Els interessos de Putin en la guerra entre Israel i l'Iran

MoscouVladímir Putin tem fer un pas en fals en el conflicte al Pròxim Orient. La guerra entre Israel i l’Iran ofereix oportunitats a Rússia, però sobretot presenta riscos i posa en evidència la delicada situació geopolítica del Kremlin. Moscou intenta fer equilibris diplomàtics entre Teheran, Tel-Aviv i Washington, i no vol ni pensar en una remota, però no impossible, caiguda del règim dels aiatol·làs, el seu gran aliat a la regió.

Tan bon punt Israel va atacar l’Iran, Rússia es va afanyar a condemnar l’agressió i va alertar d’una potencial catàstrofe nuclear, però, en lloc de fer pinya inequívocament amb l’aliat, va optar per presentar-se com a mediador entre les dues parts. L’acord d’associació estratègic signat entre Moscou i Teheran a principis d’any no preveu l’ajuda militar mútua, sinó que només prohibeix el subministrament d’armes a l’enemic. Ara bé, fins i tot els experts propers al Kremlin, com Andrei Kortunov, admeten que la realitat és que Rússia no va poder evitar un atac massiu contra un aliat clau.

No va poder ni ho vol, i per això Putin ha hissat la bandera de la mediació. Les peces del trencaclosques diplomàtic del Kremlin són difícils d’encaixar. En primer lloc, al president rus li agradaria no posar en risc el diàleg amb Donald Trump i, alhora, que la Casa Blanca el percebés com un actor útil per a la resolució del conflicte i obtenir contrapartides a canvi. En segon lloc, Rússia no està interessada en enfrontar-se a Israel, un país amb qui no ha trencat relacions malgrat la guerra a Ucraïna i que no li ha imposat sancions. Segons l’analista especialitzat en política russa Mark Galeotti, Putin es va veure arrossegat a donar suport a Hamàs després de l’atac del 7 d’octubre del 2023 perquè necessitava els drons iranians, però ho va fer a contracor. Galeotti assegura que des del Kremlin tenen por de donar suport a l'Iran si té les de perdre i que, a més, admiren la manera en què l’exèrcit israelià ha colpejat Teheran.

Des del seu punt de vista, l’aliança Rússia-Iran sempre ha estat “transaccional, complexa i artificial”. Moscou realment no vol armar atòmicament el règim dels aiatol·làs ni proporcionar-li assistència directa per produir caps nuclears. Fins i tot quan va intervenir militarment a Síria ho va fer, entre moltes altres raons, per impedir que acabés sota la influència de l’Iran. A més, ara el Kremlin ja gairebé no necessita els drons iranians i està més interessat en cultivar les relacions amb les altres potències regionals: Turquia, els Emirats Àrabs i l'Aràbia Saudita.

De tota manera, això no vol dir que Putin desitgi un eventual canvi de règim a l’Iran. Des de la caiguda de Baixar al-Assad a Síria, al desembre, la posició de Rússia al Pròxim Orient ha quedat molt afeblida. Tot i les diferències entre tots dos casos, ni ara ni aleshores Moscou, enfangat en una guerra sense final a la vista, ha pogut ajudar els seus socis a ulls del món i ha anat veient com la seva coalició antioccidental s’anava debilitant. Sigui com sigui, els opinadors de l’entorn del Kremlin veuen molt improbable que Israel i els Estats Units puguin forçar el derrocament del règim iranià perquè l’oposició no té prou força.

Beneficis a curt termini

Un escenari que, a priori, semblaria més positiu per a Rússia, el d’una resolució pacífica de l’escalada, també planteja amenaces a llarg termini. A hores d’ara, l’economia russa s’està beneficiant de l’augment del preu del petroli derivat de la crisi i això, de retruc, engreixa el pressupost estatal. No obstant, els experts no creuen que aquesta pujada sigui sostinguda ni que, per tant, el Kremlin en pugui treure partit a llarg termini. El que preocupa Moscou són els termes d’un possible acord entre els Estats Units i l’Iran: si Teheran es comprometés a abandonar el programa nuclear a canvi de l’aixecament de sancions, s’obriria la porta a una producció més alta de petroli iranià, que amenaçaria la competitivitat del carburant rus.

Així doncs, en el fons a Putin li interessaria una guerra de desgast, que mantingués elevats els preus del petroli i, sobretot, que allunyés l’atenció de Trump i la seva ajuda militar d’Ucraïna. Els Estats Units ja han redirigit cap al Pròxim Orient 20.000 projectils antiaeris que esperava Zelenski. Aquest dimarts, sense anar més lluny, l’impacte d’un míssil sobre un bloc de pisos de Kíiv, en què van morir 23 persones, entre les quals un ciutadà nord-americà, no va rebre ni tan sols la condemna de la Casa Blanca. I, a més, la justificació de Trump de l’agressió d’Israel com un atac preventiu dona encara més arguments al líder del Kremlin per continuar bombardejant les ciutats ucraïneses i avançar metres al front.