Ucraïna llança l'atac més potent i profund contra l'aviació russa la vigília de les negociacions

MoscouEscalada militar a les portes de la segona ronda de converses directes entre Rússia i Ucraïna d'aquest dilluns a Istanbul. El Servei de Seguretat ucraïnès (SBU) assegura haver destruït 41 bombarders russos en quatre bases aèries de la rereguarda. A l'espera que se n'aclareixin els detalls, l'operació pot haver destruït una part significativa de la flota d'avions de guerra amb què l'aviació russa colpeja les ciutats ucraïneses.

Es tracta d'un dels atacs amb drons més exitosos d'Ucraïna des de l'inici de la guerra i suposa un cop estratègic en un moment en què Vladímir Putin ha intensificat els bombardejos. Els aeròdroms afectats estan situats a Riazan, Ivànovo, Múrmansk i Irkutsk: mai abans l'exèrcit de Kíiv havia colpejat tan endins del territori rus. En el cas d'Irkutsk (Sibèria), es troba a uns 5.000 quilòmetres d'Ucraïna, mentre que la base de Múrmansk, a l'Àrtic, és a 1.800 quilòmetres de la frontera.

L'operació a gran escala, batejada amb el nom de "Teranyina", també ha estat singular pel mètode amb què s'ha dut a terme: els aparells s'han llançat des de camions aparcats a prop dels aeròdroms. Els serveis secrets de Kíiv han estat un any i mig preparant l'atac, introduint d'amagat els drons a Rússia i dipositant-los al remolc dels camions per, finalment, activar-los de manera remota. El ministeri de Defensa rus informa que ha fet detencions relacionades amb l'atac, per bé que Kíiv deixa clar que tots els participants en la missió ja havien abandonat prèviament el país.

Les aeronaus afectades eren capaces de llançar armament nuclear, per tant l'atac mina també les capacitats atòmiques del Kremlin. Bloguers de guerra ultranacionalistes russos han descrit l'episodi com el "Pearl Harbor rus" i han reclamat una resposta igual que la dels Estats Units contra el Japó el 1945. "Això no és només un pretext, sinó un motiu per llançar atacs nuclears a Ucraïna", ha escrit a Telegram el canal Dva Maiora.

Hores abans, Rússia havia llançat 479 míssils i drons contra territori ucraïnès, en un nou atac aeri rècord. En total es van disparar 472 aparells no tripulats Shahed, tres míssils balístics i quatre míssils de creuer.

S'ensorren dos ponts a Rússia

L'escalada es produeix enmig d'acusacions encreuades entre Kíiv i Moscou per l'esfondrament de dos ponts ferroviaris en regions russes frontereres amb Ucraïna. Almenys set persones han mort i 71 més han quedat ferides en ensorrar-se un pont a la regió de Briansk que ha afectat un tren de passatgers. Poques hores després, de matinada, a la regió de Kursk, un altre pont ferroviari s'ha desplomat en passar un tren de mercaderies i ha provocat tres ferits.

Al tren de passatgers, que es dirigia a Moscou, hi viatjaven 388 persones i en el moment dels fets es trobava a uns 100 quilòmetres de la frontera ucraïnesa. Una de les víctimes mortals és el conductor d'un camió que circulava quan s'ha desplomat el pont, i entre els més de seixanta ferits n'hi ha tres de greus, un dels quals un nadó. Pel que fa al tren de mercaderies de Kursk, l'ensorrament ha fet caure la locomotora i els ferits són el maquinista i dos dels seus ajudants.

Inicialment, el Comitè d'Investigació rus n'havia assenyalat com a causa dues explosions i havia qualificat els dos incidents d'"atacs terroristes", però al cap d'una estona se n'ha desdit i s'ha limitat a parlar de "casos criminals". El senador Andrei Klixas, estret col·laborador de Putin, sí que n'ha culpat directament Kíiv. Segons el polític rus, la resposta del Kremlin hauria de ser la creació d'una "zona de seguretat" al llarg de la frontera ucraïnesa "tan àmplia que exclogui la penetració de terroristes" en territori rus. Per la seva banda, Andrei Kartapolov, president del Comitè de Defensa del Senat, ha afirmat que és "definitivament" obra dels serveis especials ucraïnesos.

Un altre representant rus, Rodion Miróixnik, una de les veus més autoritzades de la diplomàcia del Kremlin, ha apuntat que Ucraïna pretén "desestabilitzar la situació" la vigília de les converses proposades per Moscou a Istanbul. Considera que són uns fets "inacceptables" si Kíiv està compromesa amb una resolució pacífica del conflicte.

Aquest dilluns ha de celebrar-se a Turquia la segona tanda de negociacions entre tots dos països amb l'objectiu de discutir els memoràndums de pau elaborats per cada bàndol i les condicions per a un alto el foc. Volodímir Zelenski ha confirmat aquest diumenge que hi enviarà una delegació malgrat els recels perquè Rússia no els ha volgut facilitar el seu document abans de la trobada i el temor que sigui un pas més en l'estratègia dilatòria del Kremlin.

En canvi, des de Kíiv acusen Moscou d'haver comès un "atac de falsa bandera" amb les explosions als trens. El cap del Centre contra la Desinformació del Consell per a la Seguretat i la Defensa d'Ucraïna, Andrí Kovalenko, apunta que "no és la primera vegada" que Rússia recorre a aquest tipus d'atemptats autoinfligits. Creu que el Kremlin "prepara el terreny" per trencar les negociacions malmetent la imatge internacional d'Ucraïna i continuar amb l'ofensiva a les regions de Sumi i Zaporíjia. "Ucraïna no té cap motiu per pertorbar la cimera d'Istanbul. [...] Una guerra ferroviària a l'estil de la Segona Guerra Mundial és un argument per a la propaganda russa, no un instrument de la nostra política", ha indicat en un missatge de Telegram.