El retard en l'ajuda internacional va causar milers de morts a la Banya d'Àfrica
La fam va provocar milers de morts "innecessàries" a la Banya d'Àfrica l'any passat perquè la comunitat internacional va trigar en reaccionar, tot ignorant avisos precoços, segons Intermón Oxfam i Save the Children
BarcelonaAvui, més de 13 milions de persones segueixen patint els efectes de la greu crisi alimentària de la Banya d'Àfrica. Sis mesos després que saltessin totes les alarmes, un informe de les destacades organitzacions britàniques Intermón Oxfam i Save the Children publicat avui calcula que entre 50.000 i 100.000 persones van morir a la regió entre l'abril i l'agost del 2011, quan la sequera va assolar aquesta zona –especialment concentrada a l'estat fallit de Somàlia, però també a Kènia i Etiopia–. La meitat dels morts van ser nens de menys de 5 anys. Concretament, segons el govern dels EUA, més de 29.000 d'aquests menors de 5 anys van morir en 90 dies, entre el maig i el juny.
Falta de resposta occidental
Segons l'informe, la causa principal del balanç desolador és la "falta d'una acció decisiva" de la comunitat internacional quan els anomenats sistemes d'alerta precoç van avisar de la gravetat de la situació. De fet, aquests sistemes -per exemple, les dades de producció de cereals o les previsions de pluja- ja van pronosticar que una emergència era probable l'agost del 2010, però la resposta no va activar-se fins al juliol de l'any passat, cosa que va provocar "milers de morts innecessàries i milions extres d'euros gastats". El document apunta que la por que l'ajuda no arribés als que la necessitaven va fer que l'acció de les agències humanitàries i els governs es demorés. Molts donants van exigir proves de la catàstrofe abans d'actuar.
Gestionar riscos, més eficient i barat
La Declaració per acabar amb la fam extrema , subscrita per personalitats com el primer ministre de Kènia, Raila Odinga, i la comissària europea per a Assumptes Humanitaris, Kristalina Gerogieva, és una crida als governs a revisar els seus models de resposta a les crisis d'aquest tipus. Segons les dues ONG, s'estalviarien recursos -i les actuacions serien més eficients- si es gestionessin "els riscos, no les crisis". En aquest sentit, l'informe atribueix als governs la "responsabilitat" cap a les persones atrapades en catàstrofes d'aquest nivell.
Un exemple: transportar cinc litres d'aigua al dia en camions, com a part dels esforços actuals per salvar les vides de 80.000 persones famèliques a Etiopia, costa més de 2,3 milions d'euros durant cinc mesos. Preparar fonts d'aigua a la mateixa zona davant d'una sequera que s'aproxima, en costaria uns 700.000, adverteix Intermón Oxfam.
La crisi més greu del món continua
Avui, la de la Banya d'Àfrica continua sent la crisi de fam més grau del món, amb centenars de milers de persones en situació de risc, tal com alerten les ONG. Segons l'ONU, a Somàlia la desnutrició va augmentar del 16,4% al 36,4% el 2011. El llindar considerat crític és del 15%, de manera que a principis de l'any passat, uns quants mesos abans de l'atenció internacional, la situació ja era extrema.
