ENTREVISTA
Internacional 30/05/2020

“La rebequeria de Trump amb l’OMS és un error, els EUA perdran influència”

Rafael Bengoa, exdirectiu de l'organisme, aposta per despolititzar-lo i dotar-lo de més poder

Marta Rodríguez Carrera
4 min
Rafael Bengoa, en una imatge d'arxiu

MartorellDes de Bilbao, Rafael Bengoa respon amb un to calmat per telèfon, malgrat que alerta que ens hem de preparar per a nous brots perquè els virus han trobat un “caldo de cultiu que es diu món globalitzat”, en què en poques hores canvien de continent. Defensor d’un sistema universal de salut, diu que per a un eventual rebrot a la tardor govern espanyol i autonomies hauran de redefinir l’equilibri de poder per evitar tensions innecessàries. Bengoa (Caracas, 1951) va estar a l’OMS fins al 2006, abans de ser conseller de Sanitat del govern basc amb Patxi López i després va fitxar com a assessor d’Obama en la reforma sanitària Consultoria Actualment és director de la consultora SI-Health

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

En què s’ha fallat per haver arribat fins aquí?

Se’ns ha trencat el control pandèmic mundial. Partint del model del formatge suís, he fet una anàlisi sobre els errors i debilitats, com les que hi ha en seguretat clínica, i aquestes debilitats s’han alineat i travessen les capes del formatge. En el covid-19, la primera debilitat és que hi ha gent menjant certs animals, cosa que facilita la transmissió de virus. La segona és que la Xina no ha donat tota la informació a la velocitat que ho havia de fer. La tercera és que l’OMS ha fet una declaració tardana de la pandèmia i s’ha trencat també la barrera de la poca preparació dels països. Així, s’arriba a mig milió de morts.

L’OMS ha perdut credibilitat?

L’OMS només és un reflex del que volen els països que sigui. I, ara per ara, és només una organització normativa: suggereix si cal portar mascareta, si es recomana o no un medicament, etc. Però en cap cas té el poder d’intervenció per un brot local a Espanya o a l’Àfrica. El 2003, amb l’esclat del SARS, a la doctora Gro Harlem Brundtland [directora general de l’OMS] els països li van retreure que no podia prohibir vols entre la Xina i Toronto, que és on es va produir el segon epicentre.

Què hauria de canviar de l’OMS en aquesta reforma pendent?

L’OMS s’ha polititzat en les últimes dècades i la politització està sent un problema. L’elecció del director general és secreta i aquí comença la politització. Els països es distribueixen diferents organitzacions de l’ONU en una mena de permuta global, i és un mal model perquè expressa només la geopolítica, no les necessitats del món.

Una OMS amb poder vinculant?

Sí, però l’OMS té menys pressupost que l’Hospital de la Vall d’Hebron. Necessita més poder, més pressupost i recuperar la marca que havia sigut. Necessitem una OMS per a tots els reptes que venen. S’haurà de vacunar el 60-70% de la població. Ens caldrà una governança mundial per al procés de vacunació i seria bo que l’assumís l’OMS, però una altra OMS, més tècnica, despolitizada i que pugui justificar per què és millor començar per l’Àfrica o per l’Amèrica Llatina.

Això serà molt impopular.

On serà la infecció? I d’on poden sorgir els nous brots? El millor seria vacunar el 60% de la població de tots els països, però el virus, malgrat que a Europa l’estem controlant, campa lliurement i pot tornar a esclatar. Caldrà prioritzar. A Espanya, professionals sanitaris i gent gran.

Els països han exhibit un nacionalisme sanitari però, per sort, els científics han creat xarxes.

El sector científic està donant una lliçó i col·labora i comparteix informació, cosa que em fa ser força optimista en el sentit que podrem tenir una vacuna, tot i que ens haurem de preparar per a uns anys durs en cas que no arribi.

I com es prepara això?

Hem de començar a tenir un pla B, un on-off, buscant que les persones es contagiïn d’una manera molt controlada, aïllant subgrups poblacionals molt vulnerables i deixant que la resta vagi fent, assegurant que el sistema de salut pugui atendre’ls. En tres o cinc anys tindríem la immunitat de grup.

Què suposa la retirada dels Estats Units de l’OMS

El president Trump està en hores baixes de cara a la reelecció. Li interessa fer soroll acusant l’exterior, tant la Xina com l’OMS o la seva pròpia CDC, la millor organització de salut pública del món, que té els millors especialistes en control de pandèmies. La rebequeria de retirar-se de l’OMS és un error estratègic per als nord-americans perquè perdran influència geopolítica en l’àrea de la salut. Estem veient com és d’important reformar l’OMS. Ells no hi seran, en aquesta reforma.

Vostè que va assessorar per a l’Obamacare, ¿si s’hagués completat hi hauria 100.000 morts

Segur que no s’hauria desmantellat el CDC i tampoc no hi hauria 27 milions de ciutadans sense cobertura sanitària. Amb Obama, o un govern sensat, el president s’hauria deixat aconsellar per la ciència.

¿Creu que els ciutadans es poden replantejar un nou sistema sanitari?

La cultura nord-americana és neodarwinista i liberal, a favor de la intervenció mínima de l’Estat. Seria convenient que els Estats Units no fossin l’únic país desenvolupat sense un sistema universal de salut. Això és una vergonya. La gent no pot estar pendent de no tenir una educació o sanitat garantides. Has de pensar que abans d’Obama el 63% de les fallides familiars eren per factura sanitària. Si et contagies del covid-19 i es complica i has de passar uns dies a l’UCI i no tens assegurança, la factura no baixarà de 200.000 euros, una xifra inassumible. Esperem que els nord-americans vegin la llum i entenguin el tipus de lideratge que necessiten de cara als cinc anys de crisis que venen.

stats