Quart dia de la guerra de l'Iran: atacs creuats a tota la regió mentre Israel mou més tropes al sud del Líban
Dos drons colpegen l'ambaixada dels Estats Units a l'Aràbia Saudita i Teheran comptabilitza gairebé 800 morts
BarcelonaLa guerra entre els Estats Units, Israel i l'Iran no dona cap signe de desescalada en el quart dia d'hostilitats creuades. Aquest matí s'han tornat a registrar fortes explosions a Teheran, i les forces iranianes han continuat llançant atacs contra Israel i diversos països del golf Pèrsic on els EUA tenen presència militar, cosa que fa créixer cada cop més l'amenaça d'una guerra regional. Tropes israelianes han envaït el sud del Líban.
El front del Líban es va reobrir dilluns, després que Hezbollah s'afegís a l'Iran en els atacs contra territori israelià, en resposta a l'assassinat del líder suprem Ali Khamenei. El ministre de Defensa, Israel Katz, ha informat que ha autoritzat l'exèrcit a avançar dins el territori libanès i prendre més posicions. L'exèrcit ha dit que ha desplegat forces addicionals al sud del Líban, que estan duent a terme una "mesura tàctica" a la frontera "per prevenir atacs contra civils i llocs estratègics", però ha assegurat que "no és una operació terrestre". Segons l'agència Reuters, alguns testimonis han explicat que l'exèrcit libanès s'ha retirat d'almenys set posicions operatives al llarg de la frontera. L'ONU calcula que, de moment, uns 30.000 libanesos s'han vist obligats a desplaçar-se a refugis.
La premsa oficial iraniana eleva a 787 els morts per l'atac conjunt dels Estats Units i Israel que va començar dissabte, citant fonts de la Mitja Lluna Roja. L'organització ha detallat que els EUA i Israel han llançat més de mil atacs des de dissabte, que han impactat en almenys 153 localitats del país. Aquest dimarts, almenys cinc persones han mort i unes 25 han resultat ferides en un atac contra barris residencials a Hamadan, a l’oest de l’Iran, segons informa l’agència de notícies Mehr. Segons mitjans estatals iranians, tretze membres de la Guàrdia Revolucionària van morir aquest dilluns en els atacs dels EUA i Israel a la província de Kerman.
L'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA), l'organisme de control nuclear de l'ONU, ha confirmat, mitjançant imatges satèl·lit, danys en la planta d'enriquiment d'urani de Natanz, a l'Iran. Un dels objectius de l'atac dels Estats Units i Israel és destruir el programa nuclear iranià, amb l'argument, no provat, que el país està a punt de desenvolupar armes nuclears. L'AIEA ha dit que s'han constatat danys recents als edificis d'entrada de la planta subterrània, però ha afegit que no s'ha detectat cap conseqüència radiològica ni impacte addicional a les instal·lacions.
D'altra banda, l'Iran ha atacat avui l'ambaixada dels Estats Units a l'Aràbia Saudita, que s'ha incendiat. Riad ha condemnat l'atac i ha subratllat que es reserva el dret de respondre-hi. També s'ha declarat un incendi en una zona de producció petroliera als Emirats Àrabs Units i al port comercial de Duqm, a Oman. El ministeri d'Exteriors de Qatar ha assegurat que els atacs iranians no s'han limitat a instal·lacions militars i ha dit que hi ha hagut intents infructuosos de bombardejar l'aeroport internacional de Doha. Ha afegit que el país té prou estoc de míssils d'intercepció "per fer front al perill actual".
Washington ha ordenat aquest dimarts la sortida de personal no essencial i els seus familiars de Qatar, els Emirats Àrabs Units, Kuwait, Jordània, l'Iraq i Bahrain i ha anunciat que l'ambaixada de Kuwait es tancarà temporalment.
El departament d'Estat nord-americà ja va demanar ahir dilluns als seus ciutadans que marxin immediatament de 14 països de l'Orient Mitjà a causa dels "greus riscos" que hi ha per a la seva seguretat arran de la guerra contra l'Iran iniciada pels Estats Units i Israel el cap de setmana passat. Però el problema és que les opcions per marxar d'aquests països són molt limitades, pel tancament de l'espai aeri i la cancel·lació dels vols. Qatar ha detallat que hi ha més de 8.000 persones que feien escala al país i que de moment s'estan allotjant en hotels oferts pel govern.
Netanyahu diu que la guerra durarà "un temps"
El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha dit que la guerra dels EUA i Israel contra l’Iran podria durar “un temps”, però que no durarà anys. “Vaig dir que podria ser ràpida i decisiva. Pot trigar un temps, però no durarà anys. No és una guerra sense fi”, ha dit Netanyahu al programa Hannity de Fox News. El president Donald Trump va projectar dilluns que la guerra duraria entre quatre i cinc setmanes, però va afegir que podria allargar-se més, i des de llavors ha intentat justificar una guerra àmplia i de durada indefinida contra l’Iran.
El secretari d'Estat dels Estats Units, Marco Rubio, ha explicat una altra versió del que va desencadenar l'atac: que Israel va començar sol. “Sabíem que hi hauria una acció d'Israel i sabíem que això precipitaria una acció contra les forces nord-americanes, i que si no actuàvem de manera preventiva abans que llancessin aquests atacs, patiríem més baixes”. Rubio també ha dit que els “cop més durs” de l’exèrcit nord-americà encara havien d’arribar. “La pròxima fase serà encara més dura per a l’Iran que el que estem veient ara mateix”, ha dit als periodistes.