948 drons i 34 míssils: Rússia llança l'atac més massiu contra Ucraïna des de l'inici de la guerra
El Kremlin busca esgotar les defenses antiaèries tensionades per la guerra a l’Iran i Kíiv intenta evitar que es beneficiï dels alts preus del petroli i els fertilitzants
MoscouL’exèrcit rus ha dut a terme l’atac més massiu contra ciutats ucraïneses des de l’inici de la guerra. En 24 hores, ha llançat 948 drons i 34 míssils, ha matat almenys quatre persones i n’ha deixat una quarantena de ferides. El bombardeig té per objectiu desgastar els sistemes de defensa antiaèria de Kíiv, que s’abasteixen de míssils Patriot nord-americans, ara més difícils de reemplaçar a causa de la guerra de l'Orient Mitjà. Mentrestant, Ucraïna ha tornat a colpejar un dels principals terminals d’exportació de Rússia, el port d’Ust-Luga, al Bàltic, per mirar d’ofegar els creixents ingressos del Kremlin per la venda de petroli i fertilitzants.
La xifra combinada de 982 drons i míssils s’acosta al miler que els comandaments ucraïnesos havien advertit que Moscou estaria en disposició de disparar en un sol dia ja a la tardor del 2025. L’exèrcit rus ha llançat el mateix nombre d’aparells i projectils en 24 hores que en els primers sis mesos del 2023 o que en cada mes de la guerra fins a l’agost del 2024. A més, a diferència de la majoria d’atacs, que es produeixen de nit, Rússia ha optat en aquesta ocasió per allargar el bombardeig també durant les hores diürnes. Així, a plena llum del dia, dimarts a la tarda es va produir l’espectacular impacte contra un edifici declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco en una de les ciutats més castigades, Lviv, a l’oest d’Ucraïna. Es tracta del conjunt del monestir de Bernardí, al centre del municipi, on es va declarar un incendi i del qual encara s’estan avaluant els danys.
Les autoritats militars ucraïneses assenyalen un canvi d’estratègia rus, que els permet amenaçar més zones d’Ucraïna durant períodes més llargs i afectar de manera desproporcionada zones civils. Tal com ha succeït aquesta vegada, les forces russes han estat reservant durant uns dies els míssils per llançar-los de cop enmig de grans onades de drons, amb l’esperança que aconseguissin desbordar més fàcilment les defenses antiaèries. Aquesta tàctica també els ofereix la possibilitat d’identificar les vulnerabilitats dels sistemes de protecció per a futurs atacs.
El moment tampoc és casual. El Kremlin és conscient que els Estats Units estan posant tota la carn a la graella a l’Iran i que el subministrament de míssils interceptors Patriot se li complica a Volodímir Zelenski. A banda, es repeteix un patró habitual en els bombardejos massius ucraïnesos: tenen lloc en vigílies o immediatament a continuació d’unes negociacions de pau, amb el propòsit de condicionar la posició de Donald Trump. En aquest cas, ha tingut lloc poques hores després de les converses entre representants nord-americans i ucraïnesos a Florida.
Ucraïna, contra el petroli rus
Kíiv tampoc és aliè a la conjuntura global, i per això ha redoblat la campanya contra el sector petrolier rus. Després que el departament del Tresor dels Estats Units aixequés parcialment les sancions contra el cru provinent de Rússia per fer front a la crisi energètica mundial, Ucraïna ha intensificat els atacs contra les instal·lacions petrolieres enemigues. L’objectiu és evitar tant com es pugui que el Kremlin es beneficiï de la pujada de preus dels hidrocarburs i utilitzi aquests ingressos inesperats per finançar la maquinària bèl·lica. Això, malgrat que de moment Moscou només pot vendre el petroli que estava en trànsit, emmagatzemat en embarcacions a alta mar.
El bombardeig al port d’Ust-Luga, a la regió de Leningrad, s’ha produït dimecres a la matinada. Les autoritats russes afirmen haver abatut 56 drons, però no han pogut evitar l’incendi del terminal, en el que ja és el segon atac contra una infraestructura clau per a l’exportació de petroli, carbó i fertilitzants en quatre dies. Diumenge un dron va provocar també un incendi al port de Primorsk, a la riba oposada del golf de Finlàndia. L’alarma per aparells no tripulats va obligar a aturar temporalment els carregaments en tots dos terminals del Bàltic.
En total, en les últimes hores, Ucraïna ha llançat 386 drons com a represàlia contra 14 regions russes. A Leningrad, el govern regional ha optat per deixar els ciutadans sense connexió mòbil com a mesura de seguretat i s’han cancel·lat vols en els principals aeroports de la rodalia de Sant Petersburg. Mentrestant, Letònia i Estònia han denunciat que dos drons han violat el seu espai aeri. Tots dos s’han estavellat en el seu territori sense provocar ferits, per bé que un dels aparells ha xocat contra la xemeneia d'una central elèctrica estoniana. Segons les investigacions, eren dos vehicles no tripulats ucraïnesos que es dirigien cap a objectius russos a la zona del Bàltic.