Els republicans inicien l’abolició de l’Obamacare
Ho fan dividits i amb la forta oposició dels demòcrates
WashingtonEls congressistes republicans van fer ahir un primer pas per derogar la llei d’atenció mèdica assequible, coneguda com a Obamacare i que és el seu gran cavall de batalla des que es va aprovar el 2010. A la matinada, i després de més de 18 hores de debat, van obtenir una important victòria després d’aprovar a dues comissions de la Cambra de Representants dels Estats Units el seu projecte de llei per substituir la polèmica legislació. Tot i així, el procés per erradicar l’Obamacare serà més complicat, ja que fa front no només a una forta oposició de demòcrates, associacions de metges, hospitals i consumidors sinó també a la reticència dels republicans més conservadors.
Amb el vot enllestit a la comissió d’energia i la de recursos i arbitris, els republicans necessiten ara aprovar el seu pla a la de pressupostos abans de votar-la al ple. El líder de la cambra baixa, el republicà Paul Ryan, espera celebrar aquesta votació el 20 de març. Però no s’acabarà aquí. El projecte de llei republicà ha de ser aprovat també pel Senat. Un pas que serà molt més complicat, ja que els republicans tenen una estreta majoria de 52 senadors en aquesta cambra, i alguns ja han assegurat que s’oposen a parts de la legislació del seu partit.
Eliminació de sancions
Els demòcrates van criticar durament les dues votacions, fetes a altes hores de la matinada i sense esperar l’estimació del cost del nou projecte de llei que elabora l’oficina de pressupostos del Congrés, un organisme independent. “No volen que els ciutadans nord-americans tinguin tota la informació” sobre la llei, va lamentar la líder dels demòcrates a la cambra baixa, Nancy Pelosi, que creu que els republicans volen amagar els efectes que tindrà de la derogació de l’Obamacare.
La comissió de recursos i arbitris també va votar eliminar les sancions fiscals contra els ciutadans que no contracten assegurances mèdiques. Aquesta mesura, la més detestada pels detractors de la reforma sanitària impulsada per Barack Obama -i una de les parts més importants del seu llegat-, era clau per fer viable la prohibició a les companyies d’assegurances de negar cobertura o cobrar més a persones amb malalties prèvies.
Els republicans volen mantenir aquesta prohibició. Per això, en el seu projecte de reforma sanitària, que van presentar dilluns, substitueixen aquesta multa per un nou sistema que permet a les empreses penalitzar els nous clients que no tenien assegurança amb una quota mensual fins a un 30% més cara. Aquesta proposta, però, no agrada els legisladors més conservadors del seu partit.
Trump s’hi involucra
El president nord-americà, Donald Trump, ha donat suport al projecte del seu partit per derogar i substituir l’Obamacare. I ja ha començat a pressionar els legisladors més conservadors que han amenaçat de votar-hi en contra.
La proposta republicana vol canviar el sistema de subsidis actual per ajudar la gent a comprar assegurances mèdiques per un de crèdits fiscals. Els crèdits oscil·laran entre 2.000 i 4.000 dòlars a l’any, segons l’edat de cada beneficiari i sense tenir en compte la seva renda. Això sí, les persones amb més ingressos, que cobren més de 75.000 dòlars a l’any, no podran rebre cap ajuda. També eliminarà l’obligació de les companyies d’oferir una cobertura als seus treballadors i reestructurarà el programa de salut per als més pobres, conegut com a Medicaid. Però preserva dues mesures de la reforma d’Obama: la ja esmentada prohibició a les companyies a negar cobertura a persones amb problemes mèdics previs i la possibilitat que les famílies puguin mantenir els seus fills a la seva assegurança fins als 26 anys.
Els demòcrates van denunciar el projecte republicà com un regal per als rics, i alerten que milions de ciutadans perdran la seva assegurança o una gran part de les ajudes que reben ara. L’Obamacare va permetre que més de 20 milions de persones obtinguessin assegurança mèdica, prop de la meitat gràcies a l’expansió del Medicaid i la resta a través del sistema privat coordinat pel govern. Això va permetre que el percentatge de persones sense cobertura mèdica al país passés del 16% el 2010 al 8% actual. Tot i així, les xifres no han evitat la insolvència del sistema, que ha obligat moltes asseguradores a augmentar dràsticament les seves quotes o, fins i tot, a sortir del mercat.
