L'Índia i el Pakistan, dues potències nuclears, a un pas de la guerra

Un nou episodi de violència a la disputada regió del Caixmir ha tornat a encendre les alarmes al sud de l'Àsia. L'atemptat contra un grup de pelegrins hindús, que va deixar 26 morts, ha intensificat una vegada més la ja tensa relació entre l'Índia i el Pakistan, dos veïns que comparteixen història, fronteres i arsenals nuclears a punt per ser activats. La preocupació s'estén més enllà de la regió.

Tot i que els enfrontaments al Caixmir són cíclics, reflex d'una història carregada de desconfiances des de la partició del 1947, el context actual sembla diferent. No només per la magnitud de l'atac, sinó pels moviments que es registren a banda i banda de la frontera, on els exèrcits ajusten posicions i els discursos oficials guanyen to marcial. Tot plegat ha despertat temors d'una escalada militar.

Segons dades de l'Institut Internacional d'Estudis Estratègics, amb seu a Londres, l'Índia disposa d'1,4 milions d'efectius actius a les forces armades. D'aquests, més d'1,2 milions pertanyen a l'exèrcit, cosa que representa una capacitat terrestre significativament superior a la del país veí. El Pakistan, en comparació, compta amb uns 700.000 soldats, dels quals 560.000 integren les files de l'exèrcit. Aquesta diferència no és menor quan s'observa el potencial de desplegament davant d'un eventual conflicte prolongat.

La relació es repeteix en l'àmbit de l'artilleria, amb 9.743 peces en mans índies davant de 4.619 del costat pakistanès. Si l'escenari es trasllada a l'aire, la superioritat de l'Índia continua present. La seva flota suma 730 aeronaus de combat, davant de les 452 amb què compta el Pakistan.

Tot i això, el punt de més inquietud continua sent l'equilibri nuclear. L'Índia té 172 caps nuclears, i el Pakistan el segueix molt de prop amb 170. Tots dos països han desenvolupat míssils d'abast variable i sistemes de llançament sofisticats, capaços d'impactar centres urbans i objectius militars de l'enemic en qüestió de minuts. Aquesta paritat nuclear crea un equilibri inestable en què l'amenaça de destrucció mútua actua com a dissuasiu, però també converteix qualsevol error o càlcul mal fet en una catàstrofe potencial.

L'Índia ha adoptat oficialment una política de “no primer ús” de les seves armes nuclears, però manté l'ambigüitat estratègica suficient per dissuadir els seus adversaris. El Pakistan, en canvi, es nega a assumir aquest compromís. La seva doctrina militar contempla explícitament l'ús d'armes nuclears en resposta a una agressió convencional aclaparadora, cosa que converteix qualsevol escalada en un escenari d'alt risc.

Un moment delicat

L'atac al Caixmir arriba en un moment delicat. El primer ministre indi, Narendra Modi, ha fet de la seguretat nacional una de les banderes del govern. Amb eleccions a l'horitzó, les pressions internes empenyen el govern a mostrar determinació. Ja el 2019, després d'un atemptat a Pulwama, Modi va ordenar atacs aeris contra territori pakistanès, cosa que va provocar una breu però intensa confrontació entre les dues forces aèries. Avui, molts temen que es repeteixi una situació semblant, amb un marge encara més estret per contenir les hostilitats.

El Pakistan, sumit en una crisi econòmica i en una política interna volàtil, també enfronta pressió per mostrar força. En aquest context, qualsevol senyal de debilitat davant de l'Índia es pot traduir en costos interns considerables. L'exèrcit pakistanès, actor clau en la vida política del país, no sol cedir davant de provocacions sense respondre, i un silenci prolongat pot ser interpretat com a debilitat, tant dins com fora de les seves fronteres.

Les grans potències, inclosa la Xina, que manté lligams estrets amb el Pakistan, i els Estats Units, que han reforçat les seves relacions amb l'Índia, observen amb preocupació creixent. La comunitat internacional recorda que, en múltiples ocasions, va fer falta una intervenció diplomàtica urgent per evitar que el conflicte travessés totes les línies vermelles.

Tot i que el 2019 es va evitar per poc una guerra oberta, avui, amb noves víctimes civils a l'epicentre del conflicte i un context regional encara més polaritzat, la situació és extremadament volàtil.

Caixmir no és només un territori en disputa, sinó un símbol polític, religiós i estratègic per a les dues nacions. Cada atemptat, represàlia o moviment militar comporta una càrrega històrica que va més enllà del fet en si.

Ara, amb dues potències nuclears cara a cara i les ferides del Caixmir novament exposades, el risc d'un error fatal mai no ha estat tan alt. La guerra no ha esclatat encara, però el perill d'una escalada és més real que mai.