Internacional 08/11/2022

Putin i els seus amics han frenat la lluita contra l'emergència climàtica

Així s'han aliat amb Rússia Xi Jinping, Modi, Bolsonaro i Trump

Somini Sengupta, Steven Lee Myers, Manuela Andreoni i Suhasini Raj
5 min
El president xinès Xi Jinping, el president rus Vladimir Putin, el president brasiler Jair Bolsonaro, el primer ministre de l'Índia Narendra Modi es donen la mà mentre plantegen durant una reunió de la cimera dels BRICS a la cimera del G20 a Osaka el juny 28, 2019

Nova YorkJa fa temps que Vladímir Putin utilitza el petroli i el gas russos com a instruments de poder al seu país i a l'estranger. Amb la invasió d'Ucraïna del febrer, els ha convertit en una arma de guerra. Però no ha actuat sol.

Ha estat secundat per poderosos líders mundials amb qui comparteix tendències nacionalistes o autoritàries i que, junts, han fet pinya per comprar el seu carbó, petroli i gas, amb què finança la guerra. Encara que les motivacions d'aquests líders per donar suport a Putin són diverses –majoritàriament pressions internes–, col·lectivament han afectat la cooperació climàtica mundial en un moment en què l'escalfament del planeta sembra el caos.

La guerra d'Ucraïna ennegrirà la cimera mundial pel canvi climàtic (COP 27) de Sharm al-Sheikh, a Egipte. La cimera es basa en la voluntat de cooperació dels països per frenar el canvi climàtic. El ressorgiment del nacionalisme arreu del planeta xoca amb aquest objectiu. "La guerra d'Ucraïna posa l'acció climàtica en un segon pla mentre el nostre planeta s'està cremant", ha dit recentment António Guterres, el secretari general de les Nacions Unides. I és que els partidaris de Putin lideren algunes de les nacions més poderoses i contaminants del planeta.

Petroli rus a preu de ganga

El president xinès Xi Jinping i el primer ministre de l'Índia Narendra Modi han fet un pas endavant des de l'atac a Ucraïna i han comprat quantitats immenses de carbó i petroli russos a preus de ganga, fet que els permetrà suavitzar l'impacte de la crisi energètica global en les economies dels seus països. D'aquesta manera, Putin pot continuar traient partit de les exportacions d'energia, tot i les sancions d'Occident. El ja expresident brasiler Jair Bolsonaro, que ha despullat extensions de la selva de l'Amazones per obtenir or i carn , va visitar Putin al Kremlin per oferir-li la seva "solidaritat ". Fins i tot l'Aràbia Saudita –el principal exportador de petroli del món– ha comprat petroli rus aquest any, aprofitant els preus excepcionalment baixos.

l president rus Vladimir Putin (d) saluda el primer ministre indi Narendra Modi (e) durant una seva reunió bilateral a Bishkek, Kirguizistan, el 13 de juny de 2019.
El president dels Estats Units, Donald Trump (d) saluda el president rus Vladimir Putin (e) durant la seva reunió bilateral a la Cimera del G20 d'Osaka 2019, a Osaka, Japó

Entre els principals detractors de la cooperació climàtica mundial hi ha un dels grans admiradors de Putin: l'expresident dels Estats Units, Donald Trump, que va retirar el país, històricament el més contaminant del planeta, de l'Acord Climàtic de París del 2015.

Com a president de Rússia, Putin dirigeix un petroestat i mai no ha permès promoure alternatives als combustibles fòssils. Xi i Modi sí que han promogut les energies renovables, però la seva cooperació amb Putin i l'expansió del carbó en nom de la seguretat energètica han fet que les seves emissions continuïn creixent.

Petroli i imperi

Putin va arribar al poder l'any 2000 amb l'objectiu de restaurar les grandeses de l'imperi soviètic, construïdes sobre les riqueses del petroli i gas russos. Ràpidament, va prendre el control de les companyies energètiques del país i les va posar sota la direcció d'homes de la seva confiança. El 2007 Putin va acordar amb Alemanya construir els gasoductes Nord Stream I i II. Una dècada després el 40% del gas que utilitzaven els europeus per tenir electricitat i escalfar casa seva provenia de Rússia . Quan Putin va envair Ucraïna, Europa va prometre fer tots el possible per abandonar la dependència energètica del Kremlin. I Putin va ridiculitzar aquesta decisió: "Ara no hi ha cap alternativa racional a Europa", va dir .

