L'Iran amenaça Israel i els Estats Units després d'un atac al jaciment de gas més gran del món

BarcelonaEl jaciment de gas natural més gran del món, situat al Golf pèrsic, ha estat colpejat aquest dimecres, en un moviment que ha fet escalar el conflicte entre Teheran i Israel i els Estats Units. Les autoritats iranianes han advertit just després que les instal·lacions energètiques dels països veïns serien objectius dels seus projectils "en les properes hores". L'atac ha afectat les instal·lacions gasístiques de Pars South, a la reserva compartida entre l'Iran i Qatar, que és clau per a les exportacions iranianes.

L'impacte dels projectils ha provocat diversos incendis a les instal·lacions per a l'extracció del gas de l'Iran, que han malmès tancs de gas i parts d'una refineria, segons ha informat l'agència de notícies iraniana Fars. Però els treballadors han estat evacuats a un lloc segur, mentre els equips d'emergència s'han traslladat al lloc dels fets per apagar el foc, amb èxit. "La situació de la zona està completament sota control", ha declarat el governador de la zona a l'agència iraniana Tasnim, tot celebrant l'absència de víctimes mortals.

Ningú no ha reivindicat l'autoria de l'atac, però els mitjans de comunicació israelians informen que s'ha llançat des d'avions israelians amb el consentiment dels EUA. Un informe del mitjà nord-americà Aixos confirma que l'acció ha estat coordinada i aprovada per la Casa Blanca. En canvi, Qatar, aliat tradicional de Washington que allotja la base aèria nord-americana més gran a la regió, l'ha atribuït a Tel-Aviv, sense esmentar que el Pentàgon hi hagi tingut res a veure. El portaveu del Ministeri d'Afers Exteriors de Qatar ha advertit que es tracta d'un "pas perilós i irresponsable" que posa en risc la seguretat energètica mundial.

L'absència d'una assumpció clara de responsabilitats no ha impedit a l'Iran amenaçar amb malmetre la infraestructura de Washingotn i Tel-Aviv a la regió. "Com ja vam advertir, si la infraestructura de combustible, energia, gas i economia del nostre país és atacada pels sionistes nord-americans, atacarem amb vehemència la font de l'agressió i l'enemic", ha afirmat un portaveu iranià.

La Guàrdia Revolucionària de l'Iran ha emès ordres d'evacuació de cinc instal·lacions energètiques a països del Golf: la refineria Samref, el complex petroquímic d'al-Jubail i la companyia Masaiid Holding (a l'Aràbia Saudita), el jaciment de gas d'Al-Hosn (als Emirats Àrabs Units) i la refineria de Ras Laffan (a Qatar). Aquesta última, ha fet evacuar els seus treballadors de les instal·lacions després de l'advertiment iranià.

Per què és estratègic?

Situat al cor del Golf Pèrsic, el de Pars South/Northe Dome és el jaciment de gas natural condensat més gran del món, amb una superfície de 9.700 quilòmetres quadrats. La majoria, 6.000 quilòmetres quadrats, es troben en aigües territorials de Qatar, en l'anomenat North Dome. La resta, 3.700 quilòmetres quadrats, és en aigües territorials iranianes en el que s'anomena South Pars, on aquest dimecres han impactat els projectils.

El contingut d'hidrocarburs totals es calcula en uns 51 bilions de metres cúbics, un volum de gas que podria mantenir el consum actual de Catalunya durant 10.200 anys. I suposa el 20% de les reserves mundials de gas. És, en definitiva, la reserva d'energia fòssil més gran del planeta, ja que en termes de l'energia que pot produir supera la reserva de petroli de Ghawar, la més gran del món.

A l'inici del 2026, abans de l'inici de la guerra, Qatar produia aproximadament 524 milions de metres cúbics de gas al dia, cosa que representava el 80% dels ingressos del govern qatarí. En canvi, per culpa de les sancions i la mala gestió, l'Iran ja tenia més dificultats per explotar el seu costat del jaciment, i "només" n'extreia uns 57 milions de metres cúbics diaris. De totes maneres, suposava el 70% de la producció total de gas de la República Islàmica, segons dades de la BBC.

S'enfilen els preus del petroli i el gas

L'ofensiva aèria contra les instal·lacions de South Pars i la posterior amenaça de Teheran han empès a l'alça el preu del gas natural i del petroli aquest dimecres, que porta disparat des del tancament de l'estret d'Ormuz. Així, el preu del gas natural liquat al mercat TTF d'Amsterdam augmenta un notable 7,64% en comparació amb el dia abans, fins al voltant dels 55 euros per megawatt hora (MWh). A més, el barril de Brent, el cru de referència a Europa, s'encareix un 5,9% respecte al dimarts, fins al voltant dels 109 dòlars. Pel que fa al petroli West Texas Intermediate (WTI, el de referència als Estats Units), la pujada és del 2,74% fins als 98,15 dòlars per barril.

Una altra de les conseqüències immediates de l'atac ha estat la interrupció del gas iranià en direcció a l'Iraq, segons ha informat un funcionari de Bagdad a Reuters. Teheran subministra entre un terç i un 40 per cent de les necessitats de gas i energia de l'Iraq.

El d'aquest dimecres és l'enèssim atac contra les instal·lacions energètiques iranianes. L'episodi més rellevant va tenir lloc el 14 de març, quan els Estats Units van bombardejar objectius militars a l'illa iraniana de Kharg, considerada el cor de la indústria petroliera del país perquè s'hi emmagatzema el 90% del cru que l'Iran exporta al món. Després d'aquells atacs, Iran va amenaçar amb destruir "tota la infraestructura petroliera, econòmica i energètica relacionada amb els Estats Units" a l'Orient Mitjà si les seves pròpies instal·lacions energètiques tornaven a rebre cap atac.