L'Iran topa amb la porta de Putin, que es resisteix a armar Teheran
El Kremlin manté el suport diplomàtic a l'Iran però evita enfrontar-se a Washington
MoscouEl ministre d’Exteriors iranià, Abbas Araghchi, se n’ha anat de Moscou aparentment amb les mans buides. El seu aliat, Vladímir Putin, no té cap intenció d’implicar-se militarment en el conflicte al Pròxim Orient, malgrat que, segons Reuters, l’aiatol·là Ali Khamenei arrufi el nas amb la seva equidistància. Després de reunir-se aquest dilluns al Kremlin, cap de les dues parts ha donat pistes d’un possible suport rus a Teheran.
Només Serguei Riabkov, un dels portaveus de la diplomàcia russa, ha apuntat que seria “irresponsable” donar detalls de la cooperació. L’objecte de desig de l’Iran són les bateries antiaèries russes S-300 o S-400, de les quals l’exèrcit rus no pot prescindir en plena guerra d’Ucraïna, per bé que Putin va assegurar la setmana passada que el govern iranià havia rebutjat mesos enrere l’oferta d’un sistema de míssils defensiu.
A l’inici de la trobada, el president rus ha condemnat “l'agressió no provocada” contra l'Iran “sense base ni justificació” i ha reiterat “els esforços per assistir el poble iranià”, en la que hagi estat probablement la declaració més dura de Putin contra els Estats Units des de l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca. Tot i això, des del Kremlin insisteixen en la necessitat d’una desescalada i descarten que el conflicte al Pròxim Orient afecti el desgel diplomàtic amb la nova administració nord-americana.
El ministre iranià ha agraït a Rússia que s’hagi situat “al costat correcte de la història i del dret internacional", però la realitat és que Putin continua fent equilibris per no posar en perill els seus interessos. Així, critica els atacs israelians i estatunidencs contra un estat sobirà, ignorant deliberadament que és el mateix que els avions russos fan a Ucraïna, o denuncia que Israel interpreti de manera esbiaixada el dret a l’autodefensa de la Carta de les Nacions Unides per justificar els bombardejos contra l’Iran, quan el Kremlin porta tres anys utilitzant aquests principis per legitimar la seva agressió contra Kíiv.
En el fons, aquest conflicte serveix a Putin per apujar el llistó del que és tolerable en una guerra. Segons Hanna Notte, experta en Rússia, Orient Mitjà i armament nuclear, els míssils israelians avalen la visió del món del Kremlin basada en l’axioma que “qui té la força té la raó” i li permeten desviar les crítiques a les seves pròpies violacions del dret internacional. “Ara Rússia té nova munició per a la seva guerra de relats i la farà servir”, adverteix. A més, novament, un bombardeig rus sobre Kíiv aquest dilluns a la matinada, que ha deixat almenys vuit morts i una trentena de ferits, no ha rebut amonestació per part de Trump.
Notte també recorda que Putin només dona suport als seus socis si en pot obtenir guanys concrets i amb un risc calculable. Amb l’Iran hi ha de mantenir la diplomàcia, però no li surt a compte enfangar-se en una ajuda militar a la qual, per cert, el tractat de cooperació estratègica mútua no l’obliga. En canvi, aquest dilluns el president rus també s’ha reunit amb el president interí de Mali, un país que no només rep suport armamentístic del Kremlin, sinó que està sostingut per l’Africa Korps, un grup paramilitar a les ordres del ministeri de Defensa rus.
Advertència a l’OTAN
Entre una cita i l'altra, Putin ha canviat el to pacificador de què ha fet gala a l’hora d’abordar la crisi del Pròxim Orient pel to amenaçador en referir-se a l’OTAN. La vigília de la cimera de l’Aliança Atlàntica, el líder del Kremlin ha acusat els seus membres de provocar una cursa armamentística mundial i ha anunciat que reforçarà la seva tríada nuclear. També ha carregat contra les “històries de por” que suposadament han “inventat” aquests països d’una “possible invasió d’Europa”.
Durant la cerimònia de graduació de les universitats militars, el president rus també ha anunciat la producció en sèrie del nou sistema de míssils balístics hipersònics de llarg abast Oréixnik, la joia de la corona de l’exèrcit rus. Afirma que ha donat “un excel·lent rendiment en combat”, en al·lusió a l’únic llançament que se’n va fer el novembre passat a Ucraïna.