De la victòria contra l'Iran a la fam a Gaza: Netanyahu ha malgastat l'oportunitat de posar fi a la guerra
Sis setmanes després de l'atac a Teheran, el primer ministre israelià ara impulsa un acord de “tot o res” amb Hamàs, però rebutja les condicions per fer-lo realitat
JerusalemQuan Benjamin Netanyahu, el primer ministre d’Israel, va conduir el país a una victòria militar sobre l’Iran al juny, tant els seus aliats com els seus rivals ho van presentar com el seu màxim triomf. Envalentit per la confiança i l'autoritat guanyades, Netanyahu semblava haver obtingut finalment el capital polític necessari per superar l’oposició dels seus aliats del govern d’extrema dreta a una treva a Gaza.
Sis setmanes més tard, el primer ministre ha malgastat aquell moment. Les converses entre Hamàs i Israel estan, una altra vegada, encallades. Israel ara pressiona per un acord que posi fi a la guerra d’una vegada per totes, en lloc de fer-ho en fases. Però, igual que Hamàs, Netanyahu s’ha negat a fer les concessions necessàries perquè aquest acord funcioni –i el crèdit que va obtenir al juny s’ha evaporat, tant a escala interna com internacional.
La condemna internacional per la fam creixent a Gaza –que les agències humanitàries i molts governs atribueixen principalment al bloqueig d'11 setmanes imposat per Israel– està en el seu punt àlgid. Com a protesta per la responsabilitat d’Israel en aquesta situació, diversos aliats històrics del país han promès reconèixer aviat un estat palestí.
A dins del país, l’oposició a la guerra de Gaza és més forta que mai, i creixen les demandes perquè els ostatges que encara reté Hamàs siguin retornats mitjançant un acord diplomàtic. La capacitat d’Israel per mantenir la guerra, davant el creixent esgotament dels reservistes militars, cada cop és més qüestionada. Després de l’augment de suïcidis entre soldats reservistes, l’exèrcit ha creat un comitè per investigar com donar millor suport als que deixen el servei.
“Israel es troba en el moment més difícil des que va començar la guerra”, diu Michael Koplow, analista de l'Israel Policy Forum, un grup d’investigació amb seu a Nova York. “Està afrontant una crisi social per l'allargament de la guerra i la situació dels ostatges; una crisi militar per la manca d’objectius clars i l’esgotament dels reservistes; una crisi diplomàtica pels seus aliats europeus que es preparen per reconèixer unilateralment l’estat palestí, i una crisi existencial per la seva deteriorada posició als Estats Units”, alerta Koplow.
L’allargament del conflicte a Gaza també reflecteix el fracàs del president Trump a l’hora d’aprofitar l’avantatge polític obtingut durant la guerra amb l’Iran. A l'unir-se als atacs de Netanyahu, Trump va donar a Israel una victòria simbòlica. En aquell moment, els analistes esperaven que exigís a Netanyahu que li tornés el favor tancant la guerra de Gaza. “Tenia tot el poder del món per dir a Netanyahu: «Ara cal posar-hi fi»”, explica Daniel B. Shapiro, investigador de l'Atlantic Council, un centre d’estudis amb seu a Washington, i exambaixador dels EUA a Israel. “En lloc d’això, Netanyahu sembla que va convèncer Trump de donar-li més temps –va dir Shapiro–. Ara, tot es va arrossegant i arrossegant”.