“Quedar-se a Ciutat de Gaza és aterridor”: centenars de milers de palestins continuen atrapats
Tot i els bombardejos i les ordres de l’exèrcit israelià per abandonar la principal ciutat de la Franja, la majoria no n’ha fugit per falta de mitjans, d’alternatives segures o per resignació
El CaireL’Abdul Hakim El Suwaisy, un jove de 20 anys estudiant d’enginyeria a la Universitat d’al-Azhar, afirma que la situació a Ciutat de Gaza s’ha deteriorat tant arran de l’ofensiva militar llançada per Israel a l’agost que el seu objectiu és sobreviure dia a dia, sense saber què passarà en el futur. I amb una mare amb diabetis i una germana amb síndrome de Down –afegeix– és tot encara més complicat. “Sobrevivim al dia, i quan arriba l'endemà comencem una nova història de supervivència buscant menjar i aigua neta”, explica a l’ARA.
A finals d’agost, el primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, va anunciar l’aprovació d’un pla de l’exèrcit per arribar a controlarCiutat de Gaza, la principal ciutat de la Franja i on s’estimava que encara hi vivien al voltant d’un milió de persones. Poc després, Israel va declarar tota la ciutat com a zona militar, i des d’aleshores hi ha escalat les seves operacions, amb una campanya de bombardejos molt agressiva i una gran ofensiva terrestre.
Durant les primeres setmanes de l’ofensiva, a més, l’exèrcit israelià ha recorregut a noves tàctiques que semblen dirigides principalment a buidar la ciutat per la força. Una de les més destructives ha estat marcar com a objectius militars desenes de grans edificis, inclosos alguns de residencials, com a pas previ per bombardejar-los. Amb aquestes accions, Israel està eliminant ràpidament moltes de les poques opcions d’allotjament de què encara disposava la població local.
“El cel sobre Ciutat de Gaza està ple de fum pels míssils i explosius [llançats] per tota la ciutat”, descriu a l’ARA la Tahani Rahmi, una estudiant de medicina a la Universitat Islàmica i mare de dues criatures. “És gairebé impossible viure-hi i aconseguir menjar o aigua per als nens –lamenta–. Quedar-se a Ciutat de Gaza és aterridor, sobretot després que ferissin el meu marit més d’un cop mentre intentava aconseguir menjar i llet per als nens”.
Aquest dimarts, Israel va prendre una decisió encara més dràstica i va ordenar obertament als residents de la ciutat que l’abandonessin i que es dirigissin a una zona designada a la regió costanera d'Al-Mawasi, al sud de la Franja. Es calcula que des de finals d’agost, al voltant d’unes 200.000 persones ja han optat per fugir. Però la xifra de desplaçats és més baixa que l’esperada per l’exèrcit israelià en aquest punt, ja que centenars de milers de civils no poden o no volen marxar.
El cost del transport
Un dels principals motius pels quals molta gent no s’ha desplaçat cap al sud de Gaza és que els costos de transport són, per a la majoria, prohibitivament alts. “He de fer el que sigui per sobreviure, per a mi i per als meus fills –diu la Rahmi–. Podria acceptar la idea de traslladar-nos cap al sud de Gaza, però els preus del transport són alts i ens costaria més de 300 dòlars trobar algun mitjà per desplaçar-nos-hi amb els meus fills i el meu marit ferit”, explica.
Més enllà dels costos de desplaçament, la zona d'Al-Mawasi, on l’exèrcit israelià està intentant concentrar la població de Gaza, es troba abarrotada, no disposa de prou serveis per cobrir les necessitats més bàsiques dels que s’hi han traslladat, i ha estat atacada repetidament. Alhora, més del 85% del territori de la Franja ha estat declarat zona militar o ha rebut ordres d’expulsió, de manera que les parts de l’enclavament on la gent pot desplaçar-se són cada cop més reduïdes, i les opcions d’allotjament, fins i tot les tendes, són molt limitades i cares.
“La falta de diners en aquests temps de guerra fa que sigui molt difícil traslladar-se, així que quedar-se a Ciutat de Gaza és, ara per ara, la nostra única opció –comenta la Rahmi–. Hi ha molts residents de la ciutat que també tenen el mateix problema: no tenen diners per marxar. Dos anys de genocidi han provocat que disposar de diners sigui impossible". I afegeix: "el que tenim és per comprar menjar i llet de fórmula”.
Per a d’altres, però, optar per no marxar cap al sud no respon només a problemes econòmics, sinó senzillament a una negativa d'abandonar la seva ciutat sense cap garantia. “Els mitjans descriuen el sud de Gaza com si fos una zona segura, però en realitat tota la Franja de Gaza és una zona de guerra i hi ha bombardejos a tot arreu –apunta El Suwaisy–. Jo no penso marxar de la ciutat, perquè, sigui a Gaza o al sud, no hi ha cap lloc segur. A Ciutat de Gaza hi puc trobar una mica de menjar i aigua, i no sé on podríem anar la meva mare, la meva germana i jo si marxéssim; ni tampoc sé on aconseguiríem menjar si ens desplacem cap al sud –lamenta–. Així que nosaltres ens quedarem a la ciutat fins al final”.