El mapa que obsessiona Putin: així busca desencallar el front l'exèrcit rus

MoscouVladímir Putin està convençut que pot ocupar totalment els territoris ucraïnesos que es va annexionar a la Constitució i que, tres anys després, encara només controla parcialment. Si més no, aquesta és la seva posició pública. En privat, els seus generals li asseguren que les línies ucraïneses estan a punt de col·lapsar, però l’exèrcit rus avança molt lentament i a un cost humà altíssim. El front està estancat. Els drons han convertit el front en una mortal zona grisa en què els soldats tenen grans dificultats per consolidar les conquestes. Al Kremlin li queda un trumfo per mirar d’arrossegar i guanyar la partida, però no sembla disposat a jugar-lo.

A principis d’agost, l’Estat Major va prometre a Putin que podrien trencar les defenses ucraïneses en qüestió de dos o tres mesos, però s’acosta novembre i les tropes russes no han aconseguit cap progrés significatiu. Ara, fonts de l’administració presidencial russa afirmen al diari independent Viorstka que els comandants militars han garantit al Kremlin que aviat ocuparan dues poblacions clau: Pokrovsk (a Donetsk, a l’est) i Kupiansk (a Khàrkiv, al nord). Fins aleshores, diuen, no volen discutir sobre la línia de front, tal com li demana Donald Trump.

Els mapes mostren que soldats russos es troben a l’interior d’aquestes ciutats. A Pokrovsk, fonamental per a l’abastiment del front oriental i que ha estat assetjada durant mesos, en pocs dies les tropes de Putin han penetrat des del sud i dominen aproximadament la meitat del municipi. Ara bé, com que els russos s’infiltren en grups poc nombrosos, costa avaluar si controlen de manera efectiva una posició.

A Kupiansk, un centre logístic proper al riu Oskil, que actua com a frontera natural, els militars russos van esquivar el curs de l’aigua accedint a la ciutat a través de l'interior dels gasoductes i ara també són presents al centre de la població. Segons els analistes militars ucraïnesos de DeepState, “les pròximes setmanes seran decisives per al destí de Kupiansk”. Els experts confirmen que darrerament les tropes de Kíiv han perdut pistonada a les zones urbanes, ja que l’exèrcit rus també ha aconseguit entrar al sud de Vovtxansk, un enclavament des del qual l’artilleria pot amenaçar la ciutat de Khàrkiv, la segona més important d’Ucraïna.

La batalla eterna per Donetsk

Sigui com sigui, el gran cavall de batalla de Putin és Donetsk. Amb Luhansk controlat gairebé al 100%, aquest territori se li resisteix al president rus per completar l’ocupació del Donbàs. Els soldats russos avancen des de nord i sud amb l’objectiu d’arribar als dos últims grans bastions ucraïnesos de la regió: Kramatorsk, on abans de la guerra vivien unes 150.000 persones, i Sloviansk, que tenia uns 105.000 habitants. Ara bé, els progressos són mínims. Per conquerir Txàssiv Iar, l’últim dels pobles camí de Kramatorsk que ha ocupat Rússia, ha trigat setze mesos.

A les regions del sud, Zaporíjia i Kherson, les tropes russes encara ho tenen més complicat perquè el riu Dniéper és un obstacle difícil de salvar, que manté en poder dels ucraïnesos les dues capitals. No obstant això, a Zaporíjia, els analistes alerten que l’Estat Major rus està intensificant els atacs per desviar l’atenció d’altres fronts i millorar l’abast sobre la ciutat principal. Mentrestant, a Kherson, no creuen que el Kremlin tingui capacitat per dur a terme una nova ofensiva malgrat que estigui fent-ne córrer la brama. En aquest punt, el front es troba gairebé immòbil des de la tardor de 2022. La sortida al Mar Negre serveix a Moscou per tenir a l’abast Odessa, el somni humit del nacionalisme rus, que aspira a tallar l’accés d’Ucraïna al mar, tot i que mai ha posat els peus en aquesta ciutat.

Els drons han canviat la guerra

El gran problema per a tots dos exèrcits és que ara mateix no poden avançar en grans batallons. Segons explica a l’ARA l’analista militar Andrei Mórotxko, antic coronel de les forces separatistes de Luhansk, actualment els soldats només poden moure’s en grups de dos o tres per evitar que els cacin els drons. Els tancs també han deixat de servir per obrir pas a la infanteria perquè són un blanc massa fàcil. “Abans era un axioma l’ús de carros blindats pesats, estava escrit en els estatuts de combat. Ara ja no és cert de cap manera”, afirma.

Això provoca que la primera línia es desdibuixi i esdevingui un bosc de cables de fibra òptica usats i abandonats per guiar els aparells, que els pobles de la rereguarda estiguin en el punt de mira dels vehicles no tripulats i que les carreteres que subministren el front siguin trampes mortals. Fins i tot, al juny, per primera vegada, un robot ucraïnès carregat amb explosius va reconquerir tot sol una posició russa i va obligar els soldats a rendir-se.

Aleshores, com es guanya una guerra en aquest escenari distòpic? El Kremlin ha optat per la infiltració d’aquests petits grups d’individus darrere les línies ucraïneses, que intenten amagar-se i fer-se forts fins que arriben reforços. És la tàctica emprada, per exemple, a Kupiansk i Pokrovsk. De tota manera, la majoria d’analistes consideren que no és una estratègia exitosa: genera un nombre ingent de baixes i dificulta enormement l’apuntalament de les posicions, el que ells anomenen “avanços operatius”.

Un pla sagnant sense final a la vista

Tot i això, per ara, Putin sembla conformar-se amb els resultats d’aquest pla sagnant. Rússia ha ocupat gairebé el doble de territori durant els primers nou mesos del 2025 que en el mateix període del 2024 i, mentre els russos continuïn allistant-se atrets pels sucosos salaris, ni el president ni els seus comandants tindran problemes per fornir la piconadora d’homes en què han convertit el seu full de ruta a Ucraïna.

Així doncs, si l’únic element que pot decantar la balança és la superioritat numèrica, Putin pot estar temptat de tornar a recórrer a una mobilització parcial, com ja va fer el setembre del 2022. Molts experts consideren que el Kremlin pot acabar controlant Donetsk d’aquí a un o dos anys sense recórrer a la mobilització, una mesura molt impopular i de conseqüències imprevisibles per a la implacable pau social putiniana.

Ara bé, l’altra pregunta és què passaria una vegada Rússia aconseguís, després de cinc o sis anys de guerra i centenars de milers de morts, ocupar tot Donetsk. Els analistes independents russos del Conflict Intelligence Team creuen que “res canviaria fonamentalment” i que llavors intentarien infructuosament creuar el Dnièper a Zaporíjia. Alhora, assenyalen, aquests territoris no acostaran cap dels objectius declarats per Putin: la neutralitat d’Ucraïna o la destitució de Volodímir Zelenski. L’única explicació raonable, doncs, és que el Kremlin confiï en desgastar tant com pugui Kíiv perquè, eventualment, acabi rendint-se.