Netanyahu: "Vam permetre que Qatar financés Hamàs per mantenir dividits els palestins"

BarcelonaDes de l'atac palestí del 7 d'octubre a les bases militars i poblacions israelianes pròximes a la Franja de Gaza, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, s'entesta en no contestar les preguntes que podrien posar fi a la seva carrera política. L'acció palestina, executada des d'un petit territori que feia divuit anys que estava sotmès a un estricte bloqueig, va ser la fallada de seguretat més important de la història d'Israel. Va deixar més de 1.200 morts i 250 segrestats i va capgirar l'statu quo dins de Palestina i a tota la regió. Com va ser possible que el sisè exèrcit més poderós del planeta no ho pogués aturar i trigués gairebé 48 hores a recuperar el control, és encara una gran incògnita. I més encara, com va ser que Hamàs va poder organitzar una acció d'aquelles dimensions amb la Franja sotmesa a l'estricte setge. Fins ara Netanyahu s'ha dedicat només a intentar descarregar la responsabilitat sobre els alts càrrecs militars i de seguretat. Però dimecres a la nit, el primer ministre israelià va admetre en roda de premsa que havia donat aire a Hamàs permetent que es financés amb diners de Qatar, amb un objectiu: aprofundir la divisió dels palestins.

La política que va portar a permetre a Qatar transferir diners a Gaza "va ser acceptada per unanimitat pel gabinet de seguretat", es va justificar Netanyahu en una de les poques rodes de premsa que ha fet des del 7 d'octubre. "¿Per què es va fer? Per què volíem mantenir dividits Hamàs i l'Autoritat Palestina", va assegurar. I va tornar a espolsar-se la responsabilitat assegurant que aquesta va ser la recomanació del Shin Bet, els serveis secrets interiors, i el Mossad, els serveis d'intel·ligència exterior.

Durant anys el govern de Qatar va transferir milions de dòlars mensuals a la Franja de Gaza per mantenir en funcionament l'administració, mentre Israel continuava controlant l'entrada de mercaderies i sotmetent la població gazatina al que un ministre israelià va anomenar una "dieta d'aprimament". Des que Hamàs va guanyar les eleccions a l'Autoritat Palestina l'any 2006, en un procés electoral certificat per la Fundació Carter, Israel, els Estats Units i la Unió Europea van decretar un embargament a la Franja que generava una situació explosiva. Una dècada més tard, Israel va demanar a Qatar que enviés els seus petrodòlars a la Franja. Aquest finançament es va mantenir fins al setembre de 2023, un mes abans dels atacs palestins. L'aposta de Netanyahu era que un flux continuat de diners mantindria la calma a Gaza i Hamàs ocupat, més preocupat per l'administració que per la resistència. I tal com ell ha admès, l'aposta també implicava fer que Gaza i Cisjordània fossin dues illes palestines desconnectades l'una de l'altra amb dinàmiques polítiques (els islamistes de Hamàs en un cas i l'Autoritat Palestina a l'altre) enfrontades. La màxima de Juli Cèsar de "divideix i venceràs".

Precisament una investigació del Shin Bet va destapar el març que Qatar transferia uns trenta milions de dòlars mensuals a Gaza i assegurava que acabaven en mans de la branca armada de Hamàs, amb el vistiplau del govern de Netanyahu. Fa només unes setmanes que el primer ministre va cessar el cap del Shin Bet, Ronen Bar, que reclamava aquesta comissió d'estat per investigar el 7 d'octubre. I justament aquest dimecres, poc abans que Netanyahu sortís en roda de premsa, es feia públic que el Tribunal Suprem d’Israel havia dictaminat que la destitució de Bar va ser “improcedent i il·legal”. Els jutges Isaac Amit i Daphne Barak-Erez indiquen que el govern va incomplir el seu deure de portar el cas al Comitè Assessor de Nomenaments, d'acord amb la fiscal general.

Més Qatargate

Netanyahu va insistir en negar en la roda de premsa que els diners de Qatar servissin per finançar els atacs del 7 d'octubre. El seu argument és que van ser uns atacs low cost: els milicians de Hamàs "portaven sandàlies, vells kalàixnikovs, furgonetes pick-up, coses que són barates". També va insistir que els túnels pels quals van entrar armes i mercaderies a Gaza no penetraven en territori israelià. I tot i que els seus diputats i els dels seus aliats al govern continuen impedint que es posi en marxa una comissió d'investigació sobre el que va passar aquell dia, Netanyahu va assegurar que s'ha d'investigar: "Tothom assumirà la seva autèntica responsabilitat: però necessitem una comissió objectiva, que no estigui esbiaixada". I de nou es va espolsar les puces: "Com pot ser que no hi hagués ningú al costat de la tanca [de Gaza]? Com pot ser que l'aviació no rebés l'ordre d'operar fins hores després de l'atac?"

Els periodistes van aprofitar l'ocasió per preguntar-li per l'escàndol del Qatargate, pels suborns a alts càrrecs israelians des de Doha a canvi de donar una bona imatge de l'emirat. Netanyahu, que ha hagut de prestar testimoni davant el tribunal que investiga el cas, pel qual han estat detinguts dos dels seus més pròxims assessors, va dir que no en sabia res i que el Qatar "no és un estat amic" d'Israel.