Putin ha redoblat els atacs contra Ucraïna des de l'obertura de les negociacions de pau
Informes apunten que Rússia no només ha augmentat el nombre d’atacs, sinó que també n’ha perfeccionat l’eficàcia
MoscouVladímir Putin continua demostrant per la via dels fets que, si més no de moment, no està interessat a aturar la guerra a Ucraïna. Des que van començar les converses amb els Estats Units, el 18 de febrer, Rússia ha augmentat un 52% els atacs amb drons contra Kíiv, segons una investigació de The Telegraph a partir de la informació pública del comandament de les forces aèries ucraïneses.
Abans que Washington i Moscou restablissin les relacions, l’exèrcit rus llançava 101 drons al dia de mitjana contra objectius ucraïnesos, mentre que, des d’aleshores, la xifra ha augmentat fins a 154. Encara més, cinc dies després de la primera reunió a l’Aràbia Saudita, el 23 de febrer, vigília del tercer aniversari de la invasió i coincidint amb el Dia del Defensor de la Pàtria, Rússia va enviar el nombre més gran de drons en un sol dia des de l’inici de la guerra, 267.
La tendència s’ha mantingut fins al punt que la nit de dissabte a diumenge, Moscou va ordenar l'atac més gran amb míssils i drons contra territori ucraïnès de l’últim mes. En total, 23 míssils i 109 drons, tal com assenyala l’últim informe del think tank d’anàlisi militar Institut per a l’Estudi de la Guerra (ISW). A la capital, a Kíiv, els míssils van ferir almenys cinc persones en diversos llocs de la ciutat. Abans, divendres, havien mort com a mínim 20 persones, nou de les quals nens, i 75 més van resultar ferides per l’impacte d’un altre míssil a Kriví Rih, a l’est d’Ucraïna i la ciutat natal de Zelenski.
L’ISW assenyala que Rússia no només ha incrementat el nombre d’atacs recentment, sinó que també n’ha perfeccionat l’eficàcia. Ara utilitza “drons de llarg abast” i està experimentant constantment amb “diferents combinacions de bombardejos” per burlar més fàcilment el paraigua de defensa aèria ucraïnès.
Sense treva al mar Negre
En les últimes hores, Volodímir Zelenski també ha acusat Rússia d’aprofitar els seus vaixells al mar Negre per disparar míssils contra posicions ucraïneses, mentre Putin obstaculitza l’aplicació d’un alto el foc marítim exigint l’aixecament de sancions. Segons l’ISW, aquesta pràctica formaria part dels experiments de l’exèrcit rus per millorar l’efectivitat dels atacs.
“Ucraïna va acceptar la proposta nord-americana d’un alto el foc incondicional i Putin la rebutja”, ha dit aquest dilluns Zelenski, que ha afegit: “Estem esperant que els Estats Units hi responguin: de moment, no hi ha hagut resposta”. El Kremlin es defensa argumentant que “Putin dona suport a la idea d’un alto el foc”, però que abans hi ha “tota una sèrie de qüestions” per resoldre.
Paral·lelament, els analistes militars de l’Institut per a l’Estudi de la Guerra no han trobat proves que les tropes ucraïneses hagin colpejat instal·lacions d’energia russes i, d’aquesta manera, hagin violat l’alto el foc sobre aquestes xarxes. “No s’han observat informes oficials locals o regionals d’atacs ucraïnesos contra la infraestructura energètica russa ni imatges d’aquests atacs”, es pot llegir en l’últim informe de l’ISW.
El ministeri de Defensa rus ha convertit en un ritual diari la denúncia de suposats bombardejos ucraïnesos contra instal·lacions d’energia. Aquest dilluns, per exemple, ha acusat Kíiv d’atacar sis vegades en 24 hores diverses plantes de combustible i electricitat a les regions de Rostov, Voronezh, Kherson, Briansk i Donetsk. Al seu informe, l’ISW també assenyala que, abans de proposar la treva sobre l’energia, el Kremlin minimitzava fins a gairebé ocultar els atacs exitosos contra aquestes instal·lacions.
La pedra a la sabata de Bélgorod
Una de les qüestions per resoldre abans d’acceptar un alto el foc, tot i que no l’admeti el Kremlin, podria ser l’ofensiva ucraïnesa a la regió russa de Bélgorod. El 18 de març, mentre tothom estava pendent de la segona trucada entre Putin i Trump, les tropes de Kíiv van trencar les línies russes a la frontera occidental amb aquest territori. L’atac es va produir en ple avenç dels soldats russos a Kursk i va obligar Moscou a destinar part dels regiments d’aquella zona cap al sud, a Bélgorod. Això explica en part per què Rússia encara no ha pogut culminar l’expulsió de les tropes de Kíiv de Kursk, que semblava imminent fa setmanes.
El Kremlin ja va advertir a l’agost, després de la invasió ucraïnesa de Kursk, que era impossible negociar amb Zelenski mentre els seus soldats ocupessin territoris russos. Més enllà de voler progressar tant com pugui a l’est d’Ucraïna, Putin necessita tenir sota control tota la frontera russa per evitar que el president ucraïnès es planti a la taula de negociacions amb un as a la màniga.
Emmanuel Macron ha demanat “una acció contundent si Rússia continua intentant guanyar temps i rebutjar la pau”. La premsa oficialista russa confia que la guerra comercial de Trump desviï l’atenció mundial cap a la Casa Blanca, mentre Putin no s'arronsa i redobla els atacs contra Ucraïna.