu suport a grups terroristes, suposen una greu amenaça per a la seguretat mundial".

Sánchez rebutja l'"acció militar unilateral"

Un dels líders europeus més crítics ha estat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que ha condemnat "l'acció militar unilateral" dels Estats Units i Israel contra l'Iran, que ha considerat que suposa una escalada i "contribueix a un ordre internacional més incert i hostil". Alhora, ha afegit que Espanya també rebutja les accions del règim iranià i de la Guàrdia Revolucionària. "No podem permetre'ns una altra guerra prolongada i devastadora a l'Orient Mitjà. Exigim la desescalada immediata i el ple respecte al dret internacional", ha dit en una publicació a X, on ha fet una crida a reprendre el diàleg per trobar una solució pacífica.

Altres líders europeus s'han manifestat en la mateixa línia, com el president finlandès, Alexander Stubb, que també ha retret als EUA que estiguin operant "en gran mesura al marge del dret internacional tradicional".

En canvi, els dirigents de França, Alemanya i el Regne Unit han emès un comunicat conjunt en què condemnen l'atac de l'Iran en resposta a l'operació dels EUA i Israel. "Condemnem els atacs iranians a països de la regió en els termes més durs", han escrit Emmanuel Macron, Friedrich Merz i Keir Starmer, que han fet una crida a reprendre les negociacions i han instat els líders iranians a buscar una solució negociada. "En última instància, s'ha de permetre que el poble iranià determini el seu futur", han conclòs.

El fill del xa parla d'"intervenció humanitària"

En el discurs en què ha anunciat l'operació, Donald Trump ha fet una crida als iranians a aixecar-se contra el règim, argumentant que els EUA els estan oferint una oportunitat històrica per fer-ho. Qui ho aprofita és Reza Pahlavi, el fill de l'últim xa de l'Iran, que ha aplaudit l'operació militar i l'ha qualificat d'"intervenció humanitària". El seu pare era el rei del país que va ser deposat a la Revolució Islàmica del 1979. Des que van començar les protestes multitudinàries a l'Iran al gener, Pahlavi, que viu als Estats Units, s'ha proposat per tornar al seu país i liderar el canvi polític.

"L'ajuda que el president dels Estats Units va prometre al valent poble iranià ja ha arribat. Es tracta d'una intervenció humanitària i el seu objectiu és la República Islàmica, el seu aparell repressiu i la maquinària d'extermini; no el gran país i la nació de l'Iran", ha dit Pahlavi després de l'atac militar. Ha recomanat als iranians quedar-se a casa "de moment" però que estiguin preparats per tornar als carrers "per a l'acció final en el moment oportú". També ha fet una crida a les forces militars iranianes perquè donin l'esquena al líder suprem, Ali Khamenei, i defensin el poble.

Preocupació pels civils

L'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans, Volker Türk, ha condemnat els atacs dels EUA i Israel sobre territori iranià i també les represàlies de l'Iran, i ha lamentat que "en qualsevol conflicte armat són els civils els que acaben pagant el preu més alt". "Les bombes i els míssils no són la manera de resoldre les diferències, sinó que només provoquen mort, destrucció i patiment humà", ha advertit en un missatge a X.

La presidenta del Comitè Internacional de la Creu Roja, Mirjana Spoljaric, també ha advertit de les conseqüències "potencialment devastadores per a la població civil". "Respectar les normes de la guerra és una obligació i no una elecció", ha subratllat, i ha dit que infraestructures civils com hospitals, habitatges i escoles "han de quedar al marge dels atacs", malgrat que l'Iran ha denunciat que un bombardeig sobre una escola primària al sud del país ha provocat la mort d'almenys 51 persones.

La Campanya Internacional per Abolir les Armes Nuclears (ICAN), coalició d'ONGs guanyadora del Nobel de la pau el 2017, ha alertat que els atacs són "totalment irresponsables", ja que podrien augmentar el risc de proliferació d'armes atòmiques.