Un conducte a la Xina

Per a què serveixen els amics si no és per ajudar-se mútuament en els moments difícils? Menys de dos anys després que Xi assolís el poder al capdavant del Partit Comunista Xinès, Putin es va annexionar la península ucraïnesa de Crimea. Va violar, així, lleis internacionals, i les companyies energètiques russes no van tardar a afrontar sancions destinades a reduir els ingressos del país.

Aquí és on entra Xi

Xi va ser l'amfitrió de Putin quan el líder rus va visitar Xangai. De la trobada en va sortir un acord per 30 anys i 400.000 milions de dòlars per construir un gasoducte de gairebé 3.000 quilòmetres des de l'Àrtic rus fins a la Xina. Per a Putin, facilita l'accés al primer consumidor d'energia del món. Per a Xi, és una oportunitat reduir la dependència del carbó, que estava enverinant l'aire i causant un fort malestar. La Xina representa poc més de la meitat del consum mundial de carbó. Durant l'últim any, n'ha duplicat l'ús i ha construït tres vegades més capacitat en generació d'electricitat de carbó –33 gigawatts–, que la resta del món en conjunt. Les seves emissions de carbó han augmentat significativament .

Compra barat, ven car

L'aposta de Putin per a Àsia és impossible sense l'Índia. S'espera que la seva demanda energètica sigui la que creixi més en els pròxims 20 anys.

La guerra d'Ucraïna ha suposat una nova oportunitat per a l'Índia, que necessita comprar energia a preus baixos i, a més, acull grans refineries. A l'escenari mundial, Modi ha presentat l'objectiu ambiciós que la meitat de l'electricitat del país provingui de fonts no fòssils l'any 2030. Tot i això, la seva administració aprova les mines de carbó, un combustible del qual podria incrementar la necessitat a 28 gigawatts durant la dècada vinent, segons projecta una agència governamental.

El president rus Vladimir Putin (e) saluda el president xinès Xi Jinping (d) durant una seva reunió bilateral el 13 de novembre de 2019 a Brasília, Brasil.
El president rus Vladimir Putin (e) saluda el president brasiler Jair Bolsonaro d) a Brasília, Brasil, en una imatge del 2019

A més, les refineries índies aporten un volum molt més alt de cru rus de baix cost que abans i el converteixen en dièsel, que ara es ven a preus alts a causa de la guerra. Segons l'analista de primeres matèries Kpler, les importacions de carbó rus de l'Índia es duplicaran aquest any, en comparació amb el 2021. Per al ministre de Petroli del govern de Modi, Hardeep Singh Puri, l'Índia no s'enfronta a cap "conflicte moral" pel fet de comprar petroli rus.

El llegat del dany

A l'altra banda del planeta, al Brasil, els seus votants van elegir el nacionalista d'extrema dreta Jair Bolsonaro com a president el 2018. Bolsonaro va rebutjar la necessitat d'abordar el canvi climàtic i una de les seves primeres accions va ser desmantellar el fons de l'Amazones i agències de protecció del medi ambient, i va despenalitzar els delictes mediambientals, com ara la desforestació il·legal.

Per a Putin, el Brasil és el soci més important a l'Amèrica Llatina. Li va prometre el subministrament il·limitat de fertilitzants de fabricació russa a un preu baix en un moment en què els preus mundials d'aquest producte estaven disparats. El 2018, per primera vegada, el Brasil va començar a importar gasoil rus.

El valor de les exportacions de combustibles fòssils de Putin ha crescut des de la guerra , i per a bona part del món ha sigut difícil rebutjar-los. Les importacions de petroli rus de la Xina s'han duplicat; a Turquia, més que triplicat, i a l'Índia s'han quintuplicat.

stats