El protocol 'mosquit': l'exèrcit israelià fa servir civils palestins com a escuts humans

Barcelona"En una de les meves últimes rondes a Gaza, érem a la carretera de la costa, on una multitud de gent caminava cap a Rafah. Els soldats van agafar dos nois palestins. Un tenia 16 anys. Els van fer servir per obrir els edificis: si hi havia plantat un explosiu, ells saltarien pels aires". És el testimoni d'un sergent de la unitat Nahal de l'exèrcit israelià a Breaking The Silence (BTS) [Trencant el Silenci], una organització israeliana que publica testimonis de soldats sota anonimat per denunciar els abusos del seu propi l'exèrcit. Altres testimonis que ha tret a la llum els últims dies el diari Haaretz acrediten que l'exèrcit israelià utilitza civils palestins com a escuts humans. Una pràctica tan sistemàtica que fins i tot té nom: l'anomenat protocol mosquit.

El testimoni del soldat anònim continua: "Aquells dos palestins que havien detingut a la carretera van estar amb la nostra unitat 48 hores: també dormien amb nosaltres. Teníem un soldat que parlava àrab i cada cop que havíem d'entrar en un edifici, els feia passar primer a les cases per si hi havia algun explosiu. Al final el que veus no és maco. Agafes un noi i li tapes els ulls i li lligues les mans i després a la nit el deslligues i l'endemà hi tornes. No és el mateix que bombardejar un edifici des de la distància. Un soldat va acabar encarant-se amb el comandant i li va dir que creia que allò era un crim de guerra. I el comandant li va respondre que un combatent no s'hauria de preocupar de les lleis de la guerra sinó guiar-se pels valors del seu exèrcit".

La pràctica d'utilitzar palestins com a escuts humans no és nova: s'ha documentat en diferents moments i llocs tant de Gaza com de Cisjordània, sempre seguint el mateix patró. Els testimonis dels soldats i dels civils palestins que han estat detinguts i utilitzats com a escuts humans coincideixen. Se'ls fa servir per inspeccionar cases o túnels on hi podria haver explosius o milicians amagats, amb l'objectiu de protegir els soldats.

Els palestins triats com a escuts humans no tenen cap perfil determinat: n'hi ha de joves, d'ancians i fins i tot criatures. El que els uneix és la seva vulnerabilitat. Muhamad Marwan Shihab, un palestí del camp de refugiats de Nur Shams, al nord de Cisjordània, ha denunciat a les autoritats israelianes que durant una incursió la primavera passada els soldats van obligar la seva filla Malak, de només 10 anys, a registrar casa seva. "La Malak estava a casa amb la seva mare i els seus germans, d'entre 2 i 6 anys, i la seva tieta, quan l'exèrcit va disparar contra la casa amb un dron", explica el pare en una conversa telefònica. "Van fer sortir tothom menys la nena. Els soldats van agafar els gossos que porten, els van treure el morrió i els van fer olorar-la. Van obligar la Malak a obrir les portes del lavabo, del menjador i de l'habitació, perquè es pensaven que hi havia milicians amagats a dins. Però en realitat la porta s'havia travat amb la detonació i la nena no tenia prou força, i els soldats no paraven de cridar-li que obrís", recorda el pare. Assegura que durant un mes la nena va tenir dificultats per menjar i per dormir a causa de la traumàtica experiència i que ara està millor, però no ha arribat a recuperar-se.

Les criatures, els més vulnerables

L'organització Defence for Children International Palestine (DCIP) ha documentat desenes de casos en què els soldats israelians han utilitzat criatures com a escuts humans, perquè és més fàcil espantar-los i que obeeixin. Hi ha casos anteriors a l'atac palestí del 7 d'octubre del 2023, com el que DCIP va denunciar el març d'aquell any al camp de refugiats d'Aqabat Jaber, a la ciutat de Jericó, a Cisjordània. Segons la documentació de l'ONG, les forces israelianes van envoltar la casa de la família Shalloun al migdia i van ordenar que tothom en sortís. Només el pare, el Maher, es va quedar dins la casa, i aleshores els soldats van agafar els seus fills, el Nidal (9) i el Karam (11), i els seus nebots, l'Ahmad i el Mohammad (bessons de 2 anys), i els van obligar a seure davant dels vehicles militars mentre els soldats llançaven gasos lacrimògens, bombes sonores i foc real contra palestins del camp que s'enfrontaven als soldats. L'entitat va documentar també l'impacte psicològic que aquella experiència va tenir sobre les criatures.

El Shihab, el pare de la nena de 10 anys a qui els soldats van obligar a inspeccionar casa seva, va portar el cas a la policia israeliana, però no li van donar cap còpia de la denúncia i dubta que el procediment continuï el seu curs. Fa vint anys el Tribunal Suprem israelià va determinar que era il·legal una pràctica similar, l'anomenat protocol del veí. Va ser durant la Segona Intifada, quan l'exèrcit acostumava a entrar a les cases palestines obligant un veí a precedir els soldats.

"És significatiu que ara estem tornant a veure tants casos", explica a l'ARA Joel Carmel, director d'incidència pública de BTS. "Al principi ens pensàvem que era cosa d'algun comandament que actuava pel seu compte, però de seguida vam entendre que era un protocol, part de la norma, i que els comandaments de més alt rang en tenien coneixement. Ara l'exèrcit ha dit que investigarà sis incidents, com si fossin casos aïllats, però aquesta xifra és totalment ridícula quan els testimonis estan explicant que en tots els batallons ho han vist fer diversos cops en un sol dia", explica.

"Tothom sap que això és molt problemàtic, i hi ha comandants que ho justifiquen dient que és millor que mori un palestí que un soldat. D'altres diuen que abans això ho feien les unitats canines, i que després en la guerra a Gaza molts gossos han mort o han quedat ferits i no se'ls pot reemplaçar", afegeix Carmel. Alguns soldats han denunciat que han obligat els palestins a vestir uniformes militars israelians, a portar càmeres lligades al cos i s'han publicat imatges en què els feien entrar als edificis o els túnels lligats amb una corda.