Netanyahu utilitza la guerra com una cortina de fum pel seu judici
La causa per corrupció torna a quedar suspesa mentre la defensa al·lega seguretat i creixen les lectures sobre l’ús del conflicte amb l’Iran com a escut polític
JerusalemEl judici per corrupció contra Benjamin Netanyahu ha tornat a quedar ajornat després que el Tribunal del Districte de Jerusalem cancel·lés les sessions previstes aquesta setmana, arran d’una nova petició de la defensa del primer ministre. L’argument: “Raons de seguretat i diplomàtiques classificades” vinculades a la situació regional. Segons l’escrit presentat al tribunal, Netanyahu no podrà declarar “almenys durant les pròximes dues setmanes”. La decisió manté el procés, que ja havia quedat congelat durant més d’un mes per l’escalada bèl·lica amb l’Iran, formalment actiu, però repetidament interromput.
El cas, que representa el primer cop que un cap de govern israelià és processat en exercici del càrrec, es troba en plena fase de testimonis dels coneguts casos 1000, 2000 i 4000. El cas 1000 investiga la suposada recepció de 260.000 euros en regals per part d’empresaris com Arnon Milchan i James Packer. El cas 2000 analitza una presumpta negociació amb l’editor del diari Yediot Aharonot, Arnon Mozes, per obtenir cobertura favorable a canvi de limitar la influència del diari rival, Israel Hayom. El cas 4000, el més greu, se centra en presumptes favors regulatoris a l’empresari Shaul Elovitch a canvi de cobertura positiva al portal Walla!, i inclou l’acusació de suborn.
El que havia de reprendre’s aquests dies no eren unes sessions sense importància, sinó el contrainterrogatori de la fiscalia, moment clau en què es posa a prova el relat construït per Netanyahu des de l’inici del cas el 2020. Netanyahu ha negat totes les acusacions i ha qualificat el cas de “cacera de bruixes” i de conspiració de “l’estat profund”. Fins i tot va arribar a demanar un indult el novembre al president israelià, Isaac Herzog, argumentant que els procediments judicials dificulten la seva capacitat de governar i que beneficiaria la unitat del país. L’indult continua pendent de resolució.
En aquest context, la guerra amb l’Iran ha estat interpretada per diversos analistes com una possible cortina de fum per al judici. “Estic segur que aquesta és una de les principals raons del moment de l’ofensiva contra l’Iran, no només pel judici, sinó també perquè encara se’l responsabilitza en part dels fets del 7 d’octubre del 2023”, afirma a l’ARA l’historiador i politòleg israelià, Ilan Pappé.
En la mateixa línia, el Centre Àrab de Washington apunta que la prolongació del conflicte serveix a Netanyahu per un doble objectiu: mantenir el control polític intern en un context electoral incert i, alhora, desviar l’atenció pública i retardar els seus processos judicials. De fet, poc després de l’inici de l’ofensiva contra l’Iran el 28 de febrer, el mateix Netanyahu va qualificar el seu judici de “circ absurd” i va demanar suspendre’l per centrar-se en la guerra.
Segons una font de la coalició del primer ministre citada pel diari The Times of Israel, el dirigent confiava que una “narrativa de victòria sobre l’Iran” impulsés les seves opcions de reelecció i desplacés l’atenció del 7 d’octubre. Contemplava que un canvi de règim al país persa i un acord de normalització amb l’Aràbia Saudita fossin suficients per reforçar aquest escenari.
Popularitat tocada i tensions polítiques
La popularitat de Netanyahu es va veure greument afectada després dels atacs de Hamàs el 7 d’octubre del 2023. Diversos sectors de la societat israeliana l’acusen d’evitar responsabilitats per un error greu de seguretat, mentre que ell rebutja qualsevol culpa i insisteix en els èxits militars contra el grup armat. A més, la confiança pública també s’ha erosionat per la seva insistència a impulsar una investigació controlada pel govern en lloc d’una comissió independent.
En paral·lel, el govern afronta tensions internes creixents per la reforma de la llei de reclutament militar, especialment per les exempcions que reclamen els partits ultraortodoxos. El servei militar a Israel és obligatori, però els aliats ultraortodoxos de Netanyahu pressionen per mantenir aquests privilegis. Una llei d’aquesta mena, actualment aturada per la situació regional, seria altament impopular entre la majoria de la població.
L'alto el foc a l'Iran debilita Netanyahu
En les primeres fases del conflicte amb l’Iran, la guerra va reforçar la imatge de lideratge del primer ministre. En un context d’alta tensió, més del 80% de la població jueva va donar suport a l’ofensiva, i bona part de l’arc polític va fer pinya amb el govern. Alguns analistes apuntaven que un final ràpid hauria consolidat Netanyahu com el gran vencedor polític, i diverses enquestes indicaven una lleu millora en la intenció de vot.
Amb l’alto el foc de dimecres, considerat per sectors polítics i socials un resultat insatisfactori, i la sensació que objectius com la neutralització del programa nuclear i balístic iranià o un canvi de règim estan lluny d’assolir-se han debilitat la narrativa d’èxit.
Les últimes enquestes reflecteixen aquesta tendència. El Likud, el partit del primer ministre, passaria de 28 a 25 escons segons el sondeig de la corporació de radiodifusió pública d’Israel, Kan, mentre la coalició de Netanyahu se situaria al voltant dels 51 escons, lluny dels 61 necessaris per a la majoria. En paral·lel, els partits de l’oposició s’aproparien als 59 escons. Una part important d’aquesta caiguda s’explica pel rebuig a l’alto el foc amb l’Iran, amb un 56% dels enquestats en desacord.
En aquest context, les eleccions previstes abans del 27 d’octubre es perfilen com un referèndum sobre tres fronts simultanis: el judici per corrupció, la gestió de la guerra i la credibilitat del lideratge de Netanyahu.