MoscouVladímir Putin evita rebutjar la proposta de Kíiv i Washington d'un alto el foc de 30 a dies a Ucraïna, però tampoc l'accepta. El president rus diu que està d'acord a aturar les hostilitats, però "amb matisos". La preocupació del Kremlin és que les tropes de Volodímir Zelenski aprofitin la treva per aconseguir més armes i mobilitzar nous soldats. En la primera intervenció pública després de les converses entre Ucraïna i els Estats Units a l'Aràbia Saudita, acompanyat del seu aliat bielorús, el president Aleksandr Lukaixenko, Putin ha reiterat la idea que des de fa mesos transmet el Kremlin: només té sentit parlar d'aturar els combats "si s'eliminen les causes del conflicte" i si es garanteix "una pau duradora". És a dir, si es compleixen les seves condicions.
Inscriu-te a la newsletter InternacionalEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi
El president rus no vol donar oxigen a Zelenski i ha reclamat garanties per assegurar-se que Ucraïna no rep nou armament mentre s'aturin les hostilitats. Tampoc vol que pugui reclutar de manera forçosa nous combatents ni entrenar-los, i tem que sigui impossible establir mecanismes per verificar que aquests termes es compleixen.
Un altre dels punts delicats per a Putin és la situació de la regió russa de Kursk, ocupada per Ucraïna des de l'agost, però que en els últims dies les tropes de Moscou han anat reconquerint a gran velocitat. Segons el ministeri de Defensa rus, han recuperat un 86% del territori, inclosa la ciutat de Sudja, la més gran que quedava sota domini ucraïnès. Putin tem que un alto el foc abans que l'exèrcit rus controli la totalitat del territori pugui frustrar la reconquesta i posi en perill els seus homes. Des del Kremlin volen impedir que els progressos dels seus militars es frenin ara que, segons el mateix Putin, "estan avançant gairebé a tot arreu".
El líder rus no es podia permetre rebutjar d'entrada la proposta de Kíiv i Washington i aparèixer com l'obstacle per a l'assoliment de la pau. Per aquest motiu ha volgut agrair a Donald Trump l'esforç per trobar una solució al conflicte i no ha descartat una conversa telefònica amb ell. Trump ha acceptat "encantat" la idea, ha qualificat les declaracions de Putin de "prometedores, però incompletes" i l'ha alertat que si no accepta l'alto el foc "serà una gran decepció per a tothom".
Aquest divendres, el Kremlin es mostrava "prudentment optimista" després de la reunió de dijous al vespre, a Moscou, entre l'enviat nord-americà Steve Witkoff, i Putin. Witkoff, ja de retorn a Washington, durà "informació i un senyal addicional per al president Trump" sobre les possibles negociacions de pau, en paraules del portaveu de Putin, Dmitri Peskov, durant la conferència de premsa habitual, d'aquest divendres. Peskov ha insistit que el líder rus està "alineat" amb la posició de Trump, i obert a la treva, si bé encara queda "feina per fer" per ambdues parts.
Amenaça a Europa
Paral·lelament i també durant la roda de premsa amb Lukaixenko, el president rus ha tret ferro a l'impacte de les sancions occidentals, una de les cartes que els Estats Units tenen i esperen no haver de fer servir si Rússia no s'avé a la proposta d'alto el foc de 30 dies. Segons Putin, les sancions han suposat "una bona oportunitat d'independència i sobirania". Alhora, ha obert la porta a les empreses occidentals que vulguin tornar, tot i que ha afegit que no els donarà "cap preferència". I ha anunciat que la Federació Russa ja està negociant amb algunes d'aquestes companyies.
Putin no ha parlat de dues de les condicions que fins ara han estat sempre innegociables per a Rússia: l'entrada d'Ucraïna a l'OTAN i les possibles garanties de seguretat. Sí que ho han fet persones del seu entorn per reiterar que no té intenció de cedir. D'una banda, el mateix Uixakov ha assegurat que els Estats Units i Rússia coincideixen que la petició de Volodímir Zelenski d'ingressar a l'Aliança Atlàntica no té cabuda en un acord de pau.
De l'altra, la portaveu d'Exteriors, Maria Zakhàrova, ha afirmat que el desplegament de forces de pau europees a Ucraïna serà considerat com un "conflicte armat directe". La presència d'unitats estrangeres en territori ucraïnès "suposaria la implicació d'aquests països en un conflicte armat directe amb el nostre país, al qual respondrem amb tots els mitjans disponibles", ha sentenciat aquest dijous. Moscou ja havia manifestat reiteradament que s'oposa a qualsevol forma de contingent militar de països aliats amb Ucraïna, membres de l'OTAN o de la Unió Europea, com a garantia de manteniment de la pau per a Kíiv. Però aquesta és la primera vegada que la diplomàcia russa adverteix que ho considerarà l'equivalent a un acte d'agressió militar.
Polònia demana ajuda nuclear dels EUA
Paral·lelament, Polònia ha demanat suport a Washington. El seu president, Andrzej Duda, ha demanat als Estats Units que transfereixin armes nuclears al seu territori com a element dissuasiu contra una eventual agressió russa, una proposta que afirma haver discutit amb l'enviat especial dels EUA per a Ucraïna i Rússia, Keith Kellogg, segons informa el Financial Times.
"Les fronteres de l'OTAN es van traslladar a l'est el 1999, de manera que 26 anys després també hi hauria d'haver un desplaçament de la infraestructura de l'OTAN cap a l'est. Per a mi això és obvi", va dir Andrzej Duda en una entrevista. "Seria més segur si aquestes armes fossin al [nostre] país", va declarar el mandatari.