El Rif desafia Rabat amb protestes diàries als carrers
El govern reprimeix la dissidència que reclama inversions socials
BarcelonaRabat està disposat a acabar amb la revolta popular que des de fa set mesos s’escampa per la regió del Rif, al nord-est del Marroc. Però ni tan sols el desplegament de tropes militars i antiavalots ha aturat les protestes a la ciutat d’Al-Hoceima, i gairebé no hi ha nit que joves i adults, homes i dones surtin als carrers per denunciar l’oblit governamental en què viu aquesta part del país. La detenció dilluns de Nasser Zefzadi, un aturat que s’ha convertit en un dels líders del moviment popular Harik, lluny d’espantar una ciutadania tipa que li trepitgin els drets culturals, socials i econòmics, ha servit per esperonar les protestes. Es calcula que des de finals d’octubre del 2016 s’han convocat més de 500 manifestacions, la immensa majoria pacífiques. No obstant, activistes locals expliquen a les xarxes la dura repressió dels agents, que colpegen amb porres els manifestants. Desenes de furgonetes de la policia i del cos parapolicial d’intervenció ràpida estan a punt per a la resposta, informa l’agència Efe, que assenyala que les úniques vies d’accés a la ciutat estan controlades per la gendarmeria.
Salvant totes les distàncies, l’origen de la revolta recorda la de la Primavera Àrab de Tunísia, el 2011. La mort, el 31 de novembre a Al-Hoceima, de Mouhcine Fikri, un venedor de peix, aixafat a l’interior d’un camió d’escombraries quan va intentar recuperar la mercaderia que la policia li havia confiscat, va ser el punt de partida d’un moviment popular que ha continuat viu tots aquests mesos. A les protestes als carrers secundades diàriament per milers de ciutadans s’hi han sumat les aturades de comerços i de treballadors de sectors vitals per a l’economia de la ciutat rifenya. Tot plegat, un autèntic desafiament per al règim de Rabat, gens acostumat a la dissidència pública i popular. A més, en paral·lel a les protestes del Rif es produeixen manifestacions puntuals en solidaritat en altres ciutats del país, com Casablanca, Tànger i fins i tot la capital, Rabat. Fora de les fronteres marroquines, l’Ajuntament de Barcelona acaba d’aprovar una moció presentada per la CUP en suport del Rif.
Discurs a la mesquita
Sobre Zefzadi pesa l’acusació d’obstrucció a la llibertat de culte, un delicte castigat pel Codi Penal amb fins a tres anys de presó. Divendres Zefzadi va interrompre el sermó d’un clergue que acusava Harik de fomentar la violència. Amb el micròfon a la mà, l’activista va fer un discurs polític en què acusava l’estat marroquí d’incitar la confrontació entre creients musulmans amb la històrica marginació de la regió del Rif i va culpar el sistema d’instrumentalitzar l’islam per treure’n profit. Zefzadi va aconseguir fugir de la mesquita però va ser detingut tres dies després. El ministeri d’Assumptes Islàmics havia titllat l’acció de Zefzadi d’“incitació al desordre” i d’“acte vil”. L’activista va ser traslladat a les dependències centrals de la policia judicial marroquina de Casablanca, on, segons va informar el portal rifeny Aydud24, ahir va iniciar una vaga de fam per denunciar el seu arrest.
Des de la setmana passada, a banda de Zefzadi, una quarantena de persones han sigut detingudes. Es tracta, sobretot, de militants de Harik, a qui s’acusa de diversos delictes, “com participar en les protestes, rebre fons de l’estranger o mostrar hostilitat contra els símbols de l’estat”, en al·lusió al rei Mohamed VI o la bandera, apunta Efe, citant l’advocat dels dissidents. Sense Zefzafi en la primera línia, Nabil Ahemjik ha pres el lideratge del moviment i a través d’un vídeo penjat a les xarxes socials anima la ciutadania a mantenir les mobilitzacions “pacífiques i cíviques” fins que el govern accepti les reivindicacions.
La del Rif és una llarga lluita per fer valer els drets d’una regió amb trets culturals diferenciats que tradicionalment ha tingut poca atenció i inversions per sota de la mitjana nacional dels governs de Rabat. Les actuals protestes reclamen la construcció d’un hospital especialitzat en el tractament del càncer i una universitat, i l’abolició del decret del 1958 que estableix Al-Hoceima com una zona militaritzada.
