Soci comercial i amenaça: els equilibris de la UE amb la Xina

Europa s'arrenglera militarment amb els Estat Units, però vol conservar el mercat xinès

Natàlia Queralt Piñas
4 min
Empleats fent panells solars fotovoltaics en una fàbrica de Risen Energy a Ningbo, província de Zhejiang, Xina

Brussel·lesLa perspectiva de l’Aliança Atlàntica sobre la Xina ha canviat. Per primera vegada l’OTAN descriu el gegant asiàtic com un desafiament per a la seguretat i, també per primera vegada, els aliats han acordat una estratègia comuna per fer-hi front. El nou concepte estratègic aprovat a la cimera de Madrid estableix el full de ruta de l’Aliança per a la pròxima dècada. Si bé Rússia s’hi identifica com “l’amenaça més significativa i directa per a la seguretat dels aliats”, la Xina també hi ocupa un espai destacat. El que més preocupa els aliats és “l’associació estratègica” entre Moscou i Pequín, i els seus intents de “desestabilitzar l’ordre internacional”. En aquest nou rumb l’estratègia de defensa d’Europa es posiciona encara més al costat dels Estats Units.

Principal soci comercial de la UE

La Xina és el principal soci comercial de la Unió Europea. Tot i la davallada causada per la pandèmia de covid-19 i la disrupció de les cadenes de subministrament globals, el país asiàtic va ser el principal soci comercial per a les importacions de mercaderies de la UE –va representar un 22,4% del total– i el tercer més important pel que fa a les exportacions, per darrere dels Estats Units i el Regne Unit. Per això, a la UE no li interessa atiar el clima de confrontació amb Pequín, amb qui les relacions ja són molt complexes i tenen implicacions globals.

Balanç comercial entre la UE i la Xina
En milions d'euros, any 2021

+6.624

Alemanya

+4.014

Irlanda

+277

Finlàndia

-59

Luxemburg

TOTAL IMPORTACIONS:

-237

Malta

472.000

-374

Xipre

-699

Letònia

milions d'euros

-727

Estònia

-947

Croàcia

-991

Bulgària

-1.367

Lituània

TOTAL EXPORTACIONS:

-1.396

Eslovàquia

223.000

-2.608

Dinamarca

Àustria

-3.034

milions d'euros

-3.203

Portugal

-4.133

Suècia

-4.298

Grècia

-5.423

Romania

-5.290

Eslovènia

-8.206

Hongria

-16.099

Rep. Txeca

-16.716

França

-16.755

Bèlgica

-21.862

Espanya

-22.834

Itàlia

-28.057

Polònia

-94.514

Països Baixos

Alemanya +6.624

Irlanda +4.014

Finlàndia +277

-59

Lux.

-237

Malta

-374

Xipre

TOTAL

IMPORTACIONS:

-699

Letònia

472.000

-727

Estònia

milions d'euros

-947

Croàcia

-991

Bulgària

-1.367

Lituània

-1.396

Eslovàquia

-2.608

Dinamarca

TOTAL

EXPORTACIONS:

Àustria

-3.034

223.000

-3.203

Portugal

-4.133

Suècia

milions d'euros

Grècia

-4.298

-5.423

Romania

-5.290

Eslovènia

-8.206

Hongria

-16.099

Rep. Txeca

-16.716

França

-16.755

Bèlgica

-21.862

Espanya

-22.834

Itàlia

Polònia

-28.057

-94.514

P. Baixos

Alemanya +6.624

Irlanda +4.014

Finlàndia +277

-59

Lux.

-237

Malta

TOTAL

IMPORTACIONS:

-374

Xipre

472.000

-699

Letònia

-727

Estònia

milions d'euros

-947

Croàcia

-991

Bulgària

-1.367

Lituània

-1.396

Eslovaquia

TOTAL

EXPORTACIONS:

-2.608

Dinamarca

Àustria

-3.034

223.000

-3.203

Portugal

milions d'euros

-4.133

Suècia

-4.298

Grècia

-5.423

Romania

-5.290

Eslovènia

-8.206

Hongria

-16.099

R. Txeca

-16.716

França

-16.755

Bèlgica

-21.862

Espanya

-22.834

Itàlia

-28.057

Polònia

-94.514

P. Baixos

¿Podria la nova perspectiva de l’Aliança Atlàntica, que defineix la Xina com un gran desafiament per al futur, complicar encara més la relació entre Brussel·les i Pequín? “No veiem cap vincle directe entre l’estratègia geopolítica de l’OTAN i la política comercial de la UE”, afirma un portaveu de les institucions a aquest diari. “El reconeixement de la Unió com un soci únic i essencial per a l’Aliança es traduirà en més diàleg polític i més cooperació en àmbits com la mobilitat militar, les operacions de gestió de crisis, la lluita contra les amenaces híbrides i la desinformació, entre d’altres”, afegeix.

Principals intercanvis de productes

EXPORTACIONS

IMPORTACIONS

Equipaments per a

telecomunicacions

Ordinadors

Material electrònic

Cotxets infantils

Aparells elèctrics

Parament per a la llar

Mobiliari

Circuits electrònics

Manufactures metàl·liques

Plàstics

Maquinària elèctrica

Maquinària tèxtil

Medicina i farmàcia

Automòbils

Peces de motors

Bombes i compressors

Instruments de mesurar

Medicaments

Equipament aeronàutic

60

50

40

30

20

10

0

10

20

milers de milions d’euros

IMPORTACIONS

EXPORTACIONS

Equipaments per a telecomunicacions

Ordinadors

Material electrònic

Cotxets infantils

Aparells elèctrics

Parament per a la llar

Mobiliari

Circuits electrònics

Manufactures metàl·liques

Plàstics

Maquinària elèctrica

Maquinària tèxtil

Medicina i farmàcia

Automòbils

Peces de motors

Bombes i compressors

Instruments de mesurar

Medicaments

Equipament aeronàutic

60

40

20

0

20

milers de milions d’euros

IMPORTACIONS

EXPORTACIONS

Equipaments per a telecomunicacions

Ordinadors

Material electrònic

Cotxets infantils

Aparells elèctrics

Parament per a la llar

Mobiliari

Circuits electrònics

Manufactures metàl·liques

Plàstics

Maquinària elèctrica

Maquinària tèxtil

Medicina i farmàcia

Automòbils

Peces de motors

Bombes i compressors

Instruments de mesurar

Medicaments

Equipament aeronàutic

60

40

20

0

20

milers de milions d’euros

No és cap secret que la UE vol incrementar el volum de comerç amb la Xina, però també reduir la seva dependència en els sectors tèxtil i electrònic. Al mateix temps, la UE no ha de renunciar a continuar criticant l’historial de vulneracions de drets humans, el model governamental autoritari i la política exterior del país. Tal com apunta l’analista de l’Institut Europeu d’Estudis Asiàtics Thomas Maddock, “tot i voler aconseguir l’objectiu comercial, la Xina defuig les crítiques als seus afers interns, una tensió que ha agreujat l’estancament de les relacions econòmiques, ja debilitades pels estralls de la pandèmia”. El posicionament de la UE requereix equilibris enrevessats, que no sempre arriben a bon port. I encara més tenint en compte que Pequín es nega a condemnar la invasió russa d’Ucraïna.

Els més dependents

En cas que les relacions comercials entre la Xina i la UE es deterioressin encara més, els estats membres que es veurien més afectats pel que fa al volum comercial serien Alemanya, Irlanda i Finlàndia. Països com França i els Països Baixos també notarien un fort impacte, ja que es troben entre els tres principals importadors i exportadors en volum de mercaderies, juntament amb Alemanya. Per la seva banda, la República Txeca afrontaria greus problemes, ja que gairebé el 40% de les seves importacions externes a la UE provenen de la Xina.

“L’escepticisme d’alguns estats membres ha crescut en els últims mesos. Des de l’arribada del govern tripartit encapçalat pel canceller Olaf Scholz, Alemanya ha adoptat una postura més crítica amb el país asiàtic. El govern alemany ha decidit suspendre els esquemes de garanties d’inversions per a les empreses que operen a la regió de Xinjiang, on es cometen presumptes violacions de drets humans contra la minoria uigur”, explica Maddock. “Recentment, Lituània s’ha vist embolicada en una disputa diplomàtica després de permetre l'obertura d’una oficina de representació taiwanesa a Vílnius. I Eslovènia viu una situació similar, després d’haver acordat amb el govern taiwanès establir oficines comercials al territori de l’altre”, afegeix l’analista.

Tenint en compte el paper primordial del gegant asiàtic en l’àmbit comercial, un empitjorament de les relacions podria provocar divisions entre els estats membres, especialment entre els països que tenen més dependència del mercat xinès. “Els estats membres han reiterat en diverses ocasions el seu suport a l'estratègia de la UE que tracta simultàniament amb la Xina com a soci per a la cooperació i la negociació, com a competidor econòmic i com a rival sistèmic”, assegura el portaveu comunitari. Tot i la política d’unitat que es promou des de Brussel·les, el deteriorament de les relacions comercials amb la Xina podria tenir un efecte desestabilitzador.

Primera economia mundial el 2030

Diverses previsions apunten que el gegant asiàtic es convertirà en la primera economia mundial el 2030. La Xina ha diversificat la seva estratègia comercial i geopolítica cap a socis que no li exigeixen complir estàndards climàtics ni critiquen les vulneracions de drets humans. Pequín ja ha esdevingut el principal soci comercial de l'Àfrica, ha desenvolupat una àmplia presència a l'Amèrica Llatina i té la mirada posada en la regió indopacífica. A més, ha iniciat el megaprojecte de la Nova Ruta de la Seda per construir una extensa xarxa d'infraestructures des de l'Àsia Central fins a Europa.

Però l’ascens aparentment imparable de l’economia xinesa contrasta amb l’estancament de les relacions comercials amb la UE, pendents des de fa 18 mesos de la ratificació d’un principi d’acord comercial per millorar l’accés de les empreses europees al mercat xinès. Un encaix cada vegada més difícil, en un món multipolar on Europa no acaba de trobar el seu lloc.

stats