Qui podria ser el nou líder suprem de l'Iran?
Mojtaba Khamenei, el fill del líder assassinat, sembla ben posicionat, però també sona l'expresident Hassan Rouhani com a opció més moderada
BarcelonaEls arguments que han esgrimit els Estats Units i Israel per justificar la guerra contra l'Iran des que van llançar l'operació conjunta dissabte han estat confusos i canviants. L'argument principal semblava ser la necessitat imperiosa d'evitar que el règim iranià desenvolupés una bomba nuclear. Però l'anunci de l'assassinat del líder suprem, Ali Khamenei, el mateix dissabte ja donava a entendre que els objectius anaven més enllà i que l'objectiu era també –o, potser, principalment– un canvi de règim, cosa poc sorprenent després del recent precedent de Veneçuela. Durant les últimes hores, Donald Trump ho ha acabat de deixar clar: ha defensat que ell mateix ha d'estar "involucrat" en l'elecció del nou líder suprem de l'Iran, "com amb Delcy (Rodríguez) a Veneçuela", i ha dit que "no hi haurà cap acord amb l’Iran que no sigui la rendició incondicional".
En entrevistes concedides aquest dijous a l'agència Reuters i a Axios, Trump feia referència a un dels homes que els últims dies s'està mencionant més com a possible successor: Mojtaba Khamenei, fill del líder suprem assassinat. Però es va afanyar a subratllar que "no seria acceptable" i va deixar entreveure que si no hi ha un líder del gust dels Estats Units, intervindran cada cop que faci falta per anar decapitant el règim.
L'assassinat d'Ali Khamenei, que des del 1989 concentrava el poder polític i religiós de l'Iran, ha obert un procés de transició inèdit a la història de la República Islàmica. Hores després de reconèixer la seva mort, el règim va anunciar l'activació del mecanisme previst a l’article 111 de la Constitució, que estableix la immediata formació d'un consell provisional per assumir temporalment totes les funcions de lideratge. El consell interí està format pel president del país, Masoud Pezeshkian; el cap de la judicatura, Gholam-Hussein Mohseni Ejei, i un membre del Consell de Guardians, que en aquest cas és l'aiatol·là Alireza Arafi.
Des de la revolució del 1979, l'Iran només ha tingut dos líders suprems: Ruhollah Khomeini i Ali Khamenei. L'Assemblea d'Experts, l'òrgan encarregat d'escollir-lo, està format per 88 homes, entre clergues i juristes. L'endemà de l'assassinat de Khamenei, el ministre d'Exteriors iranià, Abbas Araghchi, va dir que seria un procés ràpid. Fins i tot va dir que podria haver-hi un nou líder suprem en "un o dos dies". Dimarts, Israel va assegurar que havia atacat la seu de l'Assemblea d'Experts a la ciutat de Qom. Tot i que en aquell moment no hi estaven reunits, això posa encara més de manifest que –en les condicions actuals, en què el règim és conscient que està àmpliament infiltrat per l'espionatge d'Israel i els EUA– és pràcticament impossible que 88 membres d'alt rang es reuneixin alhora sota un mateix sostre sense exposar-se a un nou atac.
Possibles candidats
Després de la Guerra dels Dotze Dies dels EUA i Israel contra l'Iran el juny de l'any passat, alguns mitjans van informar que Khamenei havia nomenat tres potencials successors. La llista mai s'ha fet pública, però els últims dies han circulat diversos noms.
Mojtaba Khamenei
Segons diversos mitjans i experts, el més ben posicionat per substituir Khamenei era el president Ebrahim Raisi, fins que va morir en un accident d'helicòpter el maig del 2024 mentre exercia el càrrec. Suzanne Maloney, experta en l'Iran al think tank nord-americà Brookings Institution, apunta en un article del Council on Foreign Relations (CFR) que l'únic candidat destacat que queda és Mojtaba Khamenei, el segon fill del líder suprem desaparegut. Tanmateix, apunta que la seva elecció podria resultar polèmica, "atesa la seva manca d'experiència administrativa formal, les seves modestes credencials teològiques i l'aversió del règim a qualsevol suggeriment de govern hereditari".
Mojtaba Khamenei, de 56 anys, suposaria una elecció de continuïtat i un gest inequívoc per plantar cara a Trump, tenint en compte que és l'únic nom que ha vetat explícitament. Khamenei, un clergue de rang mitjà de línia dura, té vincles estrets amb la Guàrdia Revolucionària iraniana i és una de les figures més influents de l'establishment clerical. Durant anys ha estat considerat un dels principals candidats per succeir el seu pare, tot i que algunes informacions apunten que no formava part de la seva llista de potencials successors. Els seus partidaris argumenten que la seva relació estreta amb l'aparell de seguretat el converteix en l'únic candidat capaç de mantenir l'ordre durant una guerra oberta.
Alireza Arafi
De 66 anys, Alireza Arafi és menys conegut internacionalment que molts altres clergues de l'Iran. Tanmateix, la seva carrera ha estat marcada per ascensos constants durant el règim d’Ali Khamenei, que li va confiar diversos càrrecs influents. De fet, és considerat ideològicament alineat amb la visió de Khamenei que la governança s'hauria de basar en la plena aplicació de la jurisprudència islàmica xiïta. Malgrat la seva limitada experiència política directa, té una influència significativa a causa dels diversos càrrecs de poder que ocupa.
En concret, Arafi és director del sistema nacional de seminaris islàmics de l'Iran, membre del Consell de Guardians de la Constitució –l'entitat que té poder de veto sobre les lleis i els candidats electorals– i, a més, també és membre de l'Assemblea d'Experts, l'organisme que designa el líder suprem.
Hassan Khomeini
Alternativament, el règim podria optar per una figura més moderada per intentar recuperar el suport social després de les protestes i la brutal repressió governamental a principis d'any, i potser també per satisfer Washington. Segons apunta Suzanne Maloney, una opció seria "rehabilitar les faccions moderades o reformistes, que donen suport al règim, però defensen l'ampliació de les llibertats socials i polítiques i les oportunitats econòmiques". L'experta afirma que un dels noms podria ser el de Hassan Khomeini, el net del fundador de la República Islàmica, Ruhollah Khomeini.
Khomeini, de 53 anys, és un clergue moderat amb vincles amb el sector reformista, que advoca per llibertats socials i una desescalada diplomàtica amb Occident, cosa que fa probable que pugui ser vetat pels membres més radicals de l'Assemblea d'Experts.
Hassan Rouhani
També en aquesta línia reformista s'ha inclòs el nom de l'expresident Hassan Rouhani (2013-2021), clergue moderat i doctor en dret, amb una àmplia experiència política i coneixement profund de l'aparell del règim. Entre el 2003 i el 2005, Rouhani, de 77 anys, va liderar la delegació iraniana en les converses nuclears amb Europa, i es va guanyar la reputació de ser un negociador "pragmàtic". El 2015 va signar el pacte nuclear que va anar seguit d'un aixecament de les sancions imposades pels EUA a l'Iran.
Amb el domini de les postures conservadores dels últims anys a la política iraniana, Rouhani va ser gradualment marginat. Segons Reuters, el Consell de Guardians va prohibir-li presentar-se a la reelecció per formar part de l'Assemblea d'Experts. Després de la guerra del juny passat, Rouhani va reaparèixer per fer campanya públicament a favor d'aplicar reformes polítiques i institucionals per retornar l'estabilitat al país.