Un dia de vacances amb el soldat Taras abans de tornar a trinxeres

Enviat especial a KíivÉs agost i els soldats ucraïnesos també tenen vacances. 

Gent salta al buit des d’un pont de Kíiv que travessa el riu Dnipró. Per quinze euros, pots fer salt de pont enmig de la guerra: uns operaris et lligaran el cos, t’abocaran al riu, saltaràs, et tornaran a pujar, t’enviaran fotos. “Et garantim que et canviarem la vida per complet i segur que tindràs alguna cosa per explicar als teus fills i nets!”, diu l’anunci d’una de les companyies. Vull pensar que l’eslògan va ser pensat abans de la invasió russa.

“Saltem?”, li pregunto al soldat Taras. El soldat Taras està normalment en algun punt del front de Donetsk matant amb dron uniformats russos. El soldat Taras està aquests dies de vacances a Kíiv. “Jo ja tinc prou aventura a la meva vida. Si vols, salta tu. T’espero aquí dalt”. El soldat Taras proposa una activitat alternativa: llogar una moto elèctrica per visitar una de les illes fluvials de la capital. Al soldat Taras li costa desconnectar de la seva vida al front:

—Ara ens hem copiat dels russos: al camp de batalla també ens movem amb motos i amb patinets elèctrics perquè és més difícil que els drons et matin.

—Tu dispares drons. Realment és més difícil?

—Sí, però he matat uns quants russos que anaven amb patinet o amb motocicleta.

—Què sents quan mates un soldat enemic?

—Al principi, una sensació estranya, em costava. Ara ja no. Jo sé de què són capaços, ells.

—Què vols dir?

—Vivia a Butxa. Sé totes les barbaritats que van fer quan van ocupar la ciutat. Els cadàvers dels civils es podrien al carrer i no els podíem enterrar perquè disparaven contra tothom.

Les vacances a la guerra són limitades. Els soldats passen llargues temporades al front, sense permís per viatjar. Quan en tenen, teòricament trenta dies a l’any, aprofiten per tornar a casa i visitar famílies. Alguns, de vegades, reben la benedicció dels comandants per sortir del país: se’ls signa un paper perquè a la frontera els deixin passar. El més probable és que, aquests dies, més d’un soldat ucraïnès estigui de vacances a Barcelona, un dels destins més comuns entre les tropes de Zelenski. 

—Què estàs fent aquests dies, Taras?

—Sincerament, res en especial: visitar els meus pares, amics… Hauria d’entrenar, però em costa. 

—Quan ets al front, què és el que més trobes a faltar de Kíiv?

—El que trobo a faltar ja no existeix. Trobo a faltar la meva vida d’abans.

Abans, el soldat Taras era advocat. Ara, l’estat ucraïnès li acaba d’entregar una medalla per la seva tasca al front. Me l’ensenya. És de plata, amb detalls vermells. A la caixa on ve guardada hi ha una inscripció: “Honor, glòria, estat”. El soldat Taras també m’ensenya una altra cosa: vídeos de les proeses al camp de batalla. Drons bomba que es dirigeixen directament al cos de soldats russos que corren espantats. Boom, boom, boom. Exploten. Maten. Honor, glòria, estat. 

En uns dies, el soldat Taras ha de tornar a posicions.

—Saps quin dia hi vas?

—Suposo que serà la primera setmana de setembre.

—Saps on seràs destinat?

—Suposo que al mateix lloc.

—Saps què hauràs de fer?

—Suposo que el de sempre: matar soldats russos.

El soldat Taras sap què li agradaria fer: “Venir a Barcelona i anar a veure el Barça al nou Camp Nou. Seria un somni”. El soldat Taras té 34 anys. El soldat Taras em repta a una carrera amb la moto elèctrica.

Quan acabarà aquesta guerra?

És agost i les tropes russes pressionen més que mai al front mentre el seu líder parla de pau a Alaska. 

L’exèrcit de Kíiv admetia ahir que les tropes del Kremlin han entrat a la regió ucraïnesa de Dnipropetrovsk, al flanc oriental. L’ofensiva territorial és limitada, però és un cop a la moral dels uniformats ucraïnesos, que fa temps que han perdut la iniciativa al camp de batalla. Però el futur de la guerra, diuen els analistes, és uns quants quilòmetres més a l’est: al Donbàs. És on l’exèrcit rus centra més esforços i és la regió que Putin demana a canvi de congelar la guerra. Amb la província de Lugansk totalment conquerida, l’infern ara és en direcció a Donetsk, on Moscou domina el 75% del territori.

“La situació és crítica, però estem aguantant. Fa vuit mesos que els russos volien conquerir Pokrovsk, però no poden amb nosaltres”, deia per telèfon des del front de Donetsk el soldat Vyshebaba. Abans de la guerra era un poeta reconegut. Ara és soldat d’artilleria de la 68a Brigada de Minotaure. També és poeta en guerra: continua escrivint, però només s’inspira al cap d’uns dies d’haver sortit del camp de batalla. "Suposo que necessito assimilar tot el que em toca veure". Té 127.000 seguidors a Instagram. L’última publicació és del 7 d’agost: deia que malgrat perdre la motivació, cal continuar lluitant. La ciutat de Pokrovsk que ell defensa era un centre logístic clau per a l’exèrcit ucraïnès. Ara de ciutat ja no en queda: gairebé res del que existia fa un any existeix ara. És un paisatge habitual a Ucraïna. Les guerres també són aprendre a parlar en passat.

—Quan acabarà aquesta guerra, Vyshebaba?

—No pot acabar amb una victòria russa. Però des de la tardor del 2022 sé que aquesta guerra serà molt llarga. Se’m fa difícil pensar en un final.

—Esteu capacitats per reconquerir els territoris ocupats?

—Ara mateix, no. Ens hem de centrar en estabilitzar la línia del front, que és el que estem fent.

—I després?

—Esperar el col·lapse social i polític de Rússia. Aquesta és la nostra opció.

Aquesta és també una resposta compartida per molts ucraïnesos a la pregunta del milió: ¿Quan acabarà la guerra?

És agost i el comandant Baloo bevia ahir al vespre una Estrella Damm ben freda. Enviava per WhatsApp una foto-comprovant. Barcelona, deia al got de vidre. El comandant Baloo també lluita al front de Donetsk. El comandant Baloo també creu que la guerra serà llarga.

“Avui he vingut a casa perquè fa catorze anys que ens vam casar amb la Kristina”, em deia. Enviava fotos de la jornada: ell fent una barbacoa, i ell ensenyant a disparar amb fusell a la seva filla de tretze anys. La seva filla també li pregunta sovint quan acabarà aquesta guerra. Molts pares preparen els seus fills per si aquesta guerra no acaba. “Ara ja torno cap al Donbàs. Quatre hores i mitja de carretera i hauré arribat a posicions”. Tornada a l'infern. En la seva altra vida, tenia una empresa de màrqueting. A l’agost solia viatjar per Europa. 

L’anunci del pont de Kíiv tenia raó: “Et garantim que et canviarem la vida per complet i segur que tindràs alguna cosa per explicar als teus fills i nets!”. Els ucraïnesos no cal que saltin des de cap pont.