ÀSIA

La reconstrucció del Nepal s’eternitza

Un any després del terratrèmol que va arrasar el país, tres milions de persones continuen sense casa

Avui fa un any que la vida del Purna va canviar completament en qüestió d’un minut. Aquest jove nepalès, de 16 anys, recorda que era al costat de la seva mare quan el terra va començar a moure’s violentament. Seixanta segons després s’havien quedat sense casa, sense pertinences i sense recursos. I tot i que, afortunadament, cap membre de la seva família va morir, van haver de passar quinze dies sense sostre enmig d’un país arrasat. La solució temporal per no viure a la intempèrie va ser un refugi construït amb lones i taulons de fusta, però aquella situació, que havia de durar poc temps, s’està convertint en permanent: un any després continuen en aquest precari habitacle.

La història del Purna i els seus familiars, recollida per Save the Children, no és anecdòtica. Segons dades d’aquesta ONG, fins a 600.000 famílies (uns 3 milions de persones) viuen en refugis coberts per lones, sota ponts o en edificis insegurs al Nepal, que el 25 d’abril de l’any passat va quedar fet miques per un terratrèmol de 7,8 graus en l’escala de Richter. El sisme, que va tenir una rèplica de 7,3 graus el mes següent i que va matar prop de 9.000 persones, va ensorrar mig milió de cases, de les quals ben poques s’han tornat a aixecar. “En els últims 12 mesos no s’ha engegat cap programa de reconstrucció formal”, lamenten des de Save the Children, i així ho ha corroborat sobre el terreny Pol Ferrús, de l’ONG catalana Living Nepal: “Un any després del desastre, moltes coses continuen igual. De moment, no es veu la llum al final del túnel”.

Desposseïts de la terra

Només reben indemnització els que tenen certificat de propietat

Aquesta afirmació pren un sentit especial als pobles més remots de les muntanyes. “Les víctimes del terratrèmol a Katmandú no estan tan malament, però a les zones rurals estan patint molt”, explica a l’ARA el Gopal, guia de muntanya del país. Per a molts nepalesos com ell, el principal responsable d’aquesta situació és el govern, que “no fa res del que va prometre a les víctimes”.

Tot i que l’executiu nepalès va assegurar el 12 de març d’aquest any que havia començat a indemnitzar els afectats pel sisme, Oxfam Intermón denuncia que “ni una sola família ha rebut els diners (1.665 euros) o el crèdit a baix interès promesos per a la reconstrucció de casa seva”. I en un país en què més de la meitat de la població sobreviu amb menys de dos dòlars al dia, la possibilitat de pagar de la pròpia butxaca la reconstrucció d’una casa és, per a la gran majoria, impossible.

¿I quin és l’argument per retardar aquests pagaments? El govern s’escuda en l’obligatorietat de presentar el certificat de la propietat de la terra per rebre els diners. Molts d’aquests documents, però, es van perdre amb el terratrèmol, i també hi ha famílies que no eren propietàries de les terres on vivien i que “estan sent deixades de banda en les tasques de reconstrucció”, assenyalen des d’Oxfam Intermón. Aquest és el cas d’unes 400.000 famílies al país, moltes d’elles dalit, el grup més baix en el sistema de castes, que, tot i que és il·legal, continua regint el país.

Un gran nombre de dones també es veuen afectades per aquesta situació, ja que la terra s’acostuma a registrar a nom del membre masculí de la família i, en els últims anys, molts nepalesos han marxat del país per treballar al golf Pèrsic o a Malàisia. Save the Children parla d’unes 318.000 llars que actualment estan encapçalades per dones als districtes més afectats pel terratrèmol, totes elles en risc de no rebre assistència financera per construir un lloc digne on poder viure.

En un intent de frenar les crítiques, el primer ministre nepalès, Khadga Prasad Sharma Oli, va visitar ahir el districte de Sindhupalchok, el més castigat pel terratrèmol, on va col·locar la primera pedra d’un complex d’habitatges públics. “El procés de reconstrucció s’ha anat ajornant per diferents motius, però el govern augmentarà els esforços per completar-lo com més aviat millor”, va prometre.

Escassetat de recursos

Les zones remotes i el cost dels materials frenen la reconstrucció

Les promeses del primer ministre, però, són paper mullat per a molts nepalesos. És per això que, cansats d’esperar els diners del govern, alguns han començat a construir cases on poder viure amb els pocs recursos que tenen i l’ajuda de les ONG. Ho fan, però, “sota l’amenaça de no rebre la indemnització si l’habitatge no compleix els nous paràmetres antisísmics”, destaca Ferrús. I les dificultats no acaben aquí. Valentín Pérez, de Langtang Disaster Relief Fund, recorda que l’hivern passat el Nepal va viure un bloqueig en el carburant que arribava de l’Índia, cosa que va fer que la població no pogués escalfar-se ni transportar materials de construcció amb vehicles motoritzats.

Des de l’aixecament del bloqueig a principis de febrer, les principals dificultats passen per l’accés als pobles més aïllats i el cost tant del transport de recursos com dels materials de construcció. Pérez explica que cada viatge en helicòpter per portar sacs de ciment als pobles de la regió de Langtang costa 1.200 euros, i que calen uns 10 viatges per portar el ciment d’una sola casa.

L’ajuda de les organitzacions que treballen al país és clau, però no suficient, per la qual cosa demanen a la comunitat internacional que aporti recursos econòmics a la reconstrucció. Fins ara només ha arribat al país una quarta part dels 4,4 bilions de dòlars compromesos per diferents països el juny de l’any passat. El govern espanyol, per exemple, només ha aportat mig milió d’euros, un 0,1% de la quantitat total que va demanar les Nacions Unides per fer front a la tragèdia, tal com denuncia Oxfam Intermón.

Crida al turisme

Els nepalesos esperen recuperar els ingressos dels visitants

Davant aquesta situació, Pérez assegura que “els nepalesos necessiten que torni el turisme com més aviat millor”. El nombre de visitants va caure un 32% el 2015 com a conseqüència del terratrèmol, cosa que va significar una pèrdua d’ingressos important -el turisme representa el 4% del PIB.

Alguns treballadors del sector s’afanyen a netejar camins de muntanya i a habilitar els allotjaments per als visitants abans que arribi el monsó; d’altres, com el Gopal, marxen a altres països a fer diners: “Me’n vaig aquest dilluns [avui] als Estats Units”, deia ahir. Cap nepalès, però, se sent derrotat. “Tenen al cap la supervivència, reconstruir i tirar endavant”, conclou Pérez.