Soci comercial i amenaça: els equilibris de la UE amb la Xina

Brussel·lesLa perspectiva de l’Aliança Atlàntica sobre la Xina ha canviat. Per primera vegada l’OTAN descriu el gegant asiàtic com un desafiament per a la seguretat i, també per primera vegada, els aliats han acordat una estratègia comuna per fer-hi front. El nou concepte estratègic aprovat a la cimera de Madrid estableix el full de ruta de l’Aliança per a la pròxima dècada. Si bé Rússia s’hi identifica com “l’amenaça més significativa i directa per a la seguretat dels aliats”, la Xina també hi ocupa un espai destacat. El que més preocupa els aliats és “l’associació estratègica” entre Moscou i Pequín, i els seus intents de “desestabilitzar l’ordre internacional”. En aquest nou rumb l’estratègia de defensa d’Europa es posiciona encara més al costat dels Estats Units.

Principal soci comercial de la UE

La Xina és el principal soci comercial de la Unió Europea. Tot i la davallada causada per la pandèmia de covid-19 i la disrupció de les cadenes de subministrament globals, el país asiàtic va ser el principal soci comercial per a les importacions de mercaderies de la UE –va representar un 22,4% del total– i el tercer més important pel que fa a les exportacions, per darrere dels Estats Units i el Regne Unit. Per això, a la UE no li interessa atiar el clima de confrontació amb Pequín, amb qui les relacions ja són molt complexes i tenen implicacions globals.

¿Podria la nova perspectiva de l’Aliança Atlàntica, que defineix la Xina com un gran desafiament per al futur, complicar encara més la relació entre Brussel·les i Pequín? “No veiem cap vincle directe entre l’estratègia geopolítica de l’OTAN i la política comercial de la UE”, afirma un portaveu de les institucions a aquest diari. “El reconeixement de la Unió com un soci únic i essencial per a l’Aliança es traduirà en més diàleg polític i més cooperació en àmbits com la mobilitat militar, les operacions de gestió de crisis, la lluita contra les amenaces híbrides i la desinformació, entre d’altres”, afegeix.

No és cap secret que la UE vol incrementar el volum de comerç amb la Xina, però també reduir la seva dependència en els sectors tèxtil i electrònic. Al mateix temps, la UE no ha de renunciar a continuar criticant l’historial de vulneracions de drets humans, el model governamental autoritari i la política exterior del país. Tal com apunta l’analista de l’Institut Europeu d’Estudis Asiàtics Thomas Maddock, “tot i voler aconseguir l’objectiu comercial, la Xina defuig les crítiques als seus afers interns, una tensió que ha agreujat l’estancament de les relacions econòmiques, ja debilitades pels estralls de la pandèmia”. El posicionament de la UE requereix equilibris enrevessats, que no sempre arriben a bon port. I encara més tenint en compte que Pequín es nega a condemnar la invasió russa d’Ucraïna.

Els més dependents

En cas que les relacions comercials entre la Xina i la UE es deterioressin encara més, els estats membres que es veurien més afectats pel que fa al volum comercial serien Alemanya, Irlanda i Finlàndia. Països com França i els Països Baixos també notarien un fort impacte, ja que es troben entre els tres principals importadors i exportadors en volum de mercaderies, juntament amb Alemanya. Per la seva banda, la República Txeca afrontaria greus problemes, ja que gairebé el 40% de les seves importacions externes a la UE provenen de la Xina.

“L’escepticisme d’alguns estats membres ha crescut en els últims mesos. Des de l’arribada del govern tripartit encapçalat pel canceller Olaf Scholz, Alemanya ha adoptat una postura més crítica amb el país asiàtic. El govern alemany ha decidit suspendre els esquemes de garanties d’inversions per a les empreses que operen a la regió de Xinjiang, on es cometen presumptes violacions de drets humans contra la minoria uigur”, explica Maddock. “Recentment, Lituània s’ha vist embolicada en una disputa diplomàtica després de permetre l'obertura d’una oficina de representació taiwanesa a Vílnius. I Eslovènia viu una situació similar, després d’haver acordat amb el govern taiwanès establir oficines comercials al territori de l’altre”, afegeix l’analista.

Tenint en compte el paper primordial del gegant asiàtic en l’àmbit comercial, un empitjorament de les relacions podria provocar divisions entre els estats membres, especialment entre els països que tenen més dependència del mercat xinès. “Els estats membres han reiterat en diverses ocasions el seu suport a l'estratègia de la UE que tracta simultàniament amb la Xina com a soci per a la cooperació i la negociació, com a competidor econòmic i com a rival sistèmic”, assegura el portaveu comunitari. Tot i la política d’unitat que es promou des de Brussel·les, el deteriorament de les relacions comercials amb la Xina podria tenir un efecte desestabilitzador.

Primera economia mundial el 2030

Diverses previsions apunten que el gegant asiàtic es convertirà en la primera economia mundial el 2030. La Xina ha diversificat la seva estratègia comercial i geopolítica cap a socis que no li exigeixen complir estàndards climàtics ni critiquen les vulneracions de drets humans. Pequín ja ha esdevingut el principal soci comercial de l'Àfrica, ha desenvolupat una àmplia presència a l'Amèrica Llatina i té la mirada posada en la regió indopacífica. A més, ha iniciat el megaprojecte de la Nova Ruta de la Seda per construir una extensa xarxa d'infraestructures des de l'Àsia Central fins a Europa.

Però l’ascens aparentment imparable de l’economia xinesa contrasta amb l’estancament de les relacions comercials amb la UE, pendents des de fa 18 mesos de la ratificació d’un principi d’acord comercial per millorar l’accés de les empreses europees al mercat xinès. Un encaix cada vegada més difícil, en un món multipolar on Europa no acaba de trobar el seu lloc.