Putin, Xi i Modi reforcen llaços per impulsar un nou ordre mundial

PequínLa 25a edició de la cimera de l’Organització de Cooperació de Shanghai (OCS), organitzada a la ciutat de Tianjin, ha servit per reforçar els llaços entre Rússia, la Xina i l'Índia per fer front a l'hegemonia occidental. La Xina, amfitriona, ha exposat la visió d'un nou ordre mundial davant d'una vintena de caps d'estat, incloent-hi el president rus, Vladímir Putin, i el primer ministre indi, Narendra Modi. El president xinès, Xi Jinping, ha defensat el multilateralisme i un sistema de governança “més just i equitatiu”, i ha acompanyat el discurs de mesures concretes com ara la creació d'un nou banc regional de desenvolupament.

En un moment en què les polítiques rupturistes de Donald Trump desestabilitzen l'economia mundial, Xi Jinping ha aprofitat aquest fòrum regional per presentar-se com a líder del món en desenvolupament que aposta per l'estabilitat i la pau. La reunió també ha deixat la imatge de Xi, Modi i Putin junts rient i conversant amigablement. És una imatge d'unitat de tres de les principals potències del món, davant d'uns Estats Units que semblen en retirada de les organitzacions internacionals i enfrontats amb el món pels aranzels.

En el seu discurs, Xi ha defensat que l'OCS és una alternativa a les aliances tradicionals i ha de desenvolupar el comerç i la cooperació entre els països membres. Ha demanat als seus socis que abandonin la “mentalitat de guerra freda” i la confrontació de blocs. També ha insistit que cal aprofitar els "mercats de gran escala" que hi ha entre els països de l'organització i potenciar la col·laboració.

Xi ha apuntalat les seves paraules amb mesures concretes i finançament. S'ha compromès a repartir ajudes per valor de 280 milions de dòlars (uns 239 milions d'euros) als estats membres aquest any i 10.000 milions de iuans (uns 1.197 milions d'euros) en préstecs a un consorci bancari de l'OCS.

La petició de crear un nou banc de desenvolupament de l'OCS obriria les portes a desenvolupar sistemes de pagament alternatius al dòlar o fins i tot crear una moneda comuna d'ús regional, fet que suposaria un gran pas per reforçar l'organització.

En el discurs d'obertura del fòrum, Xi ha criticat el comportament intimidatori de certs països, sense esmentar els Estats Units, però en clara referència a la guerra aranzelària de Trump. Precisament els aranzels del 50% que ha imposat a l'Índia han estat un dels detonants perquè les dues potències asiàtiques recomponguin les relacions i es comprometin a col·laborar.

Putin culpa Occident de la guerra

El president rus ha estat el més contundent en les seves crítiques a Occident i ha repetit el missatge que la guerra d'Ucraïna és culpa dels països occidentals pels seus "constants intents d'arrossegar Ucraïna a l'OTAN" i pel que ha qualificat d'"un cop d'estat" defensat i promocionat per Occident.

Putin ha agraït els "esforços" de la Xina, l'Índia i "altres socis" del bloc de l'OCS per posar fi a la guerra a Ucraïna. I també ha dit que espera que l'"entesa assolida" a la trobada amb Trump a Alaska "aplani el camí cap a la pau".

Les reunions de l'Organització de Cooperació de Shanghai sempre havien tingut un interès regional, però la situació geopolítica creada amb la invasió d'Ucraïna, la guerra aranzelària de Trump i el bombardeig dels EUA contra l'Iran han convertit l'esdeveniment en un fòrum per donar visibilitat a les posicions del que es coneix com el Sud Global.

Un bloc de països poc democràtics

L'OCS representa el 23,5% del PIB mundial i el 40% de la població global. Tot i el seu pes, també representa una majoria de governs autoritaris que no respecten els drets humans.

L'organització està integrada per la Xina, l'Índia, Rússia, el Pakistan, l'Iran, el Kazakhstan, el Kirguizstan, el Tadjikistan, l'Uzbekistan i Bielorússia. A més, compta amb 16 països més entre socis i observadors, juntament amb una desena d'organismes internacionals que participen en les reunions.

La cimera propicia que es produeixin trobades bilaterals entre els convidats com la de Xi Jinping i Narendra Modi, que s'ha saldat amb un anunci de cooperació entre els dos països. Putin ha mantingut trobades amb el president turc, l'iranià i el primer ministre indi. Modi ha fet una crida a buscar la fi del conflicte a Ucraïna, però no ha secundat les crítiques de Xi i Putin.

En canvi, el dirigent indi ha exigit a l'OCS que adopti una postura de "tolerància zero" davant "el terrorisme transfronterer, el separatisme i l'extremisme". És una referència directa al conflicte bèl·lic que ha mantingut aquest any amb un altre soci, el Pakistan.

Està previst que aquest dimarts Xi Jinping i Vladímir Putin mantinguin una reunió personal on s'espera que el tema d'Ucraïna estigui present. La Unió Europea ha estat pressionant la Xina perquè faci valer la proximitat amb Rússia per forçar un alto el foc, però l'entrevista de Trump amb Putin a Alaska on es va descartar aquesta sortida allibera el mandatari xinès.

Finalitzada la cimera, alguns dels caps d'estat romanen a Pequín per assistir dimecres a la gran desfilada militar per commemorar el 80è aniversari de la rendició del Japó. S'espera que després de la diplomàcia d'aquests dies la Xina exhibeixi el seu gran poder militar a la desfilada.