La retirada de personal d'ambaixades a Israel i l'Iran dispara els mals presagis

BarcelonaL'amenaça d'una guerra a l'Iran no s'ha esvaït, malgrat els missatges aparentment tranquil·litzadors enviats dijous des de Ginebra, on els Estats Units i l'Iran van celebrar una tercera ronda de negociacions indirectes per intentar arribar a un acord sobre el programa nuclear iranià. Hores després l'ambaixada dels EUA a Israel ha autoritzat la sortida del país del personal no essencial al·legant "riscos de seguretat" i els ha enviat un correu electrònic alertant que, si volen marxar, "haurien de fer-ho avui". A més, el Regne Unit ha evacuat tot el personal de la seva ambaixada a Teheran i la Xina també ha fet una crida als seus ciutadans a marxar de l'Iran.

Tots aquests moviments arriben l'endemà d'unes negociacions que van acabar amb "progressos significatius", segons el ministre d'Exteriors d'Oman, que fa de mediador. L'Iran també va enviar un missatge optimista, que semblava que allunyava la possibilitat que Donald Trump ordeni un atac militar. Ara bé, els Estats Units s'han mantingut en silenci i no han fet cap valoració pública de la trobada a la capital suïssa. I l'únic senyal que arriba, un missatge d'urgència perquè els seus ciutadans marxin d'Israel, no sembla el millor presagi.

L'ambaixada nord-americana ha recomanat als ciutadans que vulguin marxar d'Israel que comprin un vol "a qualsevol destinació". "Centreu-vos en aconseguir un seient a qualsevol lloc i després ja continuareu el viatge cap a casa, però la prioritat és sortir ràpidament del país", deia el correu electrònic, segons ha informat el New York Times.

La mesura s'ha pres després de reunions i trucades durant la nit, segons ha explicat al correu electrònic l'ambaixador estatunidenc a Israel, Mike Huckabee, i és el resultat de "molta preocupació" i converses amb el departament d'Estat en què els funcionaris van coincidir que la seguretat del personal de l'ambaixada era una prioritat.

Dijous de la setmana passada el president dels Estats Units va redoblar la pressió sobre el règim iranià i va dir que tenia entre deu i quinze dies per acceptar un acord. Si no, va avisar, passarien "coses molt dolentes", una amenaça que va acompanyada d'un desplegament militar sense precedents en els últims trenta anys a la regió, des de la guerra de l'Iraq. Aquest divendres l'USS Gerald R. Ford, el portaavions més gran dels Estats Units, ha arribat a Haifa, al nord d'Israel. I els últims dies el Pentàgon també ha enviat una dotzena de caces F-22 a Israel.

Aquest divendres, abans d'agafar un avió cap a Texas, Trump ha tornat a dir que no vol utilitzar la força militar, però ha afegit: "A vegades, cal fer-ho". Ha dit que no està "content" amb l'Iran, però que aquest mateix divendres hi hauria "converses addicionals", sense donar-ne més detalls.

Enmig de la tensió sostinguda a la regió, el Regne Unit ha decidit retirar tot el seu personal de l'Iran per qüestions de seguretat, segons ha informat el Foreign Office, que també desaconsella als britànics que viatgin al país. Precisa que hi ha "un risc intensificat de tensió regional" que pot traduir-se en "disrupcions de viatges i altres impactes imprevistos", i argumenta que la capacitat del govern per assistir els seus nacionals ha quedat "extremadament limitada", ja que l'ambaixada treballa només de manera remota, amb cap membre de la legació sobre el terreny.

Per la seva banda, l'ambaixada xinesa a Teheran ha instat els seus ciutadans a reforçar les mesures de seguretat i sortir del país com més aviat millor, i els ha ofert assistència per reubicar-los en vols comercials o rutes terrestres. Els EUA no tenen ambaixada a Teheran. Però en dies previs ja havia retirat el seu personal no essencial del Líban, tot i que el manté a països propers com Iraq i Kuwait.

Viatge de Rubio a Israel

Un element que aporta certa tranquil·litat a la situació és que la Casa Blanca ha anunciat que el secretari d'Estat, Marco Rubio, viatjarà a Israel dilluns que ve per parlar de la situació a l'Iran amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu. Segons el comunicat, també abordaran altres prioritats regionals de Washington, com el Líban i el pla de pau per a Gaza impulsat per Trump.

Els últims dies Trump ha assegurat que prefereix una sortida diplomàtica, però també ha deixat clar que no dubtarà a fer servir la força si ho veu necessari. Washington insisteix que l'Iran ha d'aturar completament el seu programa d'enriquiment d'urani i ha de limitar l'abast dels seus míssils, mentre que Teheran defensa que té dret a desenvolupar l'energia nuclear per a finalitats civils i assegura que no busca desenvolupar una arma nuclear.

L'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA) assegura que l'Iran no li dona accés ni informació sobre el seu programa nuclear des del juny de l'any passat, quan Israel i els EUA van atacar les instal·lacions. D'aquesta manera, l'organisme "no pot verificar l'estat de les instal·lacions atòmiques ni del material nuclear associat". L'agència estima que l'Iran tenia 440 quilos d'urani amb una puresa del 60%, molt proper al que es necessita per fabricar una desena de bombes nuclears.

Part de l'urani més enriquit de l'Iran s'emmagatzemava en una zona subterrània del seu complex nuclear d'Esfahan, segons l'informe al qual han tingut accés mitjans com Reuters i Efe. L'entrada del complex de túnels va ser colpejada en atacs militars dels Estats Units i Israel al juny, però la instal·lació sembla en gran part il·lesa, segons l'agència.

Segons el New York Times, que citava quatre funcionaris iranians, l'Iran hauria ofert una suspensió de l'activitat nuclear i de l'enriquiment d'urani en un període d'entre tres i cinc anys, mantenint alhora un nivell molt baix d'enriquiment de l'1,5% per a la investigació mèdica. Després d'això, el país s'uniria a un consorci nuclear regional. També oferiria diluir els 400 quilos d'urani altament enriquit que manté, alhora que permetria l'accés als inspectors de l'agència atòmica de les Nacions Unides per supervisar tots els passos i controlar-ne el compliment.

El director de l'AIEA, Rafael Grossi, es va reunir aquest dijous a Ginebra amb el ministre d'Exteriors omanita, Badr bin Hamad al Busaidi, abans que comencessin les negociacions. Està previst que les delegacions de l'Iran i els EUA es tornin a reunir a Viena la setmana que ve per intentar avançar en un acord que eviti la guerra.