Netanyahu imposa el seu pla als generals

BarcelonaEn una reunió maratoniana de deu hores, el gabinet de guerra d'Israel ha aprovat aquesta passada matinada el pla del primer ministre Benjamin Netanyahu per "prendre el control" de la Ciutat de Gaza. Allà es concentren un milió de palestins després de gairebé dos anys de bombardejos indiscriminats, sotmesos a la pitjor crisi de fam del planeta, segons l'ONU. El pla preveu que el 7 d'octubre, en el segon aniversari de l'atac de Hamàs, l'exèrcit israelià hagi buidat la ciutat, com va fer l'any passat amb Rafah, al sud de la Franja, i no esmenta el que Netanyahu havia anunciat: prendre el control de tota la Franja de Gaza. L'anunci ha generat rebuig internacional (inclosa Alemanya, aliada incondicional d'Israel, que ha anunciat la suspensió de la venda d'armes susceptibles de ser utilitzades contra la població de Gaza) i ha estat criticat per l'oposició i pel moviment de suport als ostatges israelians –amb desenes de milers de persones protestant als carrers–, però el que és més significatiu és que tampoc la veu amb bons ulls qui l'ha d'executar: l'alt comandament de l'exèrcit israelià.

El gabinet també ha reiterat el mantra dels cinc objectius de l'ofensiva: el desarmament de Hamàs, el retorn dels 50 ostatges que continuen retinguts (dels quals es creu que 20 continuen vius), la desmilitarització de la Franja, el control de la seguretat per part d'Israel i la creació d'un nou govern que no estigui vinculat a Hamàs ni a l'Autoritat Palestina. La mateixa recepta i els mateixos objectius difusos que no ha aconseguit en 22 mesos de guerra tot i haver traspassat totes les línies vermelles.

El cap de l'estat major israelià, Eyal Zamir, s'ha oposat frontalment al pla i ha alertat que les ordres que li dona el seu govern són contradictòries: "Tot es complicarà. Suggereixo que elimineu l'objectiu de retornar els ostatges", va dir el general a la reunió, segons ha explicat una font al diari Haaretz. És a dir, els captius no poden ser rescatats manu militari, com alerten els seus familiars i el moviment que els dona suport: envair les zones on es creu que poden estar retinguts equival a firmar la seva sentència de mort. L'alternativa de l'alt comandament és continuar ofegant els palestins de Gaza fins a arribar a un acord amb Hamàs, que s'ha mostrat disposat a alliberar els ostatges a canvi d'una treva, la retirada de les tropes israelianes i l'entrada d'ajuda humanitària. La lògica que defensa l'alt comandament israelià és que, un cop els ostatges hagin estat alliberats, sempre es podrà tornar a la guerra oberta, i per això Hamàs reclama garanties internacionals perquè això no passi. Després de rebre fortes crítiques per haver qüestionat la direcció política, però, Zamir ha dit que farà el que el govern li ordeni.

"Poc realista"

En una conversa amb l'ARA, l'excoronel estatunidenc Seth Krummrich, vicepresident de la consultoria de seguretat Global Guardian, amb gairebé 30 anys d'experiència al Pròxim Orient i a la Banya d'Àfrica, alerta dels perills del pla de Netanyahu: "No és gens realista. Els reservistes de les Forces de Defensa d’Israel (FDI) estan esgotats i el combat urbà requereix un ús extremadament intensiu de recursos humans i materials. Ocupar Gaza i mantenir el control del territori, encara que sigui només durant sis mesos o un any, absorbirà totes les capacitats militars d'Israel. Els seus comandaments militars ja han advertit que el primer ministre està prenent decisions incorrectes. I això és un problema, perquè són aquests mateixos comandaments els que s'han de fer seva l'operació, ja que seran els que en rebran les conseqüències si no funciona i els que han de convèncer, cada dia, les seves tropes que el que fan té un sentit".

Krummrich assegura que la seva pròpia experiència en combat urbà li fa creure que "el pla de Netanyahu no pot funcionar". "Quan combats en una zona urbana, si vols mantenir el terreny –no només atacar i retirar-te, com ha fet fins ara l'exèrcit israelià– necessites una quantitat ingent de personal i d'equipament. I és molt més difícil si l’entorn urbà ha estat destruït, com passa a gran part de Gaza. Quan fas esclatar edificis i destrueixes carreteres, és molt difícil maniobrar o patrullar. Això dona avantatge als insurgents, a Hamàs, perquè a les forces israelianes els costa més moure’s en aquest terreny". El veterà posa l'exemple de Stalingrad a la Segona Guerra Mundial: "Els alemanys hi van patir molt després d’haver-la bombardejat. A Gaza es dona la mateixa situació".

Esgotament militar

El principal argument de l'alt comandament israelià per oposar-se al pla és l'esgotament de les tropes, sobretot pel que fa als reservistes que han estat mobilitzats més temps del previst. Perquè, més enllà de la retòrica, la realitat és que el totpoderós exèrcit israelià s'ha empantanat a Gaza en una guerra que no està guanyant. Al maig el govern israelià va ordenar la mobilització de 450.000 reservistes durant tres mesos, una xifra sense precedents a la història del país, i que per a molts representava el setè cop que eren enviats a lluitar en menys de dos anys. Per això Zamir va anunciar diumenge passat precisament el contrari del que el govern li ha ordenat ara: reduir un 30% el nombre de reservistes mobilitzats a les zones de combat. Una decisió per reduir la pressió sobre la tropa, que nota l'esgotament, i que arriba després que el nombre de voluntaris hagi caigut a més de la meitat respecte a l'inici de la guerra.

La caiguda en el nombre de voluntaris s'atribueix a la fatiga de guerra, les dificultats econòmiques, el malestar per la negativa dels ultraortodoxos a incorporar-se a l'exèrcit, la desconfiança en el govern i la manca de resultats. I també hi ha una inquietud creixent per l'impacte en la salut mental i física dels soldats d'una guerra que s'allarga sense cap horitzó clar. Una investigació del diari Haaretz va destapar al maig que milers de soldats amb problemes psicològics han tornat a ser cridats a files. Des del 7 d'octubre s'han suïcidat, que se sàpiga, almenys 41 soldats israelians en actiu i el govern ha decidit deixar de fer pública l'estadística fins que s'acabi l'any. Ho confessava un comandant a Haaretz: "La gent simplement no es presenta. Estan exhaustos i tenen problemes a la feina i a casa. Aleshores hem de reclutar-ne d'altres que no estan al 100%".

Krummrich alerta de l'impacte que tindrà l'ordre de Netanyahu en la seva tropa: "Estan exhaustos després de dos anys lluitant. En aquest context, la moral cau i la pressió sobre l’economia és enorme: cada reservista mobilitzat és una persona menys treballant a fàbriques, negocis o oficines". I encara hi ha també problemes logístics. A principis de juny el diari israelià Maariv citava soldats i oficials destinats a Gaza que es queixaven de la manca de peces de recanvi per als tancs. "Hem d'esperar molt perquè ens portin components bàsics i n'hi ha que directament s'han acabat. Ningú estava preparat per a una guerra tan llarga".

El militar nord-americà també assenyala que una altra gran feblesa del pla és precisament que no hi ha pla per a l'endemà. "Netanyahu ha dit que vol controlar Gaza però no governar-la. I això no té sentit. Si controles Gaza, has de fer-te càrrec no només de la seguretat, sinó també de la salut, del menjar, de l’aigua, de l’educació, de la recollida d’escombraries, de tots els serveis socials. I això també requereix molts recursos. No crec que puguin fer-ho".

Què queda de Hamàs?

Pel que fa a la capacitat militar de Hamàs i d’altres faccions palestines, segons Krummrich, tot i que ha quedat molt minvada, continua existint. "Encara poden emboscar forces israelianes i mantenir ostatges. Han rebut un cop fort, però només els cal sobreviure. Per a Hamàs, sobreviure és un èxit. Israel, en canvi, ha de trobar i eliminar tots els seus combatents en un entorn urbà parcialment destruït, i alliberar tots els ostatges. I això és molt més difícil". L'exmilitar recorda que "el rescat militar d’ostatges és l’operació més complicada que existeix. Necessites intel·ligència precisa sobre on són. I un cop saps on són, l’operació ha de ser perfecta: cada tret ha d’anar al blanc, no pots usar granades, i tot això mentre reps foc enemic. La probabilitat d’èxit és baixa".

I conclou l'anàlisi militar amb una sola frase: "Amb una experiència de trenta anys en operacions especials, puc dir que la de Gaza és la situació més complicada que he vist mai: per la seva càrrega política, per ser en un terreny urbà dens i destruït, amb ostatges, i tot en un context internacional hiperpressionant. És el pitjor escenari possible des del punt de vista militar